dijous, 24 de maig del 2012

Meru

Una persona senzilla. Tan per viure com per marxar. Se'n va anar sense molestar massa, quasi amb un somriure als llavis i fent broma amb qui tenia a la vora... sobretot si eren infermeres o metgeses simpàtiques com ha estat el cas tots aquets dies a l'hospital.
El seu cor era gran, però també vell i, segurament, prou castigat per una vida difícil, va decidir que ja n'hi havia prou i a poc a poc es va anar fent fonedís.
Costa escriure unes paraules per dir tot allò que un voldria dir d'ell. Les idees, els sentiments,  venen tots de cop, i un, maldestre en aquests afers, es queda davant del paper com una tòia sense saber per on començar.
Després penses "cal que escriguis totes les coses que voldries dir d'ell?" si tothom el coneix bé, tothom sap que era una bona persona... no cal dir res més!
Però si que cal, si que cal recordar que era una bona persona, que va ser un bon company per la mare i un bon pare amb nosaltres, també sé que bon company amb els de la feina i bon veí dels deus veíns.

La seva vida no va ser fàcil en els inicis. Una situació complexa amb el seu padrastre, una adolescència amanida amb una guerra a la qué va anar-hi amb 17 anys, la posguerra, l'exili, la tornada , una vida difícil per pujar la família en aquells temps foscos... Tot això es va veure compensat per aquets anys viscuts aqui a santa Eulália d'ençà de la seva jubilació. Ha gaudit d'una bona vellesa amb una qualitat de vida molt bona i també llarga, però el final sempre arriba, o potser no es ben bé un final... sempre es diu, i deu ser cert, que ningú se'n va del tot mentre hi hagi algú que et recordi, i al Meru, estic segur que el recordarà molta gent, durant molt de temps.
Gràcies papa!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Meru, gràcies per haver sigut més que un veí per a nosaltres. Fa 21 anys vam venir a Santa Eulàlia de Ronçana, una parella jove, sense criatures i ens vam trobar uns veïns fantàstics, sempre atents, amb un somriure per a tot i tot els hi estava bé del que feiem nosaltres.Amb els anys vam tenir dues filles, que van ser acullides per ells amb molt d'amor i només pensar el que van estimar les nenes, m'omple d'amor per ells. Sabíem que algun dia arribaria això. Però mai ens pensavem el buit tan gros que ens has deixat, yayo meru. T'hem estimat, t'estimarem i sempre al nostre cor et portarem. Com sempre ens deies: Bonjour madams! Nosaltres et volem dir: Bon dia yayo! T'estimem.
David, Olga, Xènia, Aida.

jaume ha dit...

t'agraeixo les teves paraules Olga, les vostres perquè sé que parles en nom de tota la família. El meru apreciava i valorava les bones persones com vosaltres i nosaltres valorem el mateix que ell. Vagi sempre el nostre agraïment per la vostra atenció per una bona persona com ha estat el meu pare.
Una abraçada per a tota la família.

Fernando B. ha dit...

Mi más sentido pésame, Jaume. Como bien dices, no se habrá marchado mientras le recordeis.

jaume ha dit...

Merci Fernando. Una abraçada!