Gisela João

Diu Camané a la presentació del cd de Gisela João que el primer disc de la carrera d'un artista, és quelcom molt important. El tractament que es faci en allò que s'escull, determina un camí, una forma de ser, un punt de partida, una mostra d'allò que som.

Després ja vindran els crítics per dir-hi la seva, per escriure els "tòpics" que se solen escriure, normalment per quedar bé. Els "típics-tòpics" de "és aqui on està el nou fado" "ella reinventa el fado" "té una gran amplitud emocional"...i coses per l'estil és el que acostumem a llegir.

Jo com que no en sóc, de crític, em limito a dir que sempre que he escoltat la Gisela en directe, m'ha emocionat, i amb aquest cd de presentació em continua emocionant. Trobo la composició del disc molt encertada, més enllà del nivell dels instruments, que no veig que es limitin a acompanyar la fadista, i que en el meu mode d'entendre queden a un nivell massa alt.

I la veritat és que costa decidir-se per quin tema he de posar aqui al blog, encara que del tema que escollim, podem passar als altres... si voleu.

Antigamente

Lletra.- Manuel de Almeida
Música popular (fado Corrido)

Concert de Sant Esteve al Palau 2014

El Cant de la Senyera, ha esdevingut un símbol de la repressió del català, del catalanisme i de la gent que no acotem el cap davant d'aquest intent repressor.
Cada any al Palau de la Música Catalana té lloc el Concert de Sant Esteve, aqui us deixo amb el d'enguany, que més que mai reivindica que som una Nació: La Catalana i que seguirem en l'esforç d'esdevenir independents d'aquesta Espanya decimonònica i reaccionària que voldria la nostra aniquilació com a poble.

Visca Catalunya LLiure!

El Cant de la Senyera

LLetra.- Joan Maragall (1896)
    Música - Lluís Millet

Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï!
Contemplem-la, en sa dolça majestat! (bis)

Tornada

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana, alçarem els ulls al cel. (bis)

Tornada

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç. (bis)

Liberàlia, el teatre sensorial

Liberàlia, què vols fer que no fas.

Amb aquest títol ens presenten l'alternativa  a una manera de fer, a una manera  de entendre i de bellugar-nos per el món.

Un acostament a comprendre que tenim més poder que no ens pensem, i que aquest poder ens diu que podem canviar i dirigir el que està sent la nostra existència, però, això si: per coneixe'l t'hi has de atrevir.

T'hi atreveixes?

No us perdeu aquesta posada en escena que ens proposen els amics de Liberàlia, només ens cal trobar un moment i acostar-nos al Teatre La Vilella, al Passeig de l'Exposició 95 de Barcelona. I amb música en directe.

T'ho perderàs???

Largo da memòria

Recordar el nostre passat per entendre millor el nostre present. Així doncs, es tracta d'un viatge al "Lago da Memória", aquell espai on es troba allò que ens dóna sentit avui.

Aquest és el motiu que empeny aquest gran fadista quan ens regala el seu darrer treball discogràfic, tot passejany per aquest "Largo"

D'allò que va ser, esdevé això que ara us mostro -diu el fadista.

Vet aqui la seva aspiració! i després d'escoltar el cd, li diem que si, que ho ha aconseguit.

Aqui us deixo un tast, un fado "Tertúlia", una música d'Armandinho, poc cantada avui, i que en Ricardo recupera del seu "Largo"

Fados 11

Continuem amb la col·lecció que anava muntant, i ja anem pel número 11. Recordo que n'anava confegint un cada setmana, i que, en la meva dèria, volia que el resultat final tingués un sentit. Amb el pas dels anys constato que anem canviant de gustos, i allò que ens semblava perfecte, després de meditar-ho molt, ara ens sembla que hi ha força despropòsits.

Peró, en fi, no cal renegar mai d'allò que fem i pensem, o pensem i fem, en temps pretèrits. Ara també som en temps "pretèrits" d'un futur que encara hem de visitar... esperem!

Un dels temes del cd és d'una cantant brasilenya, la Roberta Miranda, que té una dilatada carrera musical, i que va fer una incurssió, un "mergulho" en el món del fado l'any 2001, que jo valorava i valoro, com molt reexida.

Aqui us deixo un fado Bailado, música d'Alfredo Marceneiro, amb una introducció de la propìa Roberta amb un poema titulat Fado da Ilusão, per introduir  Estranha forma de vida, versos d'Amàlia Rodrigues.

    
Fado da Ilusão
Roberta Miranda

Se um dia eu pudesse escolher
Um nome para meu amor
O chamaria de fado
Não o chamaria de Maria, de José
De nenhum outro nome a não ser de fado
Pois o fado é a reunião de todos os sentimentos
Ele passa da alegria para o desespero
Com a mesma rapidez da luz
Ele é feliz, triste, amargurado, esperançoso
Imponente como uma gaivota
impotente como a morte
que vem chegando lentamente para todos nós
e nada temos a fazer
pois quem sabe
você entenderia que nasci pra te amar
e ao invés de machucar meu coração
como acontece na historia da vida
vivida por todos os casais apaixonados
você seria o meu fado
o fado da ilusão!

Estranha forma de vida

Amália Rodrigues / Alfredo Duarte *fado bailado* 


Foi por vontade de Deus
Que eu vivo nesta ansiedade;
Que todos os ais são meus
Que toda a minha a saudade
Foi por vontade de Deus

Que estranha forma de vida / Tem este meu coração
Vive de vida perdida
Quem lhe daria o condão / Que estranha forma de vida

Coração independente / Coração que não comando
Vives perdido entre a gente
Teimosamente sangrando / Coração independente

Eu não te acompanho mais / Pára, deixa de bater
Se não sabes onde vais
Porque teimas em correr / Eu não te acompanho mais

letra tirada do blob fadosdofado

Marta Pinto

Marta Pinto

Ja coneixem sobradament el canal de youtube 4FadoLisbon, del qual portem aqui alguns del videos que grava, sobretot a una casa de fados de la que gosto muito , em refereixo  A Nini, un restaurant on tots els dijous al vespre s'ofereix fado de qualitat. Es tracta d'un lloc molt familiar, amb una bona cuina, amb preus assequibles i fado de qualitat.

Jo hi he passat moments molt agradables en bona companyia i bons músics

Avui us deixo amb Estrela da Tarde de José Carlos Ary dos Santos i Fernando Tordo.

Estrela da tarde

Ary dos Santos / Fernando Tordo

Era a tarde mais longa de todas as tardes que me acontecia
Eu esperava por ti, tu não vinhas, tardavas e eu entardecia
Era tarde tão tarde que a boca tardando-lhe o beijo, morria
Quando à boca da noite surgiste na tarde, qual rosa tardia

Quando nós nos olhamos, tardamos no beijo que a boca pedia
E na tarde ficamos, unidos, ardendo na luz que morria
Em nós dois nessa tarde que tanto tardaste, o sol amanhecia
Era tarde de mais para haver outra noite, para haver outro dia

Meu amor, meu amor, minha estrela da tarde
Que o luar te amanheça e o meu corpo te guarde
Meu amor, meu amor, eu não tenho a certeza
Se tu és a alegria ou se és a tristeza
Meu amor, meu amor, eu não tenho a certeza

Foi a noite mais bela de todas as noites que me adormeceram
Dos nocturnos silêncios que à noite, de beijos e aromas se encheram
Foi a noite em que os nossos dois corpos cansados não adormeceram
E da estrada mais linda da noite, uma festa de fogo fizeram

Foram noites e noites que numa só noite nos aconteceram
Era o dia da noite de todas as noites que nos precederam
Era a noite mais clara daqueles que à noite se deram
E entre os braços da noite, de tanto se amarem, vivendo, morreram

Eu não sei meu amor, se o que digo é ternura, se é riso, se é pranto
É por ti que adormeço, e acordado recordo no canto
Essa tarde em que tarde surgiste dum triste e profundo recanto
Essa noite em que cedo nasceste despida de mágoa e de espanto
Meu amor... nunca é tarde nem cedo para quem se quer tanto

lletra extreta del blog de l'amic José Fernandes Castro 
video del canal de youtube 4FadoLisbon

Razões para visitar Portugal

Jofre Pons

La primavera passada el meu amic Paulo Guerra em va enviar un mail amb aquests dos vídeos que us deixo aqui avui.
Son unes quantes raons per visitar Portugal, aquest país tan proper i tan llunyà, aquest país que poques vegades mirem perque els nostres ulls i desitjos se'n van cap al nord, tot oblidant que a ponent hi ha una terra fantàstica que a molts ens té enamorats: Portugal.

Aquest mail d'en Paulo el vaig conservar per encavir-los aqui al blog, però el projecte anava quedant pendent encara que no oblidat.

En les darreres jornades culturals del departament de portuguès de l'Escola d'Idiomes Drassanes de Barcelona, en Jofre Pons del Instituto Camões de Barcelona ens va regalar una distreta conferència sobre la seva relació amb Lisboa, que em va fer recordar els vídeos que en Paulo Guerra m'envià, de manera que us deixo amb ells. Tot i que, com sempre, trobo a faltar alguna referència una miqueta més extensa al Fado.... bé, res és a gust de tothom. 

 Segur que trobareu més videos sobre Portugal si passeu per youtube. Avui m'ha abellit deixar-vos amb aquests.
Només afegir que per sobre de les belleses del paissatge, de la bona gastronomia i de tot el que els videos ens mostren, fins i tot més enllà del Fado, el millor de Portugal són, sens dubte, les seves gents.

....ja estem de nou amb la Saudade!!!

Obrigado Paulo Guerra por me mandares os videos, e ao Jofre Pons por nos ter mostrado com a sua especial sensibilidade a sua relação com Portugal. Abraços aos dois.

Nina Simonet

Nina Simonet

El passat mes de setembre, la bona amiga Valéria Mendez a través del seu perfil de facebook va llançar, a mode de joc un repte a tots els amics: Ens havíem d'imaginar que cada un de nosaltres havíem estat escollits per organitzar un gran espectacle de Fado en una gran sala.

L'exigència només era una: que havíem d'escollir els deu fadistes que més ens agradessin. Deu i només deu. I que estiguessin en actiu en aquell moment.

Jo no acostumo a participar en juguesques del facebook, però reconeixo que aquesta em va encaterinar i de seguida em vaig descobrir amb un llapis a la mà, buscant un tros de paper per confegit la llista.

Feina complicada aquesta. Sobretot per no ultrapassar el número de fadistes que ens demanava la Valéria.

De tan en tan anava fent una llambregada als comentaris i veia que ja tenia respostes, algunes de fermes i altres que apuntaven un primer nom i seguien buscant...

Jo anava fent la llista i hi tenia quartanta-dos fadistes i me'n venien més al cap. Li vaig escriure un comentari sobre això, que no demanés impossibles!!!  I la seva resposta divertida i enginyosa: "Vols escriure una llista telefònica?!?"

Anava llegint les respostes dels amics de l'amaliana Valéria i m'adonava que ningú feia referència a Mariza ni a Carlos do Carmo. Cosa ben curiosa.

La meva llista l'encapçalava la Sandra Correia, que hi figurava també en moltes altres llistes, i quan l'amiga Valéria va publicar la seva, la Sandra Correia figurava en la quarta posició. En el tercer lloc anava la japonesa Hideko Tsukida, en el segon en Rodrigo Costa Félix i en el primer lloc Nina Simonet, de qui mai havíem parlat encara en aquest cantinho defado, cosa que fem avui, reconeixent que després d'escoltar-la uns quants cops, ens ha arribat endins.

Confesso

Frederico Valério / José Galhardo

Confesso que te amei, confesso
Não coro de o dizer, não coro
Pareço um outro ser, pareço
Mas lá chorar por ti, não choro

Fugir do amor tem seu preço
E as noites em claro atravesso
Junto do meu travesseiro;
Começo a ver se te esqueço
Mas lá perdão, não te peço
Sem que me peças primeiro

De rastos a teus pés
Perdida te adorei
Até que me encontrei perdida
Agora já não és 
Na vida o meu senhor
Mas foste o grande amor da minha vida

Não penses mais em mim, não penses
Não estou nem p'ra te ouvir por carta
Convences as mulheres, convences
Estou farta de o saber, estou farta

Não me escrevas mais, nem me incenses
Quero que tu me diferences
Dessas que a vida te deu;
A mim já não me pertences
Mas lá vencer-me, não vences
Porque vencida estou eu

I encara una mica més....


 

lletra extreta del blog amic fadosdofado
videos del canal de Nina Simonet.

Un altre aniversari

Avui us deixo amb un fadista d'aquells que t'embolcalla amb la seva veu i amb una música de fado tradicional João Maria dos Anjos, i poema de Tiago Torres da Silva.

Tot plegat per seguir recordant a qui un dia com avui de fa set anys ens deia adeu.
Canta António Vasco Moraes,

 À noite que não existe

O meu corpo adormeceu

Mas a alma não esqueceu

A dor do teu abandono

E porque a dor é enorme

A minha alma não dorme

Quando está cheia de sono

Passa a noite vigilante

E não cede um só instante / Ao cansaço que a persegue

Embala o meu coração

E murmura uma canção / Para que o meu corpo sossegue

A alma não sente nada

Ficou p’ra sempre amarrada / Ao momento em que partiste

E por mais que ela sossegue

Mais me arrisco a que se entregue / À noite que não existe

Se te chega uma canção

P’ra sorrires à solidão / Que de repente te assalta

Vem minha alma docemente

Que dormindo é que se sente / Que a noite não nos faz falta

Obrigado ao blog fadosdofado e ao canal de youtube 4FadoLisbon

Fados 9

Havíem oblidat el número 9 de la meva col·lecció  però ha estat un oblid temporal que ara mateix resolem amb aquest vídeo d'un directe de la Kátia Guerreiro.

Aquesta fadista, confesso que em va encantar quan la vaig veure en directe a Barcelona a la sala Luz de Gas. Més tard la vaig tornar a veure a la Plaça del Rei el 2009,  també de Barcelona, en un dels bons moments de  la Semana Cultural Portuguesa que cada any se celebra a Barcelona, organitzada pel Consolat de Portugal a Barcelona (... i sempre trobem a faltar el fado en aquestes jornades)

La Kátia i els seus músics, el Paulo Valentim a la guitarra, João Veiga a la viola i el Rodrigo Serrão al contrabaix.

Rosa vermelha

Ary dos Santos / Alain Oulman 
Repertório de Amália
Trago uma rosa vermelha
Aberta dentro do peito
Eu já nem sei se é comigo
Se é contigo que me deito

A minha rosa vermelha / Mais parece uma romã
Pois quando aberta de noite / Não se fecha p’la manhã

Trago uma rosa vermelha / Na minha boca encarnada
Quem me dera ser abelha / De tua boca fechada
Trago uma rosa vermelha
Não preciso de mais nada

Pus uma rosa vermelha / Na fogueira do teu rosto
Mereço ser condenada / Por crime de fogo posto

Trago uma rosa vermelha / Que é minha condenação
Condenada a vida inteira / Á fogueira da paixão

Trago uma rosa vermelha / Atrevida e perfumada
É uma rosa vaidosa / A minha rosa encarnada
Trago uma rosa vermelha
Não preciso de mais nada

Obrigado ao blog fadosdofado e ao canal de youtube MikeFadoEtc

Fados 10

I seguia recollint fados i fent-me la meva colecció d'aquella música que quan més escoltava, més volia escoltar. I tenia molt on escollir, i aquell que havia de ser el número deu, em va fer descobrir la veu fina i acollidora de la Cristina Branco, i hi vaig incloure dos temas. 

Aquest que us deixo avui, recordo que em va semblar una lletra d'aquelles profundes (crec que és un poema de Fernando Pessoa) i que per tant semblaria que lligaria més amb una música com el fado menor, però ella el canta amb una música mes alegre, diríem i em va semblar un encert.  

Del seu segon àlbum Murmúrios....

Amb la guitarra portuguesa Custódio Castelo, autor de la música, a la viola de fado C.M. Proença i Marino de Freitas a la viola-baixo:

Mágoa

Bóiam leves, desatentos, 
Meus pensamentos de mágoa 
Como no sono dos ventos 
As algas, cabelos lentos 
Do corpo morto das águas. 

Bóiam como folhas mortas 
À tona das águas paradas. 
São coisas vestindo nadas. 
Pós remoinhando nas portas 
Das casas abandonadas. 

Sono de ser, sem remédio, 
Vestigio do que não foi, 
Leve mágoa, breve tédio, 
Não sei se pára, se flui; 
Não sei se existe ou se dói.

Interfado 2014

El proper dia 15 d'octubre tindrà lloc l'inici del  Festival de Fado de Catalunya, que tindrà lloc a Lleida, enguany en la seva tercera edició, organitzat per INTERFADO, l'Orfeó Lleidatà i la Paeria, sense oblidar l'ànim i l'esforç de la Carolina Blàvia.

Els dos primers dies, 15 i 16, aquest encontre amb Portugal, estarà destinat a la gastronomia amb un curs de cuina portuguesa a càrrec del xef Antoni Rúbies.

Ja el dia 17 a dos quarts d'onze del vespre, al Cafè del Teatre Escorxador hi haurà fado-jazz amb la cantant Sofia Ribeiro, i el dia 18 al mateix espai la cantant Kinga Rataj, s'atreveix amb el fado més tradicional des de la seva ànima polaca.

Encara que trobem a faltar, enguany, el màgic so de la guitarra portuguesa, la tria de les dues interprets que ens visiten, es prou encertada. La Sofia Ribeiro a qui he pogut escoltar aquests dies, em sembla una cantant versàtil, amb una veu amb mil matisos que fa que en qualsevol cosa que canti, el Fado es faci present.

La Kinga Rataj, és un d'aquells casos en que el fado s'enganxa en l'ànima dels qui no sent portuguesos, es troben en la necessitat vital de cantar Fado. Nosaltres sabem d'això, doncs a casa nostra en tenim força exemples. I és que quando o fado te prende.....

Una mostra del que podrem escoltar a Lleida aquest cap de setmana...

Fado português

José Régio / Alain Oulman 


O fado nasceu um dia
Quando o vento mal bulia / E o céu, o mar prolongava.
Na amurada dum veleiro
No peito dum marinheiro / Que estando triste cantava

Ai que lindeza tamanha
Meu chão, meu monte, meu vale
De folhas, flores, frutas de oiro...
Vê se vês terras de Espanha
Areias de Portugal
Olhar ceguinho de choro

Na boca dum marinheiro / Do frágil barco veleiro
Morrendo a canção magoada
Diz o pungir dos desejos
Do lábio a queimar de beijos / Que beija o ar e mais nada

Só à noitinha

Frederico Valério / Amadeu do Vale / Raul Ferrão 
Repertório de Amália

Tive-lhe amor
Gemi de dor, de dor violenta
Chorei sofri 
E até por si fui ciumenta
Mas todo o mal tem um final
Passa depressa
E hoje você, não sei porquê
Já não me interessa

Bendita a hora que o esqueci por ser ingrato
E deitei fora as cinzas do seu retrato;
Desde esse dia, sou feliz, sinceramente
Tenho alegria p’ra cantar e andar contente;
Só à noitinha, quando me chega a saudade
Choro sózinha, p’ra chorar mais à vontade

Outra paixão no coração
Sei que já sente
Por uma qualquer 
Que foi mulher de toda gente
Assim o quis
Seja feliz como merece
Porque o rancor, como o amor
Também se esquece

Amália Rodrigues, 15 anys

El mes d'octubre em remet any rera any a moltes coses, algunes de bones i altres que no tant. Però inevitablement, i potser perque sempre ajuda a suportar moments i records, Amália sempre ve al cap.

Avui fa 15 anys que ens va deixar la que fou l'artista que va posar Portugal de nou al món, a través de la seva veu, la fadista que ens va donar a conèixer què és el Fado, aquesta música tant propera i alhora tan poc coneguda. La persona, l'artista, la cantadeira que amb el seu do va enamorar el món.

I encara avui la recordem. I aquest racó de fado no vol tampoc deixar de recordar-la.

Disse-te adeus e morri

Vasco de Lima Couto / José António Sabrosa *sextilhas* 
Repertório de Amália

Disse-te adeus e morri
E o cais vazio de ti
Aceitou novas marés;
Gritos de búzios perdidos
Roubaram aos meus sentidos
A gaivota que tu és

Gaivota de asas paradas
Que não sente as madrugadas / E acorda à noite, a chorar
Gaivota que faz um ninho
Porque perdeu o caminho / Onde aprendeu a sonhar

Preso no ventre do mar
O meu triste respirar / Sofre a invenção das horas
Pois na ausência que deixasteMeu amor, como ficaste / Meu amor, como demoras

 Letra tirada do blog fadosdofado
Canal de Youtube Alex cruzde malta

Alice Nunes

Al Bela amb Alice Nunes i Teresa Siqueira

De l'Alice Nunes no n'havíem parlat encara al blog, tot i que alguns cops l'havia vist a Lisboa en alguna nit fadista, però no l'havia vist cantar.

En aquesta darrera visita a Lisboa, no només vaig tenir ocasió d'escoltar-la, sinó que també vam compartir taula i opinions mentre escoltàvem bon fado.

Li estic molt agraït pel carinyo i l'amabilitat del seu tracte i per la dedicatòria del seu disc "Paixões de fados". La tia Alice com l'anomenen molts fadistes, és propera, amable, senzilla, com crec que s'ha de ser en el Fado.

Obrigado Tia Alice por tudo. Espero voltar a cumprimentá-la nos fados muito cedo. Beijinhos.

Bela, Vinhos e Petiscos.......un lloc per visitar.

Us deixo amb un clàssic, Lá porque tens cinco pedras.

Lá porque tens cinco pedras
Num anel de estimação
Agora falas comigo
Com cinco pedras na mão

Enquanto nesses brilhantes / Tens soberba e tens vaidade
Eu tenho as pedras da rua / P'ra passear à vontade

Pobre de mim, não sabia / Que o teu olhar sedutor
Não errava a pontaria / Como a pedra do pastor

Mas não passas sorridente / A alardear satisfeito
Pois hei de chamar-te a pedra / Pelo mal que me tens feito

E hás-de ficar convencido / Da afirmação consagrada
Quem tem telhados de vidro / Não deve andar à pedrada

Obrigado ao canal de Youtube Puro Fado i al blog fadosdofado

Fados 8

No és molt diferent aquesta entrega de fados que vaig recollir en el vuité cd.

A destacar el Malhao de Linda de Suza, que en aquell moment ni sabia que es tractava d'un ball popular, i que Linda de Suza era alentejana que residia a Paris.

Pel que fa a la resta, les mateixes fadistes, sempre veus femenines. Na altura, les veus masculines encara no em tenien encaterinat.

Escoltarem Mafalda Arnauth que fins ara no he tingut el plaer de portar aqui al blog. Del seu segon cd del 2001 "Esta voz que me atravessa", el poema Coisa assim d'Amélia Muge, la qual també és l'autora de la lletra.

Se eu morrer d'amor por ti 
Ai leva-me a enterrar
Dentro daquela careta 
Que fizeste numa hora
Em que me estavas a olhar 
E a rir te foste embora
E eu quase vi o meu fim
Se eu morrer ou coisa assim
Faz desse riso um cantar 
Para te lembrares de mim

Neste corpo dimensão 
Que volume tem a crença
Qual a forma da diferença 
A altura da paixão
A medida do valor 
A largura da razão;
A proporção do amor
Qual o tamanho do medo
A geometria da mão 
O que é que nos mede a dor

Disse-te adeus, quem diria 
Eu até nem dei por nada
E digo mais, nem sabia 
De história tão mal contada
Nem mentira, nem verdade
Mas como é que isto se sente
É como se o tempo, um dia 
Descobrisse a realidade
E aprendesse de repente 
A ficar eternidade

Maria Amélia Proença

A Mesa de Frades: Luis Ribeiro, Maria Amélia
Proença i Carlos Manuel Proença

És curiós que no hàgim escoltat en aquest cantinho de fado a una fadista que que fa més de seixanta anys que canta, i que l'any 2011 va ser distingida amb el Premi Amália de Consagració d'aquesta dilatada carrera. 

I dic curiós perque tot i que la coneixia gràcies a la bona amiga Tiamacheta, no tinc un sol disc d'aquesta fadista, part de la història viva del fado.

Però aconteceu. Aquest darrer viatge a Lisboa vaig tenir l'Honor d'escoltar-la i poder-hi parlar, amb ella, i amb els eu fill, Carlos Manuel , violista de fado.

No vaig poder gravar res aquests dies a Lisboa i per tan us deixo amb una gravació del canal de Youtube vitmacol. Es tracta d'un poema de Jorge Rosa, amb música de José António da Silva, fado Bacalhau, amb un estil ben  personal.

Des d'aqui, um grande beijinho a la Maria Amélia amb el meu obrigado pela seva simpatia i consideració. Até breve

Grata Ofensa

  
Depois que este amor ruiu
De tudo o que mais me feriu
E me deu maior desgosto
Foi tu passares a meu lado
E, num gesto disfarçado,
Por me veres, voltares o rosto

Ofensas,tive-as aos centos
Se mais desgostos, tormentos
Que o teu amor me ofereceu,
Se alguém tinha motivo,
Para fazer um olhar esquivo,
De nós dois seria eu

Mas fico-te agradecida,
Tanto ou mais que ofendida
Pelo teu gesto de indiferença
Pois assim, sei que não viste,
Chorar o meu olhar triste
Ali, na tua presença