dimecres, 30 de maig de 2012

Sopar de comiat

jaume, nuri, xavier, patrícia, concepció, josep g., carme, albert, marta, ruth, aina i el fotògraf josep p.




Ahir dimarts vam fer un soparet "um jantarzinho" amb els col·legues de l'aula de quart de la EOIBD  aqui en teniu constància!!
Ara si que miren tots!
és interessant!
 
la mà a la cara es una pose que s'encomana?
 
És bo riure


El fotògraf també ha de sortir
Una altra que riu!!
Li enviem una còpia a l'Ángela?
Digueu-me si us agraden!!!

dimarts, 29 de maig de 2012

Fado Primavera




Primavera

David Mourão Ferreira / Pedro Rodrigues *fado primavera*

Todo o amor que nos prendera
Como se fôra de cera
Se quebrava e desfazia;
Ai funesta primavera
Quem me dera, quem nos dera
Ter morrido nesse dia

E condenaram-me a tanto
Viver comigo o meu pranto / Viver, viver e sem ti
Vivendo, sem no entanto
Eu me esquecer desse encanto / Que nesse dia perdi

Pão duro da solidão
É somente o que me dão / O que me dão a comer
Que importa que o coração
Diga que sim ou que não / Se continua a viver

Todo o amor que nos prendera
Se quebrara e desfizera / Em pavor se convertia
Ninguém fale em primavera
Quem me dera, quem nos dera / Ter morrido nesse dia

dilluns, 28 de maig de 2012

Triste sorte


Triste sorte

João Ferreira Rosa / Alfredo Duarte *fado cravo*

Ando na vida à procura

Duma noite menos escura
Que traga luar do céu;
Duma noite menos fria
Em que não sinta a agonia
Dum dia a mais que morreu

Vou cantando amargurado / Mais um fado e outro fado
Que fale do fado meu
Meu destino assim cantado / Jamais pode ser mudado
Porque do fado sou eu

Ser fadista, é triste sorte
Que nos faz pensar na morte / E em tudo que em nós morreu
Andar na vida à procura
Duma noite menos escura / Que traga luar do céu

diumenge, 27 de maig de 2012

Amêndoa amarga


Amêndoa amarga

Ary dos Santos / Alain Oulman
Repertório de Amália Rodrigues

Este poema foi extraído do livro *As palavas do Ary*

Por ti falo e ninguém pensa
Mas eu digo, minha amêndoa, meu amigo, meu irmão

Meu tropel de ternura, minha casa

Meu jardim de carência, minha canção


Por ti vivo e ninguém pensa

Mas eu sigo um caminho de silvas e de nardos

Uma intensa ternura que persigo

Rodeada de cardos por todos os lados


Por ti morro e ninguém sabe

Mas eu espero o teu corpo que sabe a madrugada

O teu corpo que sabe a desespero

Ó minha amêndoa amarga desejada

dijous, 24 de maig de 2012

Meru

Una persona senzilla. Tan per viure com per marxar. Se'n va anar sense molestar massa, quasi amb un somriure als llavis i fent broma amb qui tenia a la vora... sobretot si eren infermeres o metgeses simpàtiques com ha estat el cas tots aquets dies a l'hospital.
El seu cor era gran, però també vell i, segurament, prou castigat per una vida difícil, va decidir que ja n'hi havia prou i a poc a poc es va anar fent fonedís.
Costa escriure unes paraules per dir tot allò que un voldria dir d'ell. Les idees, els sentiments,  venen tots de cop, i un, maldestre en aquests afers, es queda davant del paper com una tòia sense saber per on començar.
Després penses "cal que escriguis totes les coses que voldries dir d'ell?" si tothom el coneix bé, tothom sap que era una bona persona... no cal dir res més!
Però si que cal, si que cal recordar que era una bona persona, que va ser un bon company per la mare i un bon pare amb nosaltres, també sé que bon company amb els de la feina i bon veí dels deus veíns.

La seva vida no va ser fàcil en els inicis. Una situació complexa amb el seu padrastre, una adolescència amanida amb una guerra a la qué va anar-hi amb 17 anys, la posguerra, l'exili, la tornada , una vida difícil per pujar la família en aquells temps foscos... Tot això es va veure compensat per aquets anys viscuts aqui a santa Eulália d'ençà de la seva jubilació. Ha gaudit d'una bona vellesa amb una qualitat de vida molt bona i també llarga, però el final sempre arriba, o potser no es ben bé un final... sempre es diu, i deu ser cert, que ningú se'n va del tot mentre hi hagi algú que et recordi, i al Meru, estic segur que el recordarà molta gent, durant molt de temps.
Gràcies papa!

dilluns, 21 de maig de 2012

Liliana Santos

Des de la casa de Fados Coração de Alfama, us deixo amb la Liliana Santos, acompanyada pel Paulo Jorge a la guitarra i pel Chico do Carmo a la viola


Alfama


Ary dos Santos / Alain Oulman

Quando Lisboa anoitece como um veleiro sem velas
Alfama toda parece, uma casa sem janelas
Aonde o povo arrefece
É numa água furtada, num espaço roubado à mágoa
Que Alfama fica fechada em quatro paredes d'água

Quatro paredes de pranto, quatro muros de ansiedade
Que à noite fazem o canto que se acende na cidadeFechada em seu desencantoAlfama cheira a saudade

Alfama não cheira a fado, cheira a povo, a solidão
Cheira a silêncio magoado, sabe a tristeza com pãoAlfama não cheira a fado
Mas não tem outra canção.


O nome que tu me davas



João Monge / Armando Machado *fado sta luzia*
O nome que tu me davas
Quando à noite me chamavas
Tinha o dom de uma oração
Não tinha som nem palavras
Mas quando tu me chamavas
Nunca te disse que não

Já o vi escrito na lua
Nas pedras da minha rua / E nas candeias do céu
O nome que tu me davas
Quando em silêncio cantavas / Era mais teu do que meu


Não era dor nem bondade
Amor fado ou saudade / Nem a lágrima perdida
O nome que tu me davas
Quando á noite me chamavas / Era toda a minha vida


dimecres, 16 de maig de 2012

Patrícia Fernandes

Un dels canals de Youtube més prolífics dedicat al fado i la seva divulgació, és el de jorgeferreirafado al qual estic suscrit, i veig que no passa un dia en el qual no hi hagi algun vídeo nou.

El canal esta dedicat  majoritàriament al que s'anomena "fado vadio" és a dir el fado més bohemi, més dropo i gandul, fent una traducció literal, però que en realitat ens parlaria, aquest fado vadio, del fado que s'allunya dels ciurcuits comercials, del fado que es canta per ganes de cantar-lo  i sobretot per persones anònimes, aficionats, que hi troben la seva forma d'expressar-se; encara que també molts fadistes professionals acostumen a anar als locals més vadios en els seus moments d'oci.

Avui en homenatge a l'editor d'aquest canal de Youtube portem a fadista Patrícia Fernandes, amb un dels temes que darrerament s'escolten més en les nits fadistes i "vadies"
Promete Jura
 

Maria João Dâmaso / Sérgio Dâmaso
Patrícia Fernandes

Estás a pensar em mim, promete, jura
Sentes como eu o vento a soluçar
As verdades mais certas mais impuras
Que as nossas bocas têm p’ra contar

Sentes lá fora a chuva estremecida
Como o desenlaçar duma aventura
Que pode ou não ficar por toda a vida
Diz que sentes como eu, promete, jura

Se sentires esse fogo que te queima
Se sentires o meu corpo em tempestade
Luta por mim amor, arrisca, teima
Abraça este desejo que me invade

Se sentes meu amor, o que eu não disse
Além de tudo o mais do que disseste
É que não houve verso que eu sentisse
Aquilo que eu te dei e tu me deste

divendres, 11 de maig de 2012

Fado Menor i Maior

Gairebé no havíem escoltat en aquest blog l'anomenada "fadista aristocràtica" -terme ben poc afortunat- que a finals dels anys trenta i fins als seixanta, va tenir força èxit per la seva veu clara i melodiosa i que es fa entendre per la manera com vocalitza els versos.
Avui ho fem amb aquest Fado Menor i Maior de creació seva i que ens presenta en aquest muntatge de vídeo el canal giacotoretriste.

Tot i que posem aquest aqui aquest vídeo de la Maria Teresa de Noronha, no deixeu de pasar per l'enllaç que segueix per escoltar la versió de la fadista Manuela Cavaco.

I aqui podem escoltar la Manuela Cavaco

dissabte, 5 de maig de 2012

O meu sangue é Fado

"O meu sangue é Fado - De Concórdio Henriques a Nuno de Aguiar" és el títol del llibre que ens parla de la vida a l'entorn del fado de Concórdio Henriques, conegut amb el nom de Nuno de Aguiar en el món fadista.
Més de 50 anys cantant fado amb aquest estil tan personal, redissenyant els vells i coneguts fados de sempre, contant des dels 18 anys quan comença a cantar "à sério" en el restaurant O farol, à calçada dos Barbadinhos.
El Nuno ja cantava de molt abans. Sempre que podia, de ben petit, s'escapava cap al barri d'Alfama a viure les nits fadistes. El Nuno sempre explica que el seu primer "sou" li va donar el President de la Cámara Municipal de Lisboa, 10 escudos que es va gastar amb allò que en qualsevol nen s'ho hagués gastat... amb llaminadures!

Al llibre on ens explica la història de la seva vida, l'acompanya un CD amb quinze temes.
Tinc la sort d'haver escoltat de la seva boca, moltes de les coses que explica en el llibre, que esta escrit amb la mateixa vehemència i tendresa amb què em va parlar dels seus inicis fadistes. El Fado és la seva vida.
   
Escoltant el Nuno amb en Paulo Guerra, Fernando Veloso, jo i Augusto Soares
Us deixo amb el Fado Menor, i amb la veu i la manera de dir-lo de l'amic Concórdio...

Ora bem
 Manuel de Almeida / Popular *fado menor*
Ora bem... se Deus quisesse
Eras minha, eu era teu
Mas Deus, ao que me parece
Ou não quis, ou se esqueceu

Supenso nos sonhos meus / Acreditar não consigo
Será p'los pecados meus? / Ou Deus que não está comigo?

Se Deus o mestre divino / Criou as almas aos pares
Porquê nós dois, sem destino? / Duas almas, dois penares!

Marcado pelos revezes / A minha voz brada aos céus
Deus me perdoe, mas ás vezes / Parece que não há Deus

Se Deus, o mestre maior / Com seu enorme saber
Se vê que assim é melhor / Que seja como Deus quer.

Letra tirada do blog fadosdofado

dimarts, 1 de maig de 2012

Maig

Maig, el mes en què conmemorem el dia del treball d'una manera reivindicativa i que al llarg de molts anys havia fet que aconseguíssim un bon grapat de millores socials, que malhauradament aquesta crisi inventada ens va furtant a poc a poc.

El treball en forma de CD -el segon- que ens presenta la Carminho, la fadista del mes, es titula Alma i és, deixeu-m'ho dir, un bon, un molt bon treball, en què combina els fados tradicionals i els fados musicats molt sàviament.

L'amic Américo, amb la sensibilitat que el caracteritza, ens presenta aquests dos vídeos amb dos temas d'aquesta Carminho per la qual se m'han acabat els adjectius...

Maig, Maio, Mayo.....

 Folha


Lágrimas do céu