"O meu sangue é Fado - De Concórdio Henriques a Nuno de Aguiar" és el títol del llibre que ens parla de la vida a l'entorn del fado de Concórdio Henriques, conegut amb el nom de Nuno de Aguiar en el món fadista.
Més de 50 anys cantant fado amb aquest estil tan personal, redissenyant els vells i coneguts fados de sempre, contant des dels 18 anys quan comença a cantar "à sério" en el restaurant O farol, à calçada dos Barbadinhos.
El Nuno ja cantava de molt abans. Sempre que podia, de ben petit, s'escapava cap al barri d'Alfama a viure les nits fadistes. El Nuno sempre explica que el seu primer "sou" li va donar el President de la Cámara Municipal de Lisboa, 10 escudos que es va gastar amb allò que en qualsevol nen s'ho hagués gastat... amb llaminadures!
Al llibre on ens explica la història de la seva vida, l'acompanya un CD amb quinze temes.
Tinc la sort d'haver escoltat de la seva boca, moltes de les coses que explica en el llibre, que esta escrit amb la mateixa vehemència i tendresa amb què em va parlar dels seus inicis fadistes. El Fado és la seva vida.
 | ||
| Escoltant el Nuno amb en Paulo Guerra, Fernando Veloso, jo i Augusto Soares |
Us deixo amb el Fado Menor, i amb la veu i la manera de dir-lo de l'amic Concórdio...
Ora bem
Manuel de Almeida / Popular *fado menor*
Ora bem... se Deus quisesse
Eras minha, eu era teu
Mas Deus, ao que me parece
Ou não quis, ou se esqueceu
Supenso nos sonhos meus / Acreditar não consigo
Será p'los pecados meus? / Ou Deus que não está comigo?
Se Deus o mestre divino / Criou as almas aos pares
Porquê nós dois, sem destino? / Duas almas, dois penares!
Marcado pelos revezes / A minha voz brada aos céus
Deus me perdoe, mas ás vezes / Parece que não há Deus
Se Deus, o mestre maior / Com seu enorme saber
Se vê que assim é melhor / Que seja como Deus quer.
Letra tirada do blog fadosdofado
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada