Orlando

Breu però magnífica la presentació del nou cd  de Névoa amb el títol "Orlando"  a "A Casa Portuguesa" del carrer Verdi.

El títol d'aquest nou enregistrament de Névoa, Orlando i el mite creat per Virgínia Wolf els anys vint del segle passat, són la font de la que la cantant beu, el jaç on descansa per presentar un seguit de cançons que tenen en comú el fet incontestable que l'artista s'hi troba còmoda cantant-les.

Disc molt recomanable del qual us en deixo un tast que vam enregistrar amb els nostres modestos mitjans.

Va passar, però, que en aquesta presentació no hi va poder ser present el guitarrista Vicenç Solsona , motius familiars li ho van impedir (i esperem que tot s'hagi resolt bé), i l'únic acompanyament de què va disposar la Névoa va ser la del percusioniste Ramón Ángel Rey, que amb el seu "cajón" va donar aquell escalf que tot cantant necessita sentir al costat de la seva veu.

Aqui va el tast, i en podeu trobar una mica més al Youtube

De Joni Mitchell, Both sides now

 

Bows and flows of angel hair
And ice cream castles in the air
And feather canyons everywhere
I've looked at clouds that way

But now they only block the sun
They rain and snow on everyone
So many things I would have done
But clouds got in my way

I've looked at clouds from both sides now
From up and down, and still somehow
It's cloud illusions I recall
I really don't know clouds at all

Moons and Junes and Ferris wheels
The dizzy dancing way you feel
As every fairy tale comes real
I've looked at love that way

But now it's just another show
You leave 'em laughing when you go
And if you care, don't let them know
Don't give yourself away

I've looked at love from both sides now
From give and take, and still somehow
It's love's illusions I recall
I really don't know love at all

Tears and fears and feeling proud
To say "I love you" right out loud
Dreams and schemes and circus crowds
I've looked at life that way

Oh but now old friends are acting strange
They shake their heads, they say I've changed
Well something's lost but something's gained
In living every day

I've looked at life from both sides now
From WIN and LOSE and still somehow
It's life's illusions I recall
I really don't know life at all

I've looked at life from both sides now
From up and down and still somehow
It's life's illusions I recall
I really don't know life at all.

Fados tradicionals *Fado Acácio*

De la llarga llista de "Fados Tradicionais" (més de dos-cents segons les diferents fonts) ordenada alfabèticament, en primer lloc hi trobem el Fado Acácio. L'autor d'aquesta música, un guitarrista que va tocar en els anys 1930-1970 del passat segle, de nom Acácio Gomes dos Santos, encara que a la llista de José Lucio hi figura com Acácio Gomes da Silva...

Diuen els entesos que aquest fado "de segona generació fuig de les textures clàssiques i s'acosta a la textura anomenada escala espanyola"....

Deixant de banda tecnicismes que queden pels executants, nosaltres, els oïdors i fruïdors del fado ens quedem amb la seva musicalitat, la veu i el jeito dels artistes que ens el canten.

Aquest fado Acácio ja l'havíem escoltat aqui en aquest raconet de fado en diferents versions.

Avui ens quedem amb en Carlos Zel amb un poema de Hortense Viegas César.

                      

Acácio Gomes, a baix a la dreta amb Berta Cardoso, Lina Alves e Alfredo Marceneiro

                                  Poema do nosso amor





Hortense Viegas César / Acácio Gomes *fado Acácio*

De tanto pensar em ti
Desde que te conheci
Chego a não compreender;
Qual a razão ou motivo
Se é por mim próprio que vivo
Se és tu quem me faz viver

E fico então, convencido
Que este afecto desmedido / Passa as normas usuais
Mas corre dia após dia
E descubro por magia / Que te amo ainda mais

Não tentes compreender
A causa deste meu querer / Para amar não há razão
Só podemos assumir
É inútil discutir / As razões do coração

Talvez que nesta loucura
Se resuma por ventura / Tudo o que não sei dizer
O que sinto é tão maior
Que não cabe, meu amor / Nas palavras que disser.

Agradecimentos a Nina Hagen e José Fernandes Castro

Maria João e Tiago

La Maria João Teixeira em va donar una sorpresa quan un dia em va dir que cantava...

La coneixia de l'Escola d'Idiomes per haver-la escoltat en una conferència sobre el Portugal del 25 d'Abril, i temps després em va dir que cantaria al "Lusitano" del Poble Nou, però per aquelles dates jo no era a Barcelona i no vaig tenir ocasió d'escoltar-la.

Ara fa uns dies em va esciure per avisar-me que cantaria al Cafè de les Delícies del Rabal, tal com vaig

informar en aquest blog, i cap allà vam fer cap.

Aqui us deixo amb un tast de les seves músiques. Cal dir que la Maria João no anava sola. A més de la seva viola, l'acompanya en Tiago Oliveira a la guitarra portuguesa, autor també d'algunes de les músiques que canta.

Connecteu amb el meu canal de Youtube per escoltar-ne més!!!

Consideracions sobre el Fado

Aquest dies estic llegint el llibre de Josep Maria Espinàs, Una vida articulada.

Es tracta d'un recull d'articles que l'autor ha anat escrivint i publicant diàriament, i durant més de 36 anys, als

diaris Avui i a El Periódico. Un recull d'articles -o fragments- que a l'autor li ha semblat que mantenen l'interès i travessen el pas del temps.

A la contratapa podem llegir "La idea és que el lector el pugui llegir com un dietari o llibre de pensaments i observacions d'Espinàs entre 1976 i 2012"

En aquest sentit, en el d'observació, m'ha semblat adient fer-vos avinent el que l'Espinàs va "observar" un dia de l'any 1979 quan va visitar una casa de fados....

Confesso que fins ara tenia una idea molt vaga del que és un fado, la cançó popular portuguesa i, més concretament, lisboeta. O potser és més exacte dir que més que una idea vaga en tenia una d'equivocada, proporcionada per algun disc o algun espectacle. La clau de la qüestió és aquesta: cal escoltar el fado en un ambient que ni el disc ni l'escenari no poden crear.

Aquest tipus de cançó, d'origen incert, es converteixen en un moment determinat en el vehicle d'expressió d'un patetisme profundament portuguès. Ho veia ben clar escoltant sis fadistes que cantaven a O Senhor Vinho, un establiment de la vella Lisboa davant una concurrència bàsicament local. El programa consistia en això: un fadista cantava tres fados i plegava, perquè la gent pogués continuar menjant i bevent; al cap d'una estona sortia un altre fadista i feia el mateix, i així fins a quatre cantants, que s'alteraven al llarg de tota la nit. Quan apareixia el fadista la il·luminació es feia molt tènue, i immediatament la gent callava. El fado demana silenci, no és una cançó de gresca, com les que canten els vienesos a les tavernes de

Grinzing. I també en demana, de silenci, el cantant, i el demana sense demanar-lo; és la seva actitud d'intimitat i de lliurament "personal" al cant allò que imposa. Perquè de cop, quan comença a cantar, sembla aïllar-se de tot el que el volta, com si cantés en la soledat més profunda.

He parlat de soledat, i el fado n'és la traducció literària i musical en el món del poble, com ho és de les frustracions i les angoixes vitals del portuguès. El pas del temps, la dissort de l'amor, les dificultats de la comunicació humana, són els temes que els fados van repetint amb totes les variants possibles.

Els fadistes de l'establiment vestien com qualsevol dels presents, i això ajudava a entendre el fado com una expressió de la pròpia quotidianitat; no hi havia una relació artista-espectador --que és el que passa als cabarets o als tablaos-- sinó una complicitat bàsica i un diàleg cordial, perquè qui cantava no ho feia en cap empostissat ni rebia cap focus especial. He dit "diàleg" però de fet el fado induïa la gent a acotar el cap i cadascú iniciava -mentre es descapdellava la música- un monòleg meditatiu amb ell mateix. La malenconia de les melodies en to menor i la humida i emboirada pronúncia portuguesa naixien com una flor perfecta en la penombra.

Un bon observador l'Espinàs. No trobeu?

Sant Jordi també a Portugal

 Caros amigos,

Vimos por este meio informar que na próxima semana em Lisboa e Porto realizar-se-ão atividades à volta da cultura e da literatura catalãs.

Não percam a oportunidade de assistir!

Sant Jordi 2013

Eventos à volta de Sant Jordi em Portugal:  

• Dia 17 de Abril | 18h30 | Casa Fernando Pessoa - Rua Coelho da Rocha, 16, Lisboa.

"A força da Catalunha baseada na sua língua e literatura."

Conferência de Vicenç Villatoro i Lamolla, diretor do IRLL. 

• Dia 20 de Abril | 12h00 | Ordem dos Médicos - Rua Delfim Maia, 405, Porto.

“Dia de Sant Jordi” - Dia do Livro e da Rosa na Catalunha"

Programa

12:00    Abertura

            Josep Maria Ustrell - Presidente do Club de Portugal dos Alumni UB

12:10    Rosas e livros, um sonho

            Antoni Dalmau - Escritor catalão

             

12:30    Pela cultura: gerando pontes

Helena Tanqueiro - Responsável pelo Centro de Língua Portuguesa / Instituto Camões em Barcelona 

12:40    A cascata perfeita

            Mário Cláudio - Escritor português

13:00   Debate

Almoço catalão “Sabores de Catalunha” (preço/pax: 25 euros)

Maria João Teixeira

De nou, fado a Barcelona. La Maria João, a qui coneixia de l'escola d'idiomes, ens ha ofert aquesta passada nit un concert de cançons pròpies i fados al cafè de les Delícies de la Rambla del Rabal, acompanyada pel guitarrista Tiago Oliveira amb qui ha treballat en els temes que ha presentat.

Prometem a partir de demà publicar els vídeos que hem gravat del concert.