De la llarga llista de "Fados Tradicionais" (més de dos-cents segons les diferents fonts) ordenada alfabèticament, en primer lloc hi trobem el Fado Acácio. L'autor d'aquesta música, un guitarrista que va tocar en els anys 1930-1970 del passat segle, de nom Acácio Gomes dos Santos, encara que a la llista de José Lucio hi figura com Acácio Gomes da Silva...
Diuen els entesos que aquest fado "de segona generació fuig de les textures clàssiques i s'acosta a la textura anomenada escala espanyola"....
Deixant de banda tecnicismes que queden pels executants, nosaltres, els oïdors i fruïdors del fado ens quedem amb la seva musicalitat, la veu i el jeito dels artistes que ens el canten.
Aquest fado Acácio ja l'havíem escoltat aqui en aquest raconet de fado en diferents versions.
Avui ens quedem amb en Carlos Zel amb un poema de Hortense Viegas César.
 |
| Acácio Gomes, a baix a la dreta amb Berta Cardoso, Lina Alves e Alfredo Marceneiro |
Hortense Viegas César / Acácio Gomes *fado Acácio*
De tanto pensar em ti
Desde que te conheci
Chego a não compreender;
Qual a razão ou motivo
Se é por mim próprio que vivo
Se és tu quem me faz viver
E fico então, convencido
Que este afecto desmedido / Passa as normas usuais
Mas corre dia após dia
E descubro por magia / Que te amo ainda mais
Não tentes compreender
A causa deste meu querer / Para amar não há razão
Só podemos assumir
É inútil discutir / As razões do coração
Talvez que nesta loucura
Se resuma por ventura / Tudo o que não sei dizer
O que sinto é tão maior
Que não cabe, meu amor / Nas palavras que disser.
Agradecimentos a Nina Hagen e José Fernandes Castro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada