Gaivota

Un dels fados, diríem que capitals, cantat per gairebé tots/es els/les fadistes i que va popularitzar Amália, amb un poema de Alexandre O'Neil i música de Alain Oulman.

Sent un poema de traducció complexa, crec que expressa i s'intueix bé un tarannà fatalista i que aquesta fatalitat troba la seva plenitut en els sentiments més pregons.

Conceiçao Ribeiro de qui ja vàrem parlar i escoltar un tema aqui, ha gravat en el seu segon CD "Sou noite...sou fado" aquest tema.

CD que vaig tenir l'ocasió de comprar-li a la fadista el passat Desembre a la casa de fados "O Marinho" d'en Mario i Aurora Cabrita a Casal do Cotão a Cacém

si en dir adéu a la vida / tots els ocells del cel / em donessin com a comiat / la teva darrera mirada / aquesta mirada que era només meva / amor que vas ser el primer
Que perfecte bategaria el cor / dins del meu pit.....

Gaivota

Alexandre O'Neil / Alain Oulman
Repertório de Amália

Se uma gaivota viesse
Trazer-me o céu de Lisboa
No desenho que fizesse
Esse céu, onde o luar
É uma ave que não voa
Esmorece e cai no mar

Que perfeito coração... no meu peito bateria
Meu amor na tua mão
Nessa mão onde cabia... perfeito, o meu coração

Se um português marinheiro
Dos sete mares, andarilho
Fosse, quem sabe, o primeiro
A contar-me o que inventasse
Se um olhar de novo brilho
Ao meu olhar se enlaçasse

Que perfeito coração... bateria no meu peito
Teu amor na minha mão
Nessa mão onde perfeito... bateu o meu coração

Se ao dizer adeus á vida
As aves todas do céu
Me dessem na despedida
O teu olhar derradeiro
Esse olhar que era só meu
Amor que fôste o primeiro.

(letra tirada do blog fadosdofado)

Pedro Moutinho, novo CD

Bé, realment el CD va aparéixer el 2009 i per tant la darrera entrega del petit dels Moutinho. És un treball en el qual combina fados tradicionals amb fados musicats, amb lletres molt interesants com aquesta que aqui sentirem i sempre amb la veu càlida d'aquest extraodinari fadista.
Poema de Pedro Tamen i música de Carlos Manuel Proença no *Fado Sereno*

Rosa Lobato de Faria

El passat dia 2 de Febrer la escriptora Rosa Lobato de Faria ens ha deixat.

Una escriptora de la qual només conec els poemes que va escriure per al Fado, poemes amb unes lletres delicioses i inteligents. Unes lletres que ara al rellegir-les amb semblen plenes de llum.

Lletres com aquest Fado Maluda, un homenatge a la que fou gran pintora Maria de Lourdes Ribeiro i que Carlos Zel va gravar el 1993.


Aqui sentireu aquest poema cantat pel nostre amic Américo

Gràcies Rosinha pels teus poemes.

Aqui enllaçem amb el blog Fadocravo on podrem escoltar més poemes de la "Rosinha"

Fado Maluda

Letra de Rosa Lobato de Faria

Música fado Carlos da Maia sext.

Nasceu guardiã dos sonhos
Tem a magia nos olhos
Traz os segredos na mão
Torna Lisboa mais bela
Quando pinta uma janela

Logo se abre o coração.

São quiosques, são telhados
E há pardais alucinados
Embriagados no Tejo
E uma cegonha perdida
Confusa, pediu guarida
Numa tela de Além Tejo

Tonalidades secretas
Azuis de Prússia, violetas
Ardências de chão queimado
E onde a noite princípia
Para não morrer a magia
Pousa os pincéis, canta o fado

Maria Berasarte

La cantant de Donosti Maria Berasarte, s'ha trobat amb el Fado. No és cosa d'ara. Ja fa anys que va descobrir aquesta "maravilhosa doença" que és el Fado i ara s'ha llençat a reinterpretar-los des de la seva pròpia personalitat artística.

Un CD amb onze fados amb música de fados tradicionals i lletres en castellà, cantats amb l'anima i a la manera tan expressiva d'aquesta vasca, i on els instruments que són propis del fado han estat substituïts per la guitarra flamenca de José Luís Monton i l'acordió de Filipe Raposo.

Amb la melodia del fado Tamanquinhas

Cosas que no sé



Cosas que no sé
l.- Torres da Silva
m.- fado Tamanquinhas

Pueden hablar de la gente
que por amor se mató
dejando el cuerpo pendiente
entre el minuto siguiente
y aquello que pasó.

Pueden decir que és pecado
pueden decir que és locura
pero yo que me he matado
aprendi cantando el fado
que ese mal no tiene cura.

Cuantas veces te llamé
por amarte desespero
mas hay cosas que no sé
si, por ti yo me maté
pero por ti no me muero.

Mi corazón tan sufriente
no sabe si me perdí
por eso vive silente
pueden hablar de la gente
pero no hablan de mi.

Lisboa *menjar portuguès*

En un lloc ben cèntric tenim la sort a Barcelona de comptar amb aquest "Lisboa" on podem gaudir de la cuina de Portugal.

Us recomano que hi passeu on sereu molt ben tractats pels amics José Luis Claro i Luisa Barata.

A més de dur-vos el menjar a casa, també podeu fer-ho allà mateix.

Bon profit!!

Clara Cristão

La Clara Cristão forma part de l'elenc de la casa de fados de la Julieta Estrela "Fado Maior" i vam tenir l'ocasió d'escoltar-la el passat Desembre juntament amb la nostra bona amiga Ofèlia.

Entre els temes que va cantar, aquest Cinta vermelha del prolífic Linhares Barbosa cantat amb música de Fado Magala.

El podem escoltar clicant el play d'aquest reproductos vermellet tant simpàtic una mica més avall

Dels seus dos CDs--Fado: Uma Paixão i Lisboa Fado e Tejo

Cinta vermelha

Linhares Barbosa / Raúl Portela *fado magala*


Põe esta cinta vermelha
P'ra adelgaçar-te a cintura
Eu quero que as outras vejam
Que tens bonita figura

Hoje vai meter tourada / Comprei já, duas barreiras
A coisa vai ser falada / Na boca das cantadeiras

Eu quero que as companheiras / Conheçam esta aventura
No fado já se murmura / Que somos de igual quilate
Põe esta cinta escarlate / P'ra adelgaçar-te a cintura

Levo travessas vermelhas / Porque o vermelho é picante
Ponho argolas nas orelhas / P'ra me tornar provocante;
Eu quero, ao meu amante / Que é toda a minha loucura
É da alta, e tem altura / Que as outras todas invejam;
Eu quero que as outras vejam / Que tens bonita figura.
(Letra tirada do blog fadosdofado)