Fado "amador" al CAT

Un dels actes de la Semana de Portugal a Barcelona ha estat la nit de fados per aficionats al Centre Artesà Tradicionarius (CAT). I com no podria ser d'altra manera, jo hi vaig assistir.
Però el que no m'esperava era que em proposessin ser part del jurat que havia d'atorgar el premi al guanyador de la nit. I confesso que això a banda de sorprende'm em va fer estar amb un estat d'atenció i tensió que segurament no hagués tingut com a simple espectador.
Per a mi, el sol fet de pujar a l'escenari a cantar el fado i descobrir els propis sentiments, té un valor grandísim i sovint poc reconegut. Així que vaig intentar ser el més equànime possible.
Un total de trezte fadistes ens van regalar els seus fados, i he de dir que força bé.
Acompanyats tots ells per la guitarra de Pedro Ferreira i la viola de Nelson Aleixo als que escoltem en aquesta guitarrada.

Després d'escoltar als tretze fadistes, presentats tots ells per un sowman de qui lamento no conéixer el nom, només que prové de A Casa Portuguesa de Barcelona, i dels quals podeu veure unes fotografies en aquest enllaç, la guanyadora de la nit va ser Càrol Blàvia Galindo, que va cantar "Que Déus me perdoe de Frederico Valério i Silva Tavares, una gran creació d'Amàlia


Que Deus me perdoe se é crime ou pecado
Mas eu sou assim, fugindo ao fado fugia de mim
Cantando dou brado e nada me dói
Se é pois um pecado ter amor ao fado
Que Deus me perdoe

Després a "Júlia Florista", de la qual va fer un bis que vaig intentar gravar amb l'èxit que veieu...
El cas és que aquella veu, no m'era del tot desconeguda, i já a casa vaig descobrir que aquella veu, guanyadora de la nit de fados per "amadores" era la cantant del grup EnFado

Júlia florista

Leonel Vilar / Joaquim Pimentel
Repertório de Max

A Júlia Florista
Boémia e fadista, diz a tradição
Foi nesta Lisboa
Figura de proa da nossa canção
Figura bizarra
Que ao som da guitarra o fado viveu
Vendia flores
Mas os seus amores jamais os vendeu

Oh Júlia Florista, tua linda história
O tempo gravou na nossa memória
Oh Júlia Florista, tua voz ecoa
Nas noites bairristas, boémias, fadistas, da nossa Lisboa

Chinela no pé
Um ar de ralé no jeito de andar
Se a Júlia passava
Lisboa parava p'ra ouvir cantar
No ar um pregão
Na boca a canção falando de amores
Encostada ao peito
A graça e o jeito do cesto das flores

lletra extreta del blog del meu amic José Fernandes Castro

Semana de Portugal a Barcelona

Avui han finalitzat els actes de la Setmana de Portugal a Barcelona.

Si dilluns era la Fadista Kátia Guerreiro la que obria els actes a la Plaça del Rei, que van continuar amb exposicions i presentacions de tota mena entre les quals de vins portuguesos, fado amateur, avui als Jardinets de Gràcia o Plaça de Salvados Espriu, ha tingut lloc la cloenda, que já ha començat a l'hora "do almoço"amb un espectacular bacalhau à brás, sardinhas, bifana, entremeada, caldo verde, pasteis de Belem, pão e vinho, e ginjinha.

Com en totes les festes i actes populars, han sovintejat les cues, però já se sap, tothom té gana a l'hora de dinar... Només puc dir que ha estat deliciós i que ha valgut la pena l'espera.

La parrilla no ha parat durant unes quantes hores


La Rosa i el Llibert (i el bacalhau) escoltant la música del Real Combo

Per acabar una ginjinha amb un pastel de nata.

A la nit ha continuat la festa amb la música de Real Combo i de la fadista que ahir nit va guanyar el "concurs de fadistes amateurs" al Centre Artesà Tradicionarius.
Però d'això já en parlarem en un altre moment.
És d'agrair que per aquestes dates de Sant Antoni que a Lisboa es celebren tant, l'empenta d'uns quants faci que una mica d'aquesta Lisboa estimada estigui a casa nostra.
Muito obrigado, doncs als organitzadors entre els quals "A Casa Portuguesa" del carrer Verdi, 58 que han estat l'ànima de la Festa.

Un passeio por Barcelona

Já há algum tempo que queria fazer um blogue dedicado ao meu pais, aos lugares que são os meus.
Mas bem pensado prefiro divulgar esse espaço meu, a minha cultura neste recanto "defado" que tantos amigos me fazem a honra de visitar.
Então vamos hoje a começar por um passeio pela minha cidade: Barcelona
Espero gostem

KátiaGuerreiro

Dins dels actes de la setmana de Portugal a Barcelona, aquesta nit a la Plaça del Rei , un marc fantàstic per escoltar fado, la Kátia ha rendit a les més de mil persones que ens hi hem reunit als encants del fado i als seus propis.
Emocionada, al final del concert ens ha acompanyat també amb les seves llàgrimes d'agraïment que no han estat les úniques.
Acompanyada pel Paulo Valentim a la guitarra, João Veiga a la viola i Rodrigo Serrão a la guitarra baixo, ha començat amb un fado Georgino, "Asas" i ha acabat el seu segon bis amb "Havemos de ir a Viana". Entre mig diversos temes dels seus treballs entre els quals aquest que he intentat gravar -amb poc èxit- un fado das horas com ella l'ha presentat, certament "estilant" cap al pop.


Torna aviat Kátia

Nelson Duarte

Nelson Duarte és un fadista que he conegut seguint els blogs del Sr. Fernando Batista Fado no Porto i el del Sr. Manuel Carvalho FadoCanto que entre altres divulguen el Fado que es fa a la Ciutat de Porto, on hi ha molts i bons fadistes com el que avui sentirem o com en Manuel Barbosa de qui vam parlar fa uns dies.
La veu de Nelson Duarte -podeu llegir una resenya biogràfica aqui- és una veu que omple, una veu de fadista, nasal, que acarona...
Ho comprovem en aquest fado, poema de Fernando Alves i música Pedro Rodrigues

Sou fado do meu fado
 


Sou a imagem do fado,
sou amado, contestado
mas muitos gostam de mim,
sou corpo, sou coração,
sou fado e rejeição
mas gosto de ser assim.

Eu sou fado de certeza,
sou pranto da tristeza,
sou um gemido de dor;
sou a voz do sentimento,
um sofoco, um lamento
e um suspiro de amor.

Sou fado do meu fado,
poema sempre cantado
com estranha melodia;
sou a revolta do mar,
sou a saudade a chorar
no colo da nostalgia.

Sou o trinar da guitarra,
o cantar de uma cigarra
nas noites quentes de verão;
sou grito na sombra escura,
sou fado de amargura
nas noites de solidão.Nelson Duarte e José Fernandes Castro
Aquest vídeo l'ha editat l'amic Fernando Batista de Porto, editor també del blog Fado no Porto