Dins dels actes de la setmana de Portugal a Barcelona, aquesta nit a la Plaça del Rei , un marc fantàstic per escoltar fado, la Kátia ha rendit a les més de mil persones que ens hi hem reunit als encants del fado i als seus propis.
Emocionada, al final del concert ens ha acompanyat també amb les seves llàgrimes d'agraïment que no han estat les úniques.
Acompanyada pel Paulo Valentim a la guitarra, João Veiga a la viola i Rodrigo Serrão a la guitarra baixo, ha començat amb un fado Georgino, "Asas" i ha acabat el seu seg
on bis amb "Havemos de ir a Viana". Entre mig diversos temes dels seus treballs entre els quals aquest que he intentat gravar -amb poc èxit- un fado das horas com ella l'ha presentat, certament "estilant" cap al pop.
Torna aviat Kátia
Emocionada, al final del concert ens ha acompanyat també amb les seves llàgrimes d'agraïment que no han estat les úniques.
Acompanyada pel Paulo Valentim a la guitarra, João Veiga a la viola i Rodrigo Serrão a la guitarra baixo, ha començat amb un fado Georgino, "Asas" i ha acabat el seu seg
on bis amb "Havemos de ir a Viana". Entre mig diversos temes dels seus treballs entre els quals aquest que he intentat gravar -amb poc èxit- un fado das horas com ella l'ha presentat, certament "estilant" cap al pop.Torna aviat Kátia
4 comentaris:
QUERIDA AMIGA, ADORO O FADO NA VOZ DE KÁTIA GUERREIRO... GRATA POR ESTE VIDEO...ABRAÇOS DE CARINHO,
FERNANDINHA
Alô Jaume, sempre na primeira linha onde esteja o Fado. Bravo e um abraço.Américo
Querida Fernanda, obrigado pelas suas palavras. Um abraço para si também do seu amigo Jaume.
Amigo Américo, sempre na primeira linha e não só no fado, também há vinho portugués o fim-de-semana e claro vou lá estar. esse abraço.
jaume
Jaume : Por el ángulo de la grabación, me da la impresión de que estábamos ambos sentados en las escaleras (¡Que vergüenza "el asalto" a las sillas!).Falló un poco la acústica pero no se le puede pedir más a la plaza. De cualquier modo disfruté el concierto y Katia me confirmó que es la auténtica "Senhora do fado".
saludaçoes.
Fernando.
Publica un comentari a l'entrada