Quan vaig començar en el meu intent de divulgar el Fado entre la gent que m'era més propera -ja ho he dit altres vegades- vaig començar per les meves companyes de classes de portuguès, Toni, Natacha, Evelyn, Veerle i la professora: la Rita.
En aquell moment vaig editar un CD amb diversos fados i l'escoltàvem a classe i el comentàvem un poc. No sempre, clar. Hi havien prioritats i el Fado no n'era una!
Li vaig preguntar un dia a l'Evelyn quin era de tots els que vaig gravar el que més li agradava i sense dubtar-ho massa em va contestar "...el todos temos nosso fado, de la Névoa!"
Doncs Heus ací el fado preferit de l'Evelyn, un poema que ens parla de la necessitat d'acceptar allò que ens passa, sigui quin sigui el signe. Acceptar tot allò que no podem canviar, tal vegada perque en l'acceptació està el propi benestar.
En aquell moment vaig editar un CD amb diversos fados i l'escoltàvem a classe i el comentàvem un poc. No sempre, clar. Hi havien prioritats i el Fado no n'era una!
Li vaig preguntar un dia a l'Evelyn quin era de tots els que vaig gravar el que més li agradava i sense dubtar-ho massa em va contestar "...el todos temos nosso fado, de la Névoa!"
Doncs Heus ací el fado preferit de l'Evelyn, un poema que ens parla de la necessitat d'acceptar allò que ens passa, sigui quin sigui el signe. Acceptar tot allò que no podem canviar, tal vegada perque en l'acceptació està el propi benestar.
Dedicat a l'Evelyn
O fado de cada um
Silva Tavares/ Frederico de FreitasRepertório de Amália
Bem pensado, todos temos nosso fado
E quem nasce mal fadado melhor fado não terá
Fado é sorte e do berço até à morte
Ninguém foge, por mais forte, ao destino que Deus dá
No meu fado amargurado, a sina minha
Bem clara se revelou
Pois cantado, seja quem for adivinha
Na minha voz, soluçando
Que eu finjo ser quem não sou
Que bom seria poder um dia, trocar-se o fado
Por outro fado qualquer
Mas a gente, já traz o fado marcado
E nenhum mais inclemente
Do que este de ser mulher
lletra extreta del blog fadosdofado
