Belos tempos de outrora

Ja hem parlat en aquest blog del fadista Maximiano de Sousa, conegut com Max.

Nascut a Madeira, no només va ser fadista sinó un personatge polifacètic que va dur el fado als espectacles que presentava.

Algunes de les entrades que vaig fer al blog d'aquest magnífic personatge han quedat esquinçades en desaparèixer les pàgines on tenia penjats els reproductors de música, cosa que haurem de solucionar ben aviat.

Volia avui dia onze de setembre Diada Nacional del meu país, deixar-vos un petit Fado d'un gran fadista.

Belos tempos de outrora, és el títol d'aquest poema de Fernando Teles i  música de fado Meia-Noite del compositor Filipe Pinto. Es tracta d'una gravació en la qual el fadista només va cantar una part de la lletra, o sigui un fragment. El poema és llarg i he trobat a la web dedicada a la Berta Cardoso la lletra complerta. La fadista Berta Cardoso, la gran oblidada del món del fado, també el va cantar, encara que no la primera estrofa que aqui canta en Max. Una música la d'aquest fado per a mi de les millors que hi ha en el fado.

Us deixo amb el video del meu bon amic Américo a qui li robo un dels seus pequenos nadas. Obrigado amigo.  

Fado a la Vila de Rialp

Reconec que no havia parat esment, fins ara, als festivals de música que, a l'estiu, omplen les viles i pobles del nostre país. Fins que el Fado no ha fet acte de presència en el XV Festival de Música de la Vila de Rialp.

L'anunci ens presentava al guitarrista Mário Pacheco, del prestigiós Clube de Fado de Lisboa, i a les fadistes Ana Maria i Sandra Correia, ben acompanyades per la resta de músics, en Diogo Clemente a la viola de fado i en Rodrigo Serrão al contrabaix. La cita era a l'Església Parroquial de Rialp el dia 8 d'agost. I cap allà vam anar.

Vam poder gravar alguns dels fados i aqui us en deixo un.

Poema de Domingos Gonçalves da Costa i música de Carlos Rocha "Eu já não sei" també conegut com "Ponto final"

I li volem dedicar aquest vídeo a la fadista Sandra Correia, avui, dia del seu aniversari.

Parabéns Sandra Correia, sempre o nosso obrigado por seres assim. Mil beijinhos!!

Eu já não sei se fiz bem ou se fiz mal
Em pôr um ponto final
Na minha paixão ardente
Eu já não sei, porque quem sofre de amor
A cantar sofre melhor
As mágoas que o peito sente

Quando te vejo... e em sonhos sigo os teus passos
Sinto desejo... de me lançar em teus braços;
Tenho vontade... de te dizer, frente a frente
Quanta saudade... há, do teu amor ausente;
Num louco anseio... lembrando o que já chorei
Se te amo ou se te odeio... eu já não sei

Eu já não sei sorrir como então sorria
Quando em lindos sonhos via
A tua adorada imagem
Eu já não sei se deva, ou não deva querer-te
Pois quero às vezes esquecer-te
Quero e não tenho coragem

Una nit a la fresca

El passat mes de juny, vàrem assistir a una de les nits que l'associació Coincidències  va presentar a un terrat de Barcelona.

Coincidències  es defineix com una nova forma de presentar i crear noves  experiències culturals.
Aixi es presenta la seva web.

"Coincidències és una associació cultural nascuda amb força a Barcelona la primavera de 2013 amb la vocació de crear noves experiències culturals. 

Amb una consciència profundament digital, al mateix temps vol fer èmfasi en l’intercanvi entre creadors/artistes i espectadors/inquiets. És el que anomenem “cultura 3.0″: ens agrada veure, tocar, escoltar, participar.

Més enllà dels grans temples en forma de teatres o de museus, considerem que la cultura pot esdevenir-se en qualsevol espai urbà, i que qualsevol espai pot ser idoni per a les iniciatives culturals. Mantenir la cultura tancada en espais, per grans que siguin, és engabiar-la, engavanyar-la, limitar-ne el consum a una part."

La nostrada Névoa, va cantar a un dels escenaris, un terrat de l'eixample barceloni, i allà vam anar per gaudir d'una nit agradable i diferent.

La Névoa acompanyada del guitarrista Vicenç Solsona, amb qui manté una estreta col·laboració, ens va obsequiar amb la seva particular visió del fado, aquesta música portuguesa que sedueix tan, i  de la qual estem tan mancats aqui a Barcelona.

Vam voler gravar-ho tot, amb els nostres mitjans senzills, i davant la tasca complexa que això representava vam optar per fer un popurri dels temes que ens van obsequiar aquests dos monstres de la cançó del nostre país. Aqui us deixem amb el resultat d'una nit agradable i amb el nostre agraïment als músics i als promotors d'aquesta idea genial.

  

Fados 15

Seguim en la presentació del que va ser els meus inicis en el món del fado i les col·leccions que de manera apressada m'anava muntant. Eren molts els fados que anaven entrant al meu ordinador anb aquells programes que et permetien baixar-te tota la música que volies, o compartir-la com a mi m'agrada dir.

En aquest quinzè cd veig ara un fado de la Fernanda Maria amb el títol As pedras da minha rua que porta el mateix nom que el poema de Manuel Paião i Eduardo Lamas que també va cantar la Fernanda i que avui ens canta tan i tan bé la nostra Sandra Correia. El cert és que d'aquest poema que avui escoltem, no en coneixem l'autor, només sabem que es va cantar en una película del 1947 Os vizinhos do res do chão i  amb una altra música.

Qualssevol informació adicional que ens il·lustri, serà molt ben rebuda. 

As pedras da minha rua

Se esta vida continua
Por mais uns dias escassos
As pedras da minha rua
Já te conhecem os passos

E quando passas vê lá
Há tantas pedras no chão
Que escusas de vir p’ra cá
Com sete pedras na mão

Se pelo teu negro desdém
Ou por um desgosto choro
Choram as pedras também
Nesta rua aonde moro

Mas enfim se eu não for tua
Sempre tua até ao fim
Que as pedras da minha rua
Se levantem contra mim

Un popurri fadista

En el seu cd Tantas Lisboas, el fadista Marco Rodrigues ens obsequia amb un popurri -una rapsòdia, diu ell- en el qual trobem diverses músiques.

 Fado Alvito de Jaime Santos, Fado Georgino de Georgino da Sousa, Fado Pedro Rodrigues sextilhas de Pedro Rodrigues, Fado sem pernas de Guilherme Coração i acabant amb un Corrido de Manuel de Almeida. Tot plegat amb un poema del genial poeta Tiago Torres da Silva.

Em venia de gust escoltar de nou aquest cd d'en Marco  gravat el 2010 i aquest "medley" sembla que dóna una mica d'ànims en aquest estiu tan calorós i també tan estrany....

Fado Alvito
Quem entrega a alma ao Fado
Precisa de ter cuidado
Com cada coisa que sente
Porque se o fado a aceita
A alma pouco aproveita
Da vida que tem à frente

Fado Georgino
Quem entrega ao fado a alma
Precisa de andar com calma
Sem fazer muito alarido
Pois sempre que o fado a quer
Toma a alma por mulher
Mas não se faz seu marido

Fado Pedro Rodrigues (Sextilhas)
Quem ao fado a alma entrega
À noite nunca sossega
Dos p'rigos que o fado traz,
Abre as portas à desgraça
Porque essa noite não passa
Quando o fado se desfaz

Fado Sem pernas
Mas quando um fadista canta,
A noite que estava fria
Vai aquecer-se à garganta
De uma nova melodia
Mas quando um fadista sente
O sol vai perdendo o medo
E planta adentro da gente
Um dia que vem mais cedo

Corrido de M. de Almeida
Mas quando um fadista chora
As suas dores mais secretas
Pára o tempo e nessa hora
Choram todos os poetas
Mas quando um fadista prende
A alma de uma mulher
É a guitarra que entende
O fado que ninguém quer.

Descobrir el Fado

Una feina que no ens cansa: descobrir el fado, el/la fadista, els músics, la sensibilitat que hi ha al darrera de cada obra feta. Sempre hi ha algú que entra en la nostra vida com si precisés formar-ne part. No li cal demanar permís, no li cal demanar res. Entra i s'hi instal·la perquè no ens és alié.

Això passa força vegades al llarg de la vida, i a un servidor en el món de la meva passió que és el Fado, també li passa.

En el darrer viatge a Porto he tingut l'ocasió de conéixer i escoltar en directe a Carlos Leitão, a qui pocs dies abans del meu viatge apenes coneixia.

Home d'una enorme sensibilitat, va cantar acompanyat del seu germà Henrique Leitão a la guitarra portuguesa i del seu gran amic Carlos Menezes al contrabaix. Un concert a la Casa de Música de Porto, que ja forma part del que no puc oblidar.

Li agraeixo al Carlos el cd dedicat que em va regalar, i aqui li deixo un modest homenatge amb una forta abraçada.