Seguim en la presentació del que va ser els meus inicis en el món del fado i les col·leccions que de manera apressada m'anava muntant. Eren molts els fados que anaven entrant al meu ordinador anb aquells programes que et permetien baixar-te tota la música que volies, o compartir-la com a mi m'agrada dir.
En aquest quinzè cd veig ara un fado de la Fernanda Maria amb el títol As pedras da minha rua que porta el mateix nom que el poema de Manuel Paião i Eduardo Lamas que també va cantar la Fernanda i que avui ens canta tan i tan bé la nostra Sandra Correia. El cert és que d'aquest poema que avui escoltem, no en coneixem l'autor, només sabem que es va cantar en una película del 1947 Os vizinhos do res do chão i amb una altra música.
Qualssevol informació adicional que ens il·lustri, serà molt ben rebuda.
As pedras da minha rua
Se esta vida continua
Por mais uns dias escassos
As pedras da minha rua
Já te conhecem os passos
E quando passas vê lá
Há tantas pedras no chão
Que escusas de vir p’ra cá
Com sete pedras na mão
Se pelo teu negro desdém
Ou por um desgosto choro
Choram as pedras também
Nesta rua aonde moro
Mas enfim se eu não for tua
Sempre tua até ao fim
Que as pedras da minha rua
Se levantem contra mim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada