Molt sovint m’arriben les saudades.
Aquest fado Penedo que cantava el meu admirat José Manuel Barreto, amb lletra de Diogo Clemente i Mario Laguinha, és la canço que em ve al cap quan aquesta saudade, a vegades dolça i a voltes impertinent -i algun cop dolorosa, magoada- i no me la puc treure del cap.
La veu d'en Barreto em va atrapar el primer cop que el vaig sentir cantar. És una veu que acarona. No recordo el lloc (potser va ser al Senhor Fado a Alcochete) però li vaig sentir cantar el fado Santa Luzia amb aquella dicció perfecta, com diuen els entesos: dividint bé els versos, i des d’aquell dia es va convertir en un dels fadistes que admiro. Quan ens vèiem sempre li deia el mateix; Cantas como ninguém o Santa Luzia.
Quan ens va deixar aquest sentiment se’m va fer més evident.
Com diuen els versos, jo també canto lliurement aquestes saudades, i, si em sents, saps bé que jo sóc així, de temps en temps m’arriben les saudades.
Gràcies per tant amic Barreto!
Chegam-me as saudades
Diogo Clemente / Mário Laginha *fado penedo*
Repertorio de José Manuel Barreto
De tempo a tempo chegam-me as saudades
Mal feito fora se hoje as não tivesse
Desertam-me de angústias e ansiedades
Se assim não fosse amor, antes morresse
Chegaste-me outra vez, como o Agosto
Que trago ao longe, ao fim, p’ra lá da dor
Por trás de tantos anos do meu rosto
A vida emudeceu o meu amor
E porque te não tenho ao pé de mim
Eu canto livremente estas verdades
Se me ouves, sabes bem que sou assim
De tempo a tempo chegam-me as saudades
video del canal de Youtube de José Manuel Barreto
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada