divendres, 7 de juny del 2013

Fado da Adiça

Serra da Adiça
Continuem amb la llista de fados tradicionals, avui amb el Fado da Adiça, una música composta per Armando Augusto Freire, "Armandinho" i que Amália va cantar amb un poema de Rodrigo de Melo.

Em diu l'amic José Fernandes Castro , a qui li agraïm l'ajuda, que el nom li ve de la Serra da Adiça situada al baix Alentejo al sur de Portugal. Al diccionari Priberam, el mot Adiça ens explica que significa mina d'or.

Va resultar una mina aquest fado esdevenint fado tradicional al ser cantat amb altres poemes. Aqui ja vam escoltar la Célia Leiria cantant un poema de Manuel de Andrade, i avui escoltarem l'original d'Amália...

Fado da Adiça

Por muito que se disser
O fado não é canalha
Não é fadista quem quer

Só é fadista quem calha



O destino é linha reta / Traçado à primeira vista
Como se nasce poeta / Também se nasce fadista



O fado é sexto sentido / Que distingue o português
Para ficar aprendido / Basta cantar-se uma vez



Soa a guitarra cantamos / A alegria que fingimos
O fado que nos cantamos / É sina que nos cumprimos.
I encara més, un poema de João Monge amb la veu d'Aldina Duarte. Gravat a la mítica Mesa de Frades i del film A Religiosa Portuguesa
Xaile encarnado

Eu tenho um xaile encarnado
É uma lembrança tua
Tem um segredo bordado
Que ás vezes eu trago à rua

Tem as marcas de uma vida / Que a vida marca no rosto
Mas ganha uma nova vida / Nas noites que o trago posto

Já foi lençol e bandeira / Vela de barco, também
Tem marcas da vida inteira / Mas dizem que me cai bem

Se pensas que me perdi / Nalgum destino traçado
Pra veres que não esqueci / Eu ponho o xaile encarnado.

dilluns, 3 de juny del 2013

As noites da padaria

En João Costa Menezes, des del seu canal de Youtube, ens regala un resum, muntat per ell mateix, d'una de
les nits de tertúlia fadista que amb aquest nom de Noites da padaria, tenen lloc a la rua del mateix nom a Lisboa.
                             A Urban Science de facebook podeu trobar més detalls.

No tinc informació de tots els intervinents d'aquesta nit, però diria que això és el que un espera trobar quan empès pel desig d'escoltar fado travessa a ponte que ens uneix amb aquest petit país amic.

Us deixo amb aquest magnífic vídeo.



Obrigado João!



dimecres, 29 de maig del 2013

Zona F

Marcel Coy
Zona F aquest és el nom "de guerra" del Marcel Coy, un dels promotors que juntament amb MUSLOO conformen LetalBrothers, un canal de Youtube nascut per ser un tutorial del joc de Zombies, crec que es diu Call of Duty - Black Ops2..... però no em feu massa cas, jo d'això de la Play no en sé massa, més aviat gens, però per aquells que hi estiguin interessats, els recomano, i molt, que passi pel canal de Youtube...


molt recomanable com us deia i diria que imprescindible per als que aspiren ser bons "matadors" de zombies....

Aqui us deixo una mostra.




divendres, 24 de maig del 2013

Orlando

Breu però magnífica la presentació del nou cd  de Névoa amb el títol "Orlando"  a "A Casa Portuguesa" del carrer Verdi.
El títol d'aquest nou enregistrament de Névoa, Orlando i el mite creat per Virgínia Wolf els anys vint del segle passat, són la font de la que la cantant beu, el jaç on descansa per presentar un seguit de cançons que tenen en comú el fet incontestable que l'artista s'hi troba còmoda cantant-les.
Disc molt recomanable del qual us en deixo un tast que vam enregistrar amb els nostres modestos mitjans.



Va passar, però, que en aquesta presentació no hi va poder ser present el guitarrista Vicenç Solsona , motius familiars li ho van impedir (i esperem que tot s'hagi resolt bé), i l'únic acompanyament de què va disposar la Névoa va ser la del percusioniste Ramón Ángel Rey, que amb el seu "cajón" va donar aquell escalf que tot cantant necessita sentir al costat de la seva veu.

Aqui va el tast, i en podeu trobar una mica més al Youtube

De Joni Mitchell, Both sides now
 

Bows and flows of angel hair
And ice cream castles in the air
And feather canyons everywhere
I've looked at clouds that way

But now they only block the sun
They rain and snow on everyone
So many things I would have done
But clouds got in my way

I've looked at clouds from both sides now
From up and down, and still somehow
It's cloud illusions I recall
I really don't know clouds at all

Moons and Junes and Ferris wheels
The dizzy dancing way you feel
As every fairy tale comes real
I've looked at love that way

But now it's just another show
You leave 'em laughing when you go
And if you care, don't let them know
Don't give yourself away

I've looked at love from both sides now
From give and take, and still somehow
It's love's illusions I recall
I really don't know love at all

Tears and fears and feeling proud
To say "I love you" right out loud
Dreams and schemes and circus crowds
I've looked at life that way

Oh but now old friends are acting strange
They shake their heads, they say I've changed
Well something's lost but something's gained
In living every day

I've looked at life from both sides now
From WIN and LOSE and still somehow
It's life's illusions I recall
I really don't know life at all

I've looked at life from both sides now
From up and down and still somehow
It's life's illusions I recall
I really don't know life at all.



dilluns, 13 de maig del 2013

Fados tradicionals *Fado Acácio*

De la llarga llista de "Fados Tradicionais" (més de dos-cents segons les diferents fonts) ordenada alfabèticament, en primer lloc hi trobem el Fado Acácio. L'autor d'aquesta música, un guitarrista que va tocar en els anys 1930-1970 del passat segle, de nom Acácio Gomes dos Santos, encara que a la llista de José Lucio hi figura com Acácio Gomes da Silva...
Diuen els entesos que aquest fado "de segona generació fuig de les textures clàssiques i s'acosta a la textura anomenada escala espanyola"....
Deixant de banda tecnicismes que queden pels executants, nosaltres, els oïdors i fruïdors del fado ens quedem amb la seva musicalitat, la veu i el jeito dels artistes que ens el canten.

Aquest fado Acácio ja l'havíem escoltat aqui en aquest raconet de fado en diferents versions.
Avui ens quedem amb en Carlos Zel amb un poema de Hortense Viegas César.

                      
Acácio Gomes, a baix a la dreta amb Berta Cardoso, Lina Alves e Alfredo Marceneiro
                                  Poema do nosso amor





Hortense Viegas César / Acácio Gomes *fado Acácio*

De tanto pensar em ti
Desde que te conheci
Chego a não compreender;
Qual a razão ou motivo
Se é por mim próprio que vivo
Se és tu quem me faz viver

E fico então, convencido
Que este afecto desmedido / Passa as normas usuais
Mas corre dia após dia
E descubro por magia / Que te amo ainda mais

Não tentes compreender
A causa deste meu querer / Para amar não há razão
Só podemos assumir
É inútil discutir / As razões do coração

Talvez que nesta loucura
Se resuma por ventura / Tudo o que não sei dizer
O que sinto é tão maior
Que não cabe, meu amor / Nas palavras que disser.


Agradecimentos a Nina Hagen e José Fernandes Castro

divendres, 10 de maig del 2013

Maria João e Tiago

La Maria João Teixeira em va donar una sorpresa quan un dia em va dir que cantava...
La coneixia de l'Escola d'Idiomes per haver-la escoltat en una conferència sobre el Portugal del 25 d'Abril, i temps després em va dir que cantaria al "Lusitano" del Poble Nou, però per aquelles dates jo no era a Barcelona i no vaig tenir ocasió d'escoltar-la.
Ara fa uns dies em va esciure per avisar-me que cantaria al Cafè de les Delícies del Rabal, tal com vaig
informar en aquest blog, i cap allà vam fer cap.

Aqui us deixo amb un tast de les seves músiques. Cal dir que la Maria João no anava sola. A més de la seva viola, l'acompanya en Tiago Oliveira a la guitarra portuguesa, autor també d'algunes de les músiques que canta.



Connecteu amb el meu canal de Youtube per escoltar-ne més!!!