À flor da pele

Aquest és el títol del Cd que la Joana Amendoeira va gravar el 2006 i que la meva amiga Alba m'ha regalat fa poquet. A Ella i a l'Angel, el seu pare, els agrada el fado i és per això que els dedico aquesta entrada estiuenca amb aquest fado tradicional Carlos da Maia que "embala" un poema, per a mi fantàstic, del poeta Tiago Torres da Silva...

tal vez si yo te diera un beso

tu descubras lo que veo

brillando en nuestro interior

una luna y otra luna

i un sol que se insinua

por dentro de mi voz...

Digo adeus ao teu adeus

Disse adeus à despedida
e como o sonho convida
à surpresa da chegada
acenei o teu olhar
que adormecia o luar
nos ombros da madrugada.

Vinha um dia e outro dia
e eu nunca me despedia
das luas que iam morrendo
ia-as guardar no peito
que agora bate refeito
do luar que em mim acendo.

Talvez se eu te der um beijo
tu descubras o que eu vejo
a brilhar dentro de nós

Para ti este post, Alba

uma lua e outra lua
e um sol que se insinua
por dentro da minha voz.

Por saber que a madrugada
é uma noite cansada
onde o sol gosta de arder
digo adeus ao teu adeus
guardo os teus olhos nos meus
e deixo-me adormecer.

En el Puntal del Moco

Filipe Duarte

Ja he dit en alguna ocasió que que qui té un amic té un tresor. La dita continua, pero sempre deduirem que l'amistad és d'aquelles coses de les que hom no pot prescindir. Un dels meus amics ha tingut la bona pensada de regalar-me una còpia de la seva discografia fadista, la qual cosa li agraeixo infinit i des d'aqui una altra vegada.

 La quantitat de perles és infinita i entre elles  de la colecció Fados do Fado el recull de Filipe Duarte, del qual només tenia una peça. Ara que el tinc, no podia deixar de dur-lo aqui, i he escollit aquest "Andei à tua procura" cantat amb música de Pedro Rodrigues sextilhas, poema d'Artur Ribeiro.

El Filipe Duarte és un dels fadistes dels anomenats de "velha guarda" de l'época dels noms il·lustres del fado i que encara canta molt esporàdicament en alguna casa de fados que el convida. Podeu escoltar una entrevista a Fado TV clicant  
aqui
 

Obrigado amigo Antón...

 

 

Andei à tua procura

Artur Ribeiro / Pedro Rodrigues *fado Pedro Rodrigues sext.*

Andei à tua procura
Perdido na noite escura
Pelas ruas da cidade;
E em cada mulher que vi
Não te encontrei mas senti
Aumentar esta saudade.

Fui de porta em porta a esmo
Chorei e ri de mim mesmo / Como quem perde a razão
Aos outros não disse nada
Só às pedras da calçada / Abri o meu coração

As ruas onde passamos
Os jardins onde andamos / Os lugares onde te vi
Na minha mente cansada
Tudo ri á gargalhada / Ao ver-me chorar por ti

Andei à tua procura
Voltei louco de amargura / Daquela paixão perdida
Mas se entrares aquela porta
Do resta nada me importa / Pois volta contigo a vida.

Posats a demanar, m'agradaria escoltar aquest poema cantat per la Sandra Correia amb música de Fado Primavera!!!!!

La lletra extreta del blog  fadosdofado

Pedro Galveia i Ricardo Ribeiro

 Devia ser una tarda memorable aquesta en el Grupo Desportivo da Mouraria amb aquests dos extraodinaris fadistas.

A Lucinda Camareira del poeta Henrique Rego amb música de A. Duarte no fado Bailarico

A Lucinda camareira
Era a moça mais ladina
Mais formosa, mais brejeira
Do café da Marcelina

De maneira graciosa / Sobre um lindo penteado
Trazia sempre uma rosa / Cor de rosa avermelhado;
Eu vivi enfeitiçado / Por aquela feiticeira
Que airosamente ligeira / Servia de mesa em mesa;
Tinha feições de princesa / A Lucinda camareira
Primando pela brancura / O seu avental de folhos
Realçava-lhe a negrura / Encantadora dos olhos;
Nem desgostos nem abrolhos / Sofrera desde menina
Que apesar de libertina / Orgulhosa e perturbante;
No velho café cantante / Era a moça mais ladina
Os marialvas em tipóias / Iam da baixa num salto
Ver a mais linda das jóias / Ao café do Bairro Alto;
A camareira que exalta / De tão singular maneira
Era amada pela cegueira / Que a palavra amor requer;
Para mim era a mulher / Mais formosa e mais brejeira
Certa noite de fim d’ano / Em que certo cantador
Cantava ao som do piano / Cantigas feitas de amor;
Um cigano alquilador / De têz bronzeada e fina
Por afortunada sina / A Lucinda conquistou;
E para sempre a levou / Do café da Marcelina.

Letra tirada do blog fadosdofado

Quartas de Fado

Un CD impecable amb Carlos Zel ...e convidados, gravat en diverses sessions al casino d'Estoril l'any 2001, en les que deurien ser unes fantásticas nits de Fado.

El recull de fados que integren el CD -masteritzat el 2010- és a càrrec del seu fill Nuno, amb la col·laboració de José Manuel Osório, i m'agrada poder dur aqui un dels fados que canta amb un dels convidats, ni més ni menys que O Rey Fernando Maurício. Crec que hem d'agrair l'edició d'aquest fado cantat "a mitges" per aquest dos grans fadistes. Com diu  el fill de Carlos Zel, seria un pecat, un crim pels amants del fado que existint aquesta perla, no fos editada.

a la guitarra Paulo Parreira

a la viola João Maria Veiga

a la viola-Baixo Armando Figueiredo

Fado Mouraria en estat pur: O Leilão da Mariquinhas 
de João Linhares Barbosa

Ana Moura a Cartagena!!

 Fado a Cartagena...

La Mar de Músicas, festival que ja té uns quans anys d'existència i pel qual han passant noms il·lustres, ha dut aquest any a l'escenari del Patio de Armas a la fadista Ana Moura.

Magnificament acompanyada pel José Manuel Neto a la guitarra, en José Elmiro Nunes a la viola i en Filipe Larsen a la viola-baixo, ha presentat la majoria dels fados del seu darrer treball "Leva-me aos fados" tema aquest que va fer que cantéssim els assistents que ompliem l'espai rehabilitat i que abans era un quarter militar. Bon canvi aquest d'armes per Fado!!

Comença el concert: Esta noite saio à rua... a Capela!!

 Un poema de Jorge Fernando, productor del CD amb música de Fado-Marcha d'Alfredo Marceneiro y que l'Ana va cantar  sense acompanyament musical. Era veu i música , era Fado! Llàstima no tenir-ne la gravació...

Ens conformem amb aquesta versió del CD...

Esta noite saio à rua
Não vou carpir mais as mágoas
Neste meu quarto fechado,
O que no peito se amua
São dores, e eu triste trago-as
Na boca em forma dum fado

Esta noite não me escondo
Entre as mãos trémulas frias
Da solidão a buscar-me,
Sai-me do peito redondo
Um suspiro e as agonias
A que não quero mais dar-me

Esta noite não reclamo
A luz sombria do quarto
Em que a mágoa se acentua,
Ponho de parte o que eu chamo
A dor de um passado ingrato
Esta noite saio à rua...

Un bon quartet

Obrigado Ana por me dedicares o CD

Canoas do Tejo

Aquest és un fado musicat de Federico de Brito, o Britinho, com era conegut aquest poeta que va treballar molts anys de taxista, i que ha esdevingut un clàssic en l'àmbit fadista.

A mi m'agrada més aquesta versió d'en Carlos Macedo amb instruments propis del fado que no pas d'altres que l'acompanyen amb música d'orquestra.

Aquest tema és un dels fados del disc Jóia do fado que Macedo va gravar el 1985, i reeditat en format CD el 2009.

Canoas do Tejo ens evoca un temps en que les embarcacions típiques del Tejo feien de pont entre les dues ribes d'aquest ample i majestuós riu quan encara no hi havia ponts per creuar-lo. Si la natura s'entossudeix a separar amb fronteres com o són els rius, les persones ens estossudim a unir, encara que costi, malgrat els perills.

Ja vam escoltar aquest fadista en un fado Corrido fa un parell d'anys. Escoltem-lo ara en un dels clàssics més coneguts.

 Canoas do Tejo

Frederico de Brito

Canoa de vela erguida / Que vens do cais da ribeira
Gaivota que andas perdida / Sem encontrar companheira
O vento sopra nas fragas / O sol parece um morango
O Tejo baila c'oas vagas / A ensaiar um fandango
 
Canoa... conheces bem
Quando há norte pela proa
Quantas docas tem Lisboa
E as muralhas que ela tem
Canoa... por onde vais
Se algum barco te abalroa
Nunca mais voltas ao cais
Nunca, nunca, nunca mais
Canoa de vela panda / Que vens da boca da barra
E trazes na aragem branda / Gemidos duma guitarra

Teu arrais prendeu a vela / E se adormeceu, deixá-lo
Agora muita cautela / Não vá o mar acordá-lo.

letra tirada do blog fadosdofado