Ja he dit en alguna ocasió que que qui té un amic té un tresor. La dita continua, pero sempre deduirem que l'amistad és d'aquelles coses de les que hom no pot prescindir. Un dels meus amics ha tingut la bona pensada de regalar-me una còpia de la seva discografia fadista, la qual cosa li agraeixo infinit i des d'aqui una altra vegada.
La quantitat de perles és infinita i entre elles de la colecció Fados do Fado el recull de Filipe Duarte, del qual només tenia una peça. Ara que el tinc, no podia deixar de dur-lo aqui, i he escollit aquest "Andei à tua procura" cantat amb música de Pedro Rodrigues sextilhas, poema d'Artur Ribeiro.
El Filipe Duarte és un dels fadistes dels anomenats de "velha guarda" de l'época dels noms il·lustres del fado i que encara canta molt esporàdicament en alguna casa de fados que el convida. Podeu escoltar una entrevista a Fado TV clicant aqui
Obrigado amigo Antón...
Andei à tua procura
Andei à tua procura
Perdido na noite escura
Pelas ruas da cidade;
E em cada mulher que vi
Não te encontrei mas senti
Aumentar esta saudade.
Fui de porta em porta a esmo
Chorei e ri de mim mesmo / Como quem perde a razão
Aos outros não disse nada
Só às pedras da calçada / Abri o meu coração
As ruas onde passamos
Os jardins onde andamos / Os lugares onde te vi
Na minha mente cansada
Tudo ri á gargalhada / Ao ver-me chorar por ti
Andei à tua procura
Voltei louco de amargura / Daquela paixão perdida
Mas se entrares aquela porta
Do resta nada me importa / Pois volta contigo a vida.
Posats a demanar, m'agradaria escoltar aquest poema cantat per la Sandra Correia amb música de Fado Primavera!!!!!
La lletra extreta del blog fadosdofado
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada