Carlos Barra

Um fadista en Carlos Barra que vaig conéixer gràcies al meu amic Américo de Vila Nova de Cerveira, lloc on un dia o altre he d'anar per tal de coneixe'l personalment.
Sé que a l'Américo li agrada molt aquest fadista ja traspassat per la forma de dir els versos de manera tal que és molt fàcil de seguir ja que s'enten tot es ben cert perquè vaig aconseguir fer la transcripció de la lletra, digue-ne amb poques errades.

Li dedico molt especialment a l'Américo aquesta entrada d'avui, amb tota l'estima que hem anat forjant en tot aquest temps de relació a traves de la xarxa.

Una abraçada des de Barcelona, amic

Não voltes

ll.- Moita Girão
m.- *Pedro Rodrigues sextilhas*

Porque andas a seguir
Novamente a caminhar
Na poeira dos meus passos
Não ves que eu ando a fugir
A fugir de te encontrar
Novamente nos meus braços.

Desde o dia em que abalaste
O jardím do nosso amor
A saudade não se mede
As rosas murcham na aste
Os cravos perdem a cor
E os lirios morrem á sede.

E o inverno se avizinha
Eu já não sou como era
Cai tanta neve em meu peito
Não pode ser andorinha
Que volta na primavera
Ao ninho que deixou feito.

Sabes que não sei mentir
Se hoje só te posso dar
Um coração em pedaços
Não vês que eu ando a fugir
A fugir de te encontrar
Novamente nos meus braços.

Més enllà d'aquesta entrada d'avui, voldria agrair a tots i totes, les 10.000 visites que aquest blog ha assolit fins ara.
Va començar com una juguesca, potser per intentar que a les meves companyes de clase de portuguès la Veerle, la Natacha, la Toni, l'Evelyn i a la meva estimadíssima professora Rita els agradés un poc aquesta meravella que és el Fado. I d'això no en dessisteixo....
Moltes gràcies a tots. Muito obrigado.

Névoa à Casa Portuguesa

El passat divendres 18 de Setembre la cantant Névoa va participar en els actes festius del tercer aniversari de A casa portuguesa oferint un tast del que és el seu proper treball, un homenatge a Amália Rodrigues per commemorar els deu anys del seu traspàs.

Névoa ens acosta als temas clàssics d'Amália des d'una vessant jazzística, i tan com es podria dir que versiona els fados clàssics, un servidor prefereix veure-ho com un acostament del jazz al fado amb un resultat francament interessant i agradable.

El sò tan personal de la Névoa, el seu respecte pel que és el Fado i la figura de l'Amála Rodrigues i també el fet que està atrapada per la "saudade" i la dolça melangia d'aquesta música tan propera i alhora tan llunyana configuren, crec, un bon treball que esperem veure complet el proper dia 31 d'Octubre a L'Auditori de Barcelona.

Olga Cerpa

Nascuda a l'illa de Gran Canària, Olga Cerpa des de ben petita està en contacte amb la música popular de les Illes Canàries, i així al 1986 entra a formar part del grup folclòric Mestisay. No obstant la seva pertinença al grup Mestisay, l'Olga Cerpa s'ha acostat a la música, també popular, de boleros i coples i també del fado. És a dir canta boleros i coples "vestides de fado". Já l'amic Vítor Duarte en el seu extraodinari blog ens va parlar de l'Olga Cerpa, i podem veure-hi el video del tema Pequeno Fado, cançó "vestida" de fado del seu darrer treball "Pequeno fado y otras canciones de amor". Està bé que altres géneres musicals s'acostin al fado. Escoltem d'aquest darrer treball "Si te contara" del compositor i lletrista cubà Fèlix Rèina.

 

 Si tu supieras mi sufrimiento, 

si te contara la inmensa amargura 

que llevo por dentro. 

La triste Historia que noche tras noche 

de dolor y pena llega a mi alma, 

viene a mi memoria como una condena. 

 Si lo supieras, te importaria, 

si te dijera que en mí ya no queda ni luz ni alegria. 

Que tu recuerdo es el daño más grande 

que me hago yo misma por seguir soñando 

con que tú regreses arrepentido.

Guitarra portuguesa - Bernardo Couto 

Guitarra i Requinto - Pancho Delgado 

Conrabaix - Marco Valero

Referèndum per la independència

S'ha escrit molt sobre l'acte del diumenge 14 de Setembre a Arenys de Munt. Amb tot, si es tracta de posar-li nom, jo m'inclino a anomenar-lo "referèndum" já què el diccionari defineix aquesta paraula com: "...per referir, per informar, procediment democràtic que permet als ciutadans de manifestar personalment la seva opinió sobre mesures constitucionals o legislatives"
I això és el que va succeir el dia 14 de Setembre a Arenys de Munt. La Societat Civil, bandejant els partits polítics, va muntar una consulta amb aquesta pregunta: "Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?
Si m'ho preguntesin a mi, la contesta seria Sí.
A Arenys de Munt van anar a votar un 41% del cens electoral, amb un resultat del 96% a favor del Sí.
Aquesta consulta s'estendrà a un bon nombre de municipis catalans que com Arenys de Munt senten la necessitat de Ser una nació amb Estat. I s'ha arribat a aquesta situació perquè a la resta d'Espanya, està mal vist ser català o més ben dit, de setir-se'n, i això arriba un moment que cansa, Sí, és cansat sentir-se català i haver de defensar-te sempre dels atacs, dels comentaris capciosos , fins i tot dels insults que a tothora i desde mitjans de "comunicació" estan a l'ordre del dia.
Crec que hauria de ser la a la resta d'Espanya que es fes un referèndum amb la pregunta: " ¿Está de acuerdo que las Comunidades Autónomas de Catalunya, Euskadi Y Galiza, tengas su propia personalidad, su propia lengua y esten integradas en una Federación de pueblos dentro del Estado Español y que sus lenguas sean materia educativa para todos los españoles? "
A mi m'agradaria que es fes aquesta pregunta.

Arenys de Munt, va ser una festa democràtica, malgrat els intents de seixanta o setanta ultra-dretans de falange española de boicotejar-lo al crit de España una, grande y libre (sic). Talment com durant els quaranta anys de dictadura franquista.

Nosaltres i vam participar d'aquesta festa i molt resumidament ho podeu veure en aquest video.

L'estil

Cada fadista té, com és natural, la seva pròpia manera de cantar, la seva personalitat, el seu tarannà, i això a l'hora de cantar li confegeig el que diem l'estil, el seu estil.
Avui podem comprovar això amb quatre fadistes, crec que ben diferents: António Zambujo, Kátia Guerreiro, Amália Rodrigues i Ángelo Freire.
Noteu també l'estil dels músics.

Guitarra triste

Letra e música de: Alvaro Duarte Simões
Repertório de Fernando Farinha
Ninguém consegue por muito forte que seja
Alcançar o que deseja
Seja qual fôr a ambição
Se não tiver dando forma ao seu valor
Uma promessa de amor
Que alimente uma ilusão

Uma mulher, é como uma guitarra
Não é qualquer que a abraça e faz vibrar
Mas quem souber o modo como a agarra
Prende-lhe a alma nas mãos que a sabem tocar;
Por tal razão se engana fácilmente
Um coração que queria ser feliz
Guitarra triste que busca um confidente
Nas mãos de quem não sente o pranto que ela diz
Não há ninguém que não peça á própria vida
A felicidade merecida
Por quem um dia nasceu
E de tal forma a vida sabe mentir
Que a gente chega a sentir
O bem que ela não nos deu






Kátia Guerreiro



António Zambujo



Amália Rodrigues

Onze de Setembre

Dels actes de la Diada de l'Onze de Setembre d'enguany, destacaria de primer el poema que ha recitat en Joan Margarit en l'acte Institucional del matí.
Aquest acte ha estat correcte malgrat els xiulets que ha rebut la cantant Noa per les seves declaracions a favor dels atacs de l'exercit israelià contra la població civil de la Franja de Gaza.
Heus ací el poema: Meditació de Vila Joana, extret de la transcripció efectuada pel blogaire del blog [al caliu dels mots]

Aquí, on comencen tots els poemes que jo pugui escriure,

sento el fred d’aquell foc on Verdaguer va anar cremant la seva vida.

La superstició i la caritat el van arrossegar,

cansat i trist, amb la sotana llòbrega,

lluent de tant portar-la, per carrers pobres i palaus sinistres.

En Verdaguer ha trobat la por de perdre aquesta llengua

que és feta a mida de la poesia, aquesta llengua que li dec a ell,

sòrdid home d’església, el meu Baudelaire sense “L’albatros”,

primera alzina fosca cremada al foc d’aquest país difícil.

-Cent anys de guerres-, repetia l’àvia.

Va ser una nena en un poble on cada nit sentia com lluitaven als carrers.

I m’explicava, com si fos un conte, el dia que els soldats

es van endur la seva mare per afusellar-la a l’alba contra el mur del cementiri.

Quan l’escoltava, jo també era un nen i el meu pare, un soldat en un penal.

Des d’aquells dies no m’arriba ja cap amenaça.

Són uns morts llunyans, cansats de fer de morts.

Hem escollit ser un poble sense herois.

Just aquesta és, avui, la nostra força.

Cal esborrar tants mites amagats de sota la mirada

impertorbable de les aus de rapinya que vigilen encara.

Tota la vida les he hagut de veure, de pedra o bronze,

en els escuts enormes presidint les façanes de l’estat.

El cos posat de front, el cap de rigorós perfil, les ales,

un capot damunt l’espatlla. Un ull maligne,

el bec cruel a punt d’arrencar les entranyes.

Dominar sense dormir.

-Quin aire respiràveu, aus colossals amb urpes,

per decidir el que en dèieu “Unitat de Destí”?

Em sembla que, com jo, ja us heu fet velles.

Que la vostra mirada ja no és ni severa, ni ferotge, ni rapinyaire.

Però, encara se sent aquella olor de corral,

de gallinassa, aquell himne... la història d’Espanya!

Joan Margarit

(Poema inèdit, transcrit directament de la lectura que n'ha fet en Joan Margarit a l'acte de la Diada al Parc de la Ciutadella. No és segur que la puntuació coincideixi amb l'original.)

A migdia dinar de germanor organitzat per Omnium Cultural. Ens hi hem aplegat més de cinc-centes persones a menjar una "fideuà", i a l'hora de les postres el grup Falsterbo Marí ens ha fet recordar les cançons del grup de folk

Després a quarts de sis a la manifestació, des de la Plaça d'Urquinaona fins a l'Arc de Triomf, on s'ha llegit un manifest i hi ha hagut diverses intervencions totes en el sentit de donar un pas més que superi la via estatutària que sempre està encallada des de Madrid o bé des dels Jutjats...Al vespre, concert amb molta marxa aquest any amb la banda MAZONI el grup de rumba catalana GERTRUDIS i des del País Valencià LA GOSSA SORDA.

Diumenge Està previst fer un referendum sobiraniste a Arenys de Munt.