Dels actes de la Diada de l'Onze de Setembre d'enguany, destacaria de primer el poema que ha recitat en Joan Margarit en l'acte Institucional del matí.Aquest acte ha estat correcte malgrat els xiulets que ha rebut la cantant Noa per les seves declaracions a favor dels atacs de l'exercit israelià contra la població civil de la Franja de Gaza.
Heus ací el poema: Meditació de Vila Joana, extret de la transcripció efectuada pel blogaire del blog [al caliu dels mots]
sento el fred d’aquell foc on Verdaguer va anar cremant la seva vida.
La superstició i la caritat el van arrossegar,
cansat i trist, amb la sotana llòbrega,
lluent de tant portar-la, per carrers pobres i palaus sinistres.
En Verdaguer ha trobat la por de perdre aquesta llengua
que és feta a mida de la poesia, aquesta llengua que li dec a ell,
sòrdid home d’església, el meu Baudelaire sense “L’albatros”,
primera alzina fosca cremada al foc d’aquest país difícil.
-Cent anys de guerres-, repetia l’àvia.
Va ser una nena en un poble on cada nit sentia com lluitaven als carrers.
I m’explicava, com si fos un conte, el dia que els soldats
es van endur la seva mare per afusellar-la a l’alba contra el mur del cementiri.
Quan l’escoltava, jo també era un nen i el meu pare, un soldat en un penal.
Des d’aquells dies no m’arriba ja cap amenaça.
Són uns morts llunyans, cansats de fer de morts.
Hem escollit ser un poble sense herois.
Just aquesta és, avui, la nostra força.
Cal esborrar tants mites amagats de sota la mirada
impertorbable de les aus de rapinya que vigilen encara.
Tota la vida les he hagut de veure, de pedra o bronze,
en els escuts enormes presidint les façanes de l’estat.
El cos posat de front, el cap de rigorós perfil, les ales,
un capot damunt l’espatlla. Un ull maligne,
el bec cruel a punt d’arrencar les entranyes.
Dominar sense dormir.
-Quin aire respiràveu, aus colossals amb urpes,
per decidir el que en dèieu “Unitat de Destí”?
Em sembla que, com jo, ja us heu fet velles.
Que la vostra mirada ja no és ni severa, ni ferotge, ni rapinyaire.
Però, encara se sent aquella olor de corral,
de gallinassa, aquell himne... la història d’Espanya!
Joan Margarit
(Poema inèdit, transcrit directament de la lectura que n'ha fet en Joan Margarit a l'acte de la Diada al Parc de la Ciutadella. No és segur que la puntuació coincideixi amb l'original.)
A migdia dinar de germanor organitzat per Omnium Cultural. Ens hi hem aplegat més de cinc-centes persones a menjar una "fideuà", i a l'hora de les postres el grup Falsterbo Marí ens ha fet recordar les cançons del grup de folk
Després a quarts de sis a la manifestació, des de la Plaça d'Urquinaona fins a l'Arc de Triomf, on s'ha llegit un manifest i hi ha hagut diverses intervencions totes en el sentit de donar un pas més que superi la via estatutària que sempre està encallada des de Madrid o bé des dels Jutjats...
Al vespre, concert amb molta marxa aquest any amb la banda MAZONI el grup de rumba catalana GERTRUDIS i des del País Valencià LA GOSSA SORDA.
Diumenge Està previst fer un referendum sobiraniste a Arenys de Munt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada