Margarida Bessa

Una veu d'aquelles que no deixen indiferent
Aquest Pombalinho és el primer fado que li vaig sentir cantar.

Ja l'havia escoltat per Vicente da Câmara i per Maria Teresa de Noronha.

Un poema de C. Nozes amb música de M. Franklim i que he vist escritamb i sense la h.

Com sempre agraeixo a l'amic José Fernandes Castro pel seu blog de lletres de fados, una font que sempre raja i on hi bec constantment.

Obrigado sempre José

Pombalino
C. Nozes / Georgino de Sousa (Fado Georgino)
Repertório de Margarida Bessa

Naquela casa afastada
A miséria fez morada
E nunca mais quis saír;
Quem lá mora, não tem nada
Mas nos vasos da sacada
Há saudades a sorrir

Saudades lembram a esperança
Que nunca morre nem cansa / Se viveu no coração
Embora pesem no peito
Sombras d’amor já desfeito / Sempre fica uma ilusão

Por isso mesmo, que importa
Que a saudade bata á porta / Se a esperança entra a seguir
E como o sol da alvorada
Nos canteiros da sacada / Há saudades a sorrir

Sorpreses

Les mini-vacances, s'han acabat. Després d'uns dies al Paradís -on no tinc internet- reprenc la vida normal. Llegeixo els correus i els diversos fronts que em connecten amb tants amics la majoria dels quals apassionats, com jo, pel Fado.
D'entre les felicitacions que rebo pel meu aniversari, les quals agraeixo de tot cor totes i cada una, divulgarem aqui un video que ha fet el mestre Américo d'un Fado Menor cantat per Amália.
La traça que té l'amic Américo fent aquestes petites obres d'art és digna d'elogi i això faig des d'aqui.

..............Obrigado

José Luis Jiménez Villena

Un any fa que ens vas marxar deixant-nos sorpresos per aquesta pressa que cap de nosaltres enteníem i volíem.
Malgrat tot el temps que vam passar sense veure'ns, aquesta partida ens va fer mal i només et disculpem per el llegat que ens has deixat.
Abans, la mort ens semblava tan lluny! Ara, però, maleïda sigui, cada cop més a prop.
Deixa'm que recordi aquest poema que ens vas regalar del teu llibre Las luces del Norte.

Verte al trasluz


Soy delincuente de amores, aprésame,
sé mi penal excavado en la roca,
prende el deseo, el placer que provoca,
hoy que no quiero dolerme en un pésame.

Muérdeme, dame sosiego en la boca,
dime te quiero en susurros y bésame,
borda en mis labios la gloria y regrésame
limpio, desnudo, a la piel que me toca.

Tengo la suerte de cara, intangible,
suerte segura apostada en un dado
ful y cargado en un seis infalible.

Juego a ser tuyo, a ganar lo apostado,
lúbricamente, y quisiera, invencible,
verte al trasluz del cristal del pecado.

farem uns dies de vacances i ens retrobarem el 20 d'octubre

Argentina Santos

Podem llegir una resenya biogràfica d'aquesta gran fadista i cuinera al bloc Lisboanoguiness d'en Vítor Duarte Marceneiro.

Jo només dir que he tingut el plaer de sopar a casa seva A Parreirinha de Alfama, d'escoltar-la cantar i de poder saludar-la.

És per aquest motiu que el primer intent de fer un video per posar al bloc li dediqui a ella.

Parabéns Argentina e obrigado por presentear-nos tua voz e o teu estilo.

Ricardo Ribeiro

El mes de gener ja vam parlar d'en Ricardo Ribeiro, un extraodinari fadista.
En aquell moment encara estava una mica verd en això dels blogs i no sabia com podia posar-hi música . Més endavant l'amic Pau de Perpinyà em va ajudar en aquest tema i poc a poc amb la seva ajuda i amb la d'altres vam seguir en aquesta tasca de divulgació del Fado, la qual cosa m'ha permés conèixer a altres persones tocades com jo per aquest "virus" que és el plaer de posar en ordre els propis sentiments tot escoltant el Fado.
Així, doncs, avui toca escoltar aquest fadista a qui he tingut el plaer de sentir en directe i puc asegurar que amb ell o Fado acontece.
Del seu darrer treball Fado un fado que m'agrada molt: Fado Carriche.

Rezando pedi por ti

ll. Natália dos Anjos
m- Fado Carriche



Rezas que outrora aprendi
troquei-os por beijos teus
quem for beijado por ti
até se esquece de Deus.

Julgas que não sei rezar
nem pedir a Deus por ti
mas ainda te hei de ensinar
rezas que outrora aprendi.

O meu pecado é amar-te
porque ao beijar-te senti
que nunca pode deixar-te
quem for beijado por ti.

A Deus peço mil perdões
erguendo os olhos aos céus
porque as minhas orações
troquei-os por beijos teus.

E Deus vai-me a perdoar
os grandes pecados meus
pois quem peca por amar
até se esquece de Deus.

Adélia Pedrosa

Una fadista exepcional radicada a São Paulo que vaig descobrir a l'omnipresent Youtube, on la seva filla Cláudia té un lloc per divulgar la feina d'aquesta -i em repeteixo- excepcional fadista, nascuda al districte de Leiria, Portugal.

Després d'escoltar gairebé tots els fados presents a la xarxa, confeso que he quedat fascinat per la veu i la força d'aquesta Cantadeira.

D'entre tots ells, escullo aquest Sou filha de um pescador, en aquest video fet per la Cláudia que també ha tingut la gentilesa d'enviar-me la transcripció de la lletra. Així no tenim cap excusa, doncs, per anar cantant mentre veiem les imatges del video.
Moltes gràcies a les dues, mare i filla, per fer-nos arribar el Fado des de tant lluny.

Muito obrigado

No deixeu de visitar el seu blog

Sou filha de um pescador

Letra: Armando Silva

Música: Fado Franklin

Sou filha d'um pescador

Honrado e trabalhador

Valente lobo do mar

Se o tivesse a meu lado

Eu melhor cantava o fado

Catava-o sim a chorar

No peito d'um pescador

Vive a graça do Senhor

Que o acompanha no mar

Chora a ouvir cantar o fado

Quando ele é bem cantado

Por quem o sabe cantar

Quando é grande a pescaria

Ficam todos nesse dia

Alegres e a cantar

Gente que não tem maldade

Deixa sempre uma saudade

No dia em que vão pro mar

Eu canto pra toda a gente

Que no peito o fado sente

E tenho-lhe tanto amor

Cantá-lo não é desonra

E é para mim uma honra

Ser filha de pescador