José Luis Jiménez Villena

Un any fa que ens vas marxar deixant-nos sorpresos per aquesta pressa que cap de nosaltres enteníem i volíem.
Malgrat tot el temps que vam passar sense veure'ns, aquesta partida ens va fer mal i només et disculpem per el llegat que ens has deixat.
Abans, la mort ens semblava tan lluny! Ara, però, maleïda sigui, cada cop més a prop.
Deixa'm que recordi aquest poema que ens vas regalar del teu llibre Las luces del Norte.

Verte al trasluz


Soy delincuente de amores, aprésame,
sé mi penal excavado en la roca,
prende el deseo, el placer que provoca,
hoy que no quiero dolerme en un pésame.

Muérdeme, dame sosiego en la boca,
dime te quiero en susurros y bésame,
borda en mis labios la gloria y regrésame
limpio, desnudo, a la piel que me toca.

Tengo la suerte de cara, intangible,
suerte segura apostada en un dado
ful y cargado en un seis infalible.

Juego a ser tuyo, a ganar lo apostado,
lúbricamente, y quisiera, invencible,
verte al trasluz del cristal del pecado.

farem uns dies de vacances i ens retrobarem el 20 d'octubre