dilluns, 6 d’octubre del 2008

Ricardo Ribeiro

El mes de gener ja vam parlar d'en Ricardo Ribeiro, un extraodinari fadista.
En aquell moment encara estava una mica verd en això dels blogs i no sabia com podia posar-hi música . Més endavant l'amic Pau de Perpinyà em va ajudar en aquest tema i poc a poc amb la seva ajuda i amb la d'altres vam seguir en aquesta tasca de divulgació del Fado, la qual cosa m'ha permés conèixer a altres persones tocades com jo per aquest "virus" que és el plaer de posar en ordre els propis sentiments tot escoltant el Fado.
Així, doncs, avui toca escoltar aquest fadista a qui he tingut el plaer de sentir en directe i puc asegurar que amb ell o Fado acontece.
Del seu darrer treball Fado un fado que m'agrada molt: Fado Carriche.





Rezando pedi por ti

ll. Natália dos Anjos
m- Fado Carriche



Rezas que outrora aprendi
troquei-os por beijos teus
quem for beijado por ti
até se esquece de Deus.

Julgas que não sei rezar
nem pedir a Deus por ti
mas ainda te hei de ensinar
rezas que outrora aprendi.

O meu pecado é amar-te
porque ao beijar-te senti
que nunca pode deixar-te
quem for beijado por ti.

A Deus peço mil perdões
erguendo os olhos aos céus
porque as minhas orações
troquei-os por beijos teus.

E Deus vai-me a perdoar
os grandes pecados meus
pois quem peca por amar
até se esquece de Deus.







diumenge, 5 d’octubre del 2008

Adélia Pedrosa


Una fadista exepcional radicada a São Paulo que vaig descobrir a l'omnipresent Youtube, on la seva filla Cláudia té un lloc per divulgar la feina d'aquesta -i em repeteixo- excepcional fadista, nascuda al districte de Leiria, Portugal.

Després d'escoltar gairebé tots els fados presents a la xarxa, confeso que he quedat fascinat per la veu i la força d'aquesta Cantadeira.

D'entre tots ells, escullo aquest Sou filha de um pescador, en aquest video fet per la Cláudia que també ha tingut la gentilesa d'enviar-me la transcripció de la lletra. Així no tenim cap excusa, doncs, per anar cantant mentre veiem les imatges del video.
Moltes gràcies a les dues, mare i filla, per fer-nos arribar el Fado des de tant lluny.
Muito obrigado

No deixeu de visitar el seu blog


Sou filha de um pescador

Letra: Armando Silva

Música: Fado Franklin

Sou filha d'um pescador

Honrado e trabalhador

Valente lobo do mar

Se o tivesse a meu lado

Eu melhor cantava o fado

Catava-o sim a chorar

No peito d'um pescador

Vive a graça do Senhor

Que o acompanha no mar

Chora a ouvir cantar o fado

Quando ele é bem cantado

Por quem o sabe cantar

Quando é grande a pescaria

Ficam todos nesse dia

Alegres e a cantar

Gente que não tem maldade

Deixa sempre uma saudade

No dia em que vão pro mar

Eu canto pra toda a gente

Que no peito o fado sente

E tenho-lhe tanto amor

Cantá-lo não é desonra

E é para mim uma honra

Ser filha de pescador



diumenge, 28 de setembre del 2008

Uma selecção...



Si trobés un CD amb aquesta selecció....

me'l compraria

diumenge, 21 de setembre del 2008

Aldina Duarte



Podria començar dient que la vei i el jeito d'aquesta fadista em va captivar en quant la vaig sentir. Però dir això no fóra gaire original, ja què o podria dir de gairebé tots els/les fadistes que conec.

He llegit en algun lloc que té un posat massa exagerat o potser massa "negre". Jo no l'he vista cantar el Fado en directe. Fins avui he de dir que l'escolto amb plaer, i és per a mi una font important per conéixer les melodies del Fado Clàssic.

Avui em ve de gust que escolteu:

Deste-me tudo o que tinhas

lletra - João Monge
música - Felipe Pinto
(Fado Meia-Noite)

 
 Deste-me tudo o que tinhas
nos meus lençóis de cetim
mas a raiva quando vinhas
desencontrado de mim.

O meu corpo dependente
bebia da tua mão
aquela mistura quente
de desejo e perdição.

Jurei que um dia mudava
que de tudo era capaz
já nem o sangue me lava
e tu nem raiva me dás.

Parti os saltos na rua
dei a vida pela vida
mas agora olho a Lua
e não me sinto perdida.

Esqueci a tua morada
e tu nem raiva me dás
agora que não me dás nada
deste-me um pouco de paz.
Agora para os amigos de Portugal que olham este "bloc", tenho uma pergunta: Há um poema de Aldina Duarte que ela canta em Fado Menor e que eu não ouvi nunca.
O poema diz......... Na memória uma voz triste
não pára de me dizer
tudo aquilo que hoje existe
um dia há de morrer

dissabte, 20 de setembre del 2008

Rão Kyao

Quan l'afició al Fado es desperta, un busca tota mena d'informació i "es baixa" qualsevol cosa que troba a la xarxa que hi faci referència.
Això fa que puguis conéixer coses que fins aquells moments no podies ni imaginar que et poguessin interessar.
Així va ser com vaig tenir coneixement d'en Rão Kyao. Penso que el seu saxo fa en aquest treball (Fado Bailado, gravat al 1983, amb el qual aconseguir un disc de platí) -i salvant les distàncies- el paper de la veu del fadista.
Rão Kyao com també altres músics m'han ajudat a endinsar-me en el món del Fado.



Escoltem mentre fem qualsevol altra cosa aquest "popurri" en el qual incloc fragments de músiques de: fado bailado, fado vitória, fado vianinha, fado corrido i acaba amb el tema d'Amadeo do Vale i Frederico Valério: Ay Mouraria




dimecres, 17 de setembre del 2008

Cidália Maria

La fotografia que il·lustra aquesta entrada, està treta del blog de Manuela, que és el lloc on es poden trobar les fotografies de tots els fadistes.
Si es tracta de la mateixa Cidália Maria que jo conec, i de la qual vam parlar en l'entrada de 8 d'abril, aquesta és una foto antiga ja què en la portada del seu CD Memórias apareix una senyora més gran.

Jo crec que es tracta de la mateixa persona.
Queda aquesta entrada a l'espera de la confirmació, o no, d'aquest extrem.

Més enllà d'això -além disso- que diríem a Portugal
em venia de gust posar aquest fado amb lletra de Pedro Vilar i música de Ana Madalena.
Més avall veurem la fotografia del CD del qual parlava

Vazio
Já derramei silêncios e cansaços
Apertei vazios, quanta vez
E quantas amarguras nos meus braços
Acolhi sem perder a altivez
E bebi tantos copos de saudade
E gargalhei da própria ironia
Que quando pressenti a fantasia
O tempo, ultrapassou a minha idade
Encontrei-me como sempre transparente
Vendo através de mim sem me encontrar
Não descansei a mente a procurar
A razão que me faz andar ausente
Se tudo quanto fui é tão presente