dijous, 20 de desembre del 2007

não me esqueci

Não, não me esqueci do meu bloc. Mas ainda não tenho muita certeza de como esta a correr.

Total que entre les visites als altres blocs, pàgines de fado, veure i contestar el correu, i intentar aprendre una mica més, apart de sentir tota la música que he dut de Lisboa no em queda massa temps.
La fotografia és de la darera nit ens la va fer el Paulo i aqui estic entre la Rita la meva profa de portuguès i la meva companya Rosa. Som a la porta de MESA DE FRADES , on vam poder gaudir de la veu sens fi d'en Ricardo Ribeiro amb el Pedro Castro a la guitarra.
Com als alres llocs vam passar noites muito engraçadas.
En Ribeiro, Ana Sofia Varela, Argentina Santos, Nuno de Aguiar -amb qui vaig comversar molt- i altres amadores com Adelaide Maria, Julia Ramos, Graça Maria, Ana Maria Isidro o Marcio Mendes, van ser alguns fadistes dels quals vam poder gaudir, en unes nits de les quals em fa l'efecte em manca la repetició de la jugada. Massa sensacions alhora de vegades costen d'integrar. Agrair a en Tó Moliças gran músic de guitarra i guitarra baixo que va acompanyar Amalia en molts concerts pel mon la seva col·aboració per poder aconseguir una taula a les cases de fado, sempre a tocar dels fadistes i per instruir-me en aquest complex mon fadista. També per aconseguir-me una signatura de RODRIGO i sobretot per fer-me una còpia del disc d'AMALIA en italià amb temes del país i algun fado traduït a l'italià. Gràcies a tots els amics de Lisboa

dimecres, 5 de desembre del 2007

Aquesta tarda anem a Lisboa!!!


Lisboa bonita

Eugénia Teles / Hermenegildo Figeiredo
Repertório de Amália 
Grande marcha de 1964

Lisboa minha cidade
Tão airosa e tão bonita / Outra igual eu nunca vi
Sinto a tua mocidade
Cada vez és mais catita / E mais eu gosto de ti

Apesar de tão velhinha
És cada dia mais nova / Tens mais cor nos teus recantos
Lisboa cidade minha
Aqui tens mais uma trova / A cantar os teus encantos

Lisboa Lisboa, vamos lá cantar
Esta marcha ecoa na rua ao passar
Mouraria passa, Bica e Madragoa
Alfama e a Graça por toda a Lisboa


Tens um Castelo altaneiro
Que é a tua sentinela / Desde o rei conquistador
Tens a Sé, tens o Mosteiro
Tens a graça da viela / Sempre à espera dum pintor

São Vicente te abençoa
Santo António te acarinha / E roga a Deus que te ajude
Vela por ti, ó Lisboa
Lá na sua capelinha / A Sen
hora da Saúde

dilluns, 3 de desembre del 2007

aquest és el meu refugi

diumenge, 2 de desembre del 2007


Te'n vas anar el dia 23 de novembre, i et trobem a faltar tant. Ara la ràbia és més forta que res.



................

si jo pugués mossegar tota la terra i sentir-la, paladejar-la
seria més feliç un moment

però jo, no sempre vull ser feliç
cal ser infeliç de vegades
per ser natural, no tots els dies han de tenir sol
la pluja, quan falta es demana
per això acepto la infelicitat com a felicitat,
naturalment, com qui no se n'estranya
que hi hagi muntanyes i planes roquedars i herva
el que cal és sentir-se natural i tranquil
en la felicitat i en la infelicitat
sentir com qui mira....
pensar com qui camina....
i quan un es mor,
cal recordar-nos que el dia també mor
i que el crepuscle és bell
i és bella la nit que hi queda

Així és , i així sigui


fernando pessoa (traducció lliue)

dissabte, 1 de desembre del 2007

tenho saudades de ver novamente


dimecres tornaré a sentir l'olor d'aquesta ciutat que em te atrapat, ara m'en començo a adonar de les ganes que en tinc. Malgrat tot. Et tindré present Elena

A la Névoa i a la Núria...

Gràcies per haver-me contestat el comentari al vostre bloc.