Va ser diumenge passat a la tarda quan passejant pel facebook, em vaig assabentar de la mort de'n Tó Moliças. Així era conegut en el món del Fado António Pires Ascenção.
Va ser gràcies al meu amic Paulo Guerra que vaig conèixer en Tó. En la meva primera anada a Lisboa per sentir el fado d'aprop. En Paulo li va demanar per dur-nos a un lloc on hi hagués fado, però no per a turistes -jo tenia clar què era el fado- sinó d'aquell que canten els bons aficionats.
Ens va dur a "fora de portas" a Loubagueira a una tasca on el Tó tocava aquella nit. Hi he tornat altres vegades a aquell llloc, sempre quan el Tó tocava. Sempre en els descansos, aprofitava per parlar de
Amb aquella inmensa viola-baixo
fado, d'aquelles coses que cal saber, de les maneres, de les formes, dels estils. D'aquells detalls que s'escapen i que cal conèixer. El Tó em va ensenyar moltes coses, amb ell vaig aprendre molt del que ara sé, i tot i que discrepava amb ell en temes extrafadistes i potser en algunes de les formes irades que ell utilitzava a vegades (o bastant sovint) per criticat tal o qual cosa o fadista, això no va estar mai un obstacle per sentir-me prou a prop seu.
Ens reservà una bona taula a Casa de Linhares per veure Ana Moura
El Fado perd un altre icona, penso jo, i potser no prou valorada. Ell, com altres músics que s'entreguen al fado i que fugen del "vedettisme" encara no reben la consideració que al meu entendre haurien de tenir.
A Loubagueira, amb Nuno de Aguiar
Descansa en pau amic Tó, en la meva propera visita a Lisboa pensaré amb tu quan senti els acords de la viola d'acompanyament o de la viola-baixo que tan esplèndidament feien sonar les teves mans.
A casa de Julieta Estrela o Fado Maior
Des d'aquest modest cantinho,les meves condoències a la Maria da Luz, que com nosaltres, queda aqui per recordar-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada