Fa uns quants dies que m'estic resistint a parlar sobre el moviment nascut el passat 15 de maig i que ha posat a milers de joves a ocupar places per tot el pais per fer sentir la seva veu indignada davant el caire que va prenent aquesta societat nostra.
Fa temps que penso que aquest sistema que tenim no funciona (o funciona per uns pocs) . Els drets que en el passat recent hem anat aconseguint, ens els van retallant a poc a poc i quan els que ens n'adonàvem d'això obríem la boca era per dir que els joves havien de dir prou, s'havien de queixar, havien de fer sentir la seva veu. Havien de lluitar pel seu futur.
Fa dies que sentim a dir que, per primer cop, els joves d'avui seran -són- la primera generació que viurà pitjor que els seus pares.
Fa molt dies que jo també estic indignat. Molt indignat.
Fa basarda. Me'n fa molta de basarda parlar dels motius de la meva indignació, de manera que faré una mica de llista. Com si fos un telegrama.
M'indigna
que diguin que el pople és sobirà i siguin els "Mercats" els que manen.
que els polítics ens menteixin en tot i a tota hora.
que els polítics tinguin més privilegis que qualsevol ciutadà.
que els partits polítics majoritaris, en el fons, no són tant diferents com sembla.
que els partits siguin un niu de corrupció.
que els governs ajudin a la banca que ha causat la crisis financera i treguin els subsidis als aturats.
que prohibir sigui l'única cosa que saben fer.
que manipulin la informació en benefici propi.
que ens tractin com si fòssim menors d'edat.
que hagin construït una democràcia falsa i podrida
I els votem...
M'indigna que els polítics que són els gestors de la societat, s'hagin venut al poder del diner privatitzant tot allò que és social per tal que algú en tregui benefici.
M'indigna i em fa fastig tenir i pagar una policia com la que tenim que ha torturat a les comisaries que s'aprofita del seu poder i que és capaç de pegar a les persones indefenses, comportant-se com si fossin malalts mentals.
M'indigna que les coses que passen no indignin tothom i que TOTS els partits ho trobin tan natural com si sortis el sol al matí.
M'indigna i em mareja que el gruix de la societat no se senti indignada davant la proliferació de rádios, televisions i diaris de caire feixiste que manipulen les persones dient mentides i repetint-les fins que troben lloc on arrelar...
I encara m'indignen més coses, però m'avorreix continuar amb aquesta llista.
Totes aquestes coses que ens indignen, ens han dut una altra vegada a una crisi financera i de valors ètics d'un abast immens. I això és una estafa. Ens han estafat. I els polítics callen i tapen l'estafa retallant al poble els drets tant difícilment aconseguits.
Ens tornen a estafar!
Ens continuem indignant!!La "democrácia" està segrestada pel poder econòmic i els polítics són els guardians del segrest.
Fins quan aquests parlamentaris de "pa sucat amb oli" miraran cap una altra banda?
Els indignats no estan tots a les places, som molts més dels que ells volen i diuen, i ja s'ha donat el primer pas. Escoltaran d'una vegada les veus dels ofesos o faran com sempre: mirar cap a una altra banda i sent tan covards com ho han estat fins ara?
El sistema s'ha girat contra les persones. O és que ha estat sempre així?
Bé, si més no aquest post m'ha servit coma "desabafo" que diuen a Portugal, m'ha servit per desfogar-me, i suposo que això tindrà els seus efectes terapèutics, i de veres que ho necessito perque sento parlar la "classe política" i sento les mateixes coses de sempre, les mateixes mentides de sempre i les mateixes polítiques anti-persona de sempre. En resum: No han entès o no han volgut entendre res!
Qu els bombin!!!!
Us deixo amb un poema de l'Artur Ribeiro, un poema que ens parla d'un món que no volem, que no ens agrada, un món antic que hauríem d'haver superat i en el qual no ens hi reconeixem.
Jo vaig nèixer demà.
Canta Chico Madureira
Eu nasci amanhã
Eu nasci amanhã, no meio desta gente
Toda nascida ontem, ou quando muito, agora
Eu nasci amanhã, num ponto irreverente
Por isso não entendo, a gente que cá mora
Eu nasci amanhã onde não há fronteiras
Onde cada poeta só canta o que lhe apraz
Eu nasci amanhã onde não há trincheiras
Onde não fazem guerras impondo a sua paz
Eu nasci amanhã, num mundo imaginado
Sem pobres a morar em zona demarcada
E neste mundo, de hoje, triste e acomodado
Quem não nascer no tempo, não tem direito a nada
1 comentari:
Magníico post, Jaume. Lo comparto en mi Facebook.
Un abrazo fuerte de otra indignada.
Chari (Rosario Solano).
Publica un comentari a l'entrada