A mil noranta

A mil noranta és el títol que el grup EnFado va posar al seu primer i fins ara únic CD, de fados en el qual la Càrol Blàvia, cantant del grup està acompanyada a la guitarra clàssica per Carles Garrofé, al violí i la guitarra per la Raquel Garcia, i al baix per l'Agustí Esterri. També hi col·labora en el disc en David Esterri com a segon violí i viola. No són, efectivament els instruments que al Fado li són propis, però com molt bé diu sempre la Càrol: és el que hi ha, i a la gent li agrada, tan als catalans com als portuguesos que coneixen la feina del grup.

Enfado de qui ja vam parlar en aquest cantinho -punxeu aqui- s'acosta al Fado amb respecte, per la gran semblança que tenen els nostres dos països i fent que al fado li surtin aquests colors, aquest toc mediterrani, que vulguis o no, t'enganxa com la mel.

Mil noranta són els quilòmetres que separen Lleida, la seua ciutat natal, de la cuna del fado, la vella i bella Lisboa, són tantes les vegades que els han fet que aquest títol del CD és com un homenatge al plaer de cantar, de sentir aquesta música, aquest remei per l'ànima que és el Fado.

Eus aqui les fotografies del grup, abans amb en Carles Garrofé que va deixar el grup, i ara amb en Sergio Giraldo.

Us deixo amb la "Dansa de les set llunes"