El passat divendres 18 de Juny ens deixà en José Saramago, escriptor singular, original, i insubmís, amb idees clares, madurades i valentes. Sobretot valentes. Però també un home dialogant i respectuòs.
Recordo haver vist un vídeo on contrastava les seves opinions sobre el seu llibre Caïm amb un teòleg catòlic, amb una senzillesa natural i sense aixecar mai la veu. Amb respecte.
Què ens deia Saramago? Que estava en contra de les guerres? Que volia una societat més justa? Que hi ha moltes contradiccions en les religions?
Saramago tenia el seu propi pensament crític.
Potser és això el que no agrada els seus detractors. Com diu el poeta "no, a la gente no gusta que uno tenga su propia fé!" I Saramago tenia la seva pròpia de fe, i encara que diferent de la majoria la va defensar sense embuts i d'una manera valenta.
En el seu darrer llibre, en el qual estava treballant, Saramago ens volia parlar de les fàbriques d'armas. Qui parla d'això, d'aquesta vergonya, avui?
Ens deia "...a grande literatura esta aí para cravar-se em nós como um punhal na barriga, não para nos adormecer como se estivéssemos num opiário e o mundo fosse pura fantasia"
Un dia, per algú és el primer, per altres el darrer, però per la majoria és un dia més; ens vas dir.
Per tu ha arribat el darrer, i nosaltres seguim transitant una mica amb l'ajuda del teu llegat, aquest llegat que alguns qualifiquen d'idealista, potser perquè ja els està bé el món com està.
Recordo haver vist un vídeo on contrastava les seves opinions sobre el seu llibre Caïm amb un teòleg catòlic, amb una senzillesa natural i sense aixecar mai la veu. Amb respecte.
Què ens deia Saramago? Que estava en contra de les guerres? Que volia una societat més justa? Que hi ha moltes contradiccions en les religions?
Saramago tenia el seu propi pensament crític.
Potser és això el que no agrada els seus detractors. Com diu el poeta "no, a la gente no gusta que uno tenga su propia fé!" I Saramago tenia la seva pròpia de fe, i encara que diferent de la majoria la va defensar sense embuts i d'una manera valenta.
En el seu darrer llibre, en el qual estava treballant, Saramago ens volia parlar de les fàbriques d'armas. Qui parla d'això, d'aquesta vergonya, avui?
Ens deia "...a grande literatura esta aí para cravar-se em nós como um punhal na barriga, não para nos adormecer como se estivéssemos num opiário e o mundo fosse pura fantasia"
Un dia, per algú és el primer, per altres el darrer, però per la majoria és un dia més; ens vas dir.
Per tu ha arribat el darrer, i nosaltres seguim transitant una mica amb l'ajuda del teu llegat, aquest llegat que alguns qualifiquen d'idealista, potser perquè ja els està bé el món com està.
Obrigado José
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada