De la doctora en medicina i fadista Kátia Guerreiro ja n'havíem parlat en altres entrades, la darrera quan va actuar a la Plaça del Rei de Barcelona dins dels actes de la Setmana de Portugal a Bacelona.
Vaig tenir ocasió d'escoltar-la a la Sala Luz de Gas fa tres anys llargs i les dues vegades m'ha semblat autèntica, el fado "acontece" quan ella el canta. A la Plaça del Rei després dels aplaudiments finals, les seves llàgrimes d'emoció i agraïment no eren de cartro-pedra.
Aquests dies de record de l'Amália Rodrigues, i a tomb amb el que deia ahir sobre la possible i tantes vegades nomenada successora de la Diva, he recordat algú que vaig con
éixer quan feiem cua per entrar a Luz de Gas, francès i amic de la Kàtia i que em va dir "...ara si que hem trobat la digna successora d'Amália". No vaig portar-li la contrària, i no per falta de ganes, però bé ja tots sabem que Amália i res i ningú que sigui genuí, té un mirall que reflexi allò que és únic. Amália és una i també la Kátia és una. I a mi com que m'agraden les dues avui les ajuntarem.
Kátia canta un poema d'Amália.
Un poema on Amália es despulla i des de molt endins les paraules ens parlen de l'amor impossible i turbador de l'amor que fa mal.
"...tinc un amor que no puc confessar....amor plorat en to menor, en to menor és més gran el fado......ploro i plorant fent la mar més gran... no puc deixar d'estimar el meu amor en pecat...plorant un amor de dolor...
Aquests dies de record de l'Amália Rodrigues, i a tomb amb el que deia ahir sobre la possible i tantes vegades nomenada successora de la Diva, he recordat algú que vaig con
éixer quan feiem cua per entrar a Luz de Gas, francès i amic de la Kàtia i que em va dir "...ara si que hem trobat la digna successora d'Amália". No vaig portar-li la contrària, i no per falta de ganes, però bé ja tots sabem que Amália i res i ningú que sigui genuí, té un mirall que reflexi allò que és únic. Amália és una i també la Kátia és una. I a mi com que m'agraden les dues avui les ajuntarem.Kátia canta un poema d'Amália.
Un poema on Amália es despulla i des de molt endins les paraules ens parlen de l'amor impossible i turbador de l'amor que fa mal.
"...tinc un amor que no puc confessar....amor plorat en to menor, en to menor és més gran el fado......ploro i plorant fent la mar més gran... no puc deixar d'estimar el meu amor en pecat...plorant un amor de dolor...
Amor de mel, amor de fel
Amor de mel, amor de fel
Amália Rodrigues / Carlos GonçalvesTenho um amor que não posso confessar... mas posso chorar
Amor pecado, amor de amor, amor de mel, amor de flor
Amor de fel, amor maior, amor amado
Tenho um amor, amor de dôr, amor maior
Amor chorado em tom menor, em tom menor maior o fado
Choro a chorar tornando maior o mar
Não posso deixar de amar o meu amor em pecado
Fui andorinha que chegou na primavera, eu era quem era
Amor pecado, amor de amor, amor de mel, amor de flor
Amor de fel, amor maior, amor amado
Tenho um amor, amor de dôr, amor maior
Amor chorado em tom menor, em tom menor maior o fado
Choro a chorar tornando maior o mar
Não posso deixar de amar o meu amor em pecado
Fado maior, cantado em tom de menor
Chorando um amor de dôr
Dôr de um bem e mal amado
(letra tirada do blog do amigo José Fernandes Castro)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada