dissabte, 20 de juny de 2009

Vicent Ferrer


Abans d'ahir va morir un gran home.
Cada dia en moren de bons homes i bones dones. Però abans d'ahir va morir en Vicent Ferrer, l'home que va voler dedicar la seva vida als més pobres. L'home que deia: -"Si no puc veure Déu cara a cara, amb els meus ulls, almenys veuré els pobres i això constituirà la meva vida"

La seva parla senzilla, sempre ha comunicat proximitat i senzillesa, i alhora aquelles obvietats que des del nostre "primer món" ens passen de llarg.

-"Si no existís la compassió i la solidaritat en aquest món, llavors la humanitat no tindria dret a la existència"- Ens recordava.

Has deixat un llegat en aquell lloc remot de l'Índia, a Anantapur per ajudar els intocables, els pobres entre els pobres, que seguirà treballant per tal d'ajudar a que la humanitat "s'humanitzi" i tingui veritble dret a l'existència.

Article de Francesc Escribano a "El Periodico"
La escena la vivió el fotógrafo Joan Guerrero en Riobamba, en Ecuador. Joan, que ha retratado como nadie el alma de la gente pobre y sencilla de Latinoamérica, viajaba acompañado de unos indígenas. Llegaron a la orilla de un río donde había dos cruces blancas. Joan tomó fotos y los indios se detuvieron a rezar. Las cruces tenían atadas dos cuerdas que llegaban hasta la corriente de agua. Joan preguntó. Las plegarias eran en memoria de dos niños que murieron ahogados en aquel lugar. Las cuerdas eran por si alguna vez los niños volvían a pasar por allí pudiesen asirse a ellas para salir del río. No sé el tipo de cuerda, ni en qué río de la India podemos dejarla por si alguna vez Vicente Ferrer quiere volver. O quizá en esta historia de esperanza la metáfora de la cuerda es él. Desde algún lugar nos lanzará una cuerda para que podamos seguir asiéndonos a ella. Porque si hoy sentimos como nuestros los problemas del tercer mundo es gracias a gente como él que nos dice que otro mundo es posible. Vicente Ferrer ha dado la vida para que nunca olvidemos las causas por las que vale la pena luchar

Deixeu el vostre missatge a la seva web

Afegiu-vos a la sol·licitut perque la seva Fundació sigui distingida amb el Premi Nobel de la Pau

Per a tu Vicent: Triste Fado amb la guitarra de Pedro Jóia



Cap comentari: