Veerle

No és el Fado la música preferida de la Veerle, precisament. Però com és natural, no s'escaparà d'aquest reguitzell de dedicatòries.
Amb ella i també amb la Nat i la Rita vam anar fins i tot a Mesa de Frades a escoltar el Fado, i no és que no liagrades, que una mica, si que li va agradar, però segur que no és la mena de diversió que escull per un cap de setmana.
Belga de cuna, treballava a Barcelona després d'altres periples, després va marxar a Palma de Mallorca i ara ens diu que se'n va ni més ni menys que a Singapur.
Tot i així ens avisa que a Palma ha trobat el lloc on vol tornar, el seu "refugi" diríem. Així que...

Dedicat a la Veerle

Fado refúgio
Heldér Moutinho *Alfredo Duarte *fado cravo*


Se o fado é canto da alma
Refúgio da noite calma
Engano do sofrimento;
Eu trago na voz, a vida
Que me tem sido oferecida
Eu trago na voz, o vento

Se um amor que se perdeu
Que se afastou ou esqueceu / Deixou de ser meu lamento
Eu trago na voz, a vida
De uma breve despedida / Eu trago na voz, o vento

São meus sonhos, a saudade
Minha voz, uma verdade / E meu canto, uma oração
Eu trago na voz, o vento
Para afastar o lamento / Que trago no coração

lletra extreta del blog fadosdofado