Beatriz de Conceição

...et vaig dir adéu/no me'n recordo/quin dia de setembre/només sé que era de matinada/el carrer era desert/i fins la lluna, discreta/fingia no adonar-se'n. Vam somriure a l'adéu/com qui sap que la vida/és el nom que té la mort/mai més ens trobàrem/i mai més preguntàrem/l'un per l'altre a ningú. Quina nostàlgia o memòria/explicarà tota la història/de què no vam ser capaços/per nostàlgia o per memòria/jo només sé explicar la història/de la falta que tu em fas.

Un comiat a contracor, potser quan la raó guanya la partida als sentiments...
Un magnífic poema de Manuela de Freitas cantat per aquesta no menys extrodinària fadista Beatriz de Conceição amb música de Fado dos Sonhos de Frederico de Brito.

Una manera de "estilar" molt particular la d'aquesta fadista que no passa desapercebuda. Una d'aquelles veus amb personalitat. Passeu pel YouTube a sentir-ne més coses...

 




  Por saudade ou por memória

Manuela de Freitas / Frederico de Brito *fado dos sonhos*
Repertório de Beatriz da Conceição
Disse-te adeus, não me lembro
Em que dia de Setembro
Só sei que era madrugada;
A rua estava deserta
Até a lua discreta
Fingiu que não deu por nada

Sorrimos á despedida
Como quem sabe que a vida / É nome que a morte tem
Nunca mais nos encontramos
E nunca mais perguntamos / Um p’lo outro, a ninguém

Que saudade ou que memória
Contará toda a história / Do que não fomos capazes
Por saudade ou por memória
Eu só sei contar a história / Da falta que tu fazes

(a letra tirada do blog Fadosdofado)

Aqui podreu veure i sentir la Carminho cantant aquest poema amb una altra música: Fado Marcha de Raul Pinto. Al meu amic Américo li agrada molt aquest fado i amb això estem totalment d'acord. La Carmo Rebelo de Andrade és Fado en estat pur.