divendres, 12 de setembre de 2008

António Mourão


Una veu ben especial i característica la d'aquest fadista, nascut a Montijo, que fa temps em va sorprendre quan li vaig escoltar un tema cantat en castellà i no només amb acompanyament clàssic sinó, a més, amb orquestra. En el fantàstic blog Gente do Fado
ja vaig llegir de la versatilitat d'aquest fadista que també el va portar al folklore, però que sembla que va començar a cantar Fado a la casa d'Argentina Santos "A Parreirinha de Alfama", lloc on he tingut el privilegi d'estar i de sentir cantar a la seva propietària.
Sembla que es va retirar del món artístic segons diuen desenganyat amb aquest medi
Em costa d'escollir el tema per il·lustrar aquesta entrada -sempre em costa- i hagués pogut triar Ho tempo volta pra tras , o bé Dá tempo ao tempo, també Chiquita morena..., però aquest d'avui Fadista Louco amb lletra de D. Gonçalves i música de Francisco Viana ens parla del temor de la pèrdua del barri da Mouraria com a bressol del Fado...



Fadista Louco


Contaram-me ainda há pouco
que á noite p'la Mouraria
andava um fadista louco
sem saber o que dizia.

Falava na Amendoeira
na Guia, no Capelão
na Rosária camiseira
e na tasca do Gingão.

Metido numa samarra
melenas em desalinho
cantava um fado velhinho
dedilhando uma guitarra.

Louco gritou p'la Severa
e quando a manhá surgiu
quando alguém quiz ver quem era
nunca mais ninguém o viu.

Então fiquei meditando
que o louco que ninguém via
era a saudade chorando
a morte da Mouraria.

Cap comentari: