dimarts, 12 de febrer de 2008

fantàstica


Qualsevol cosa que pogués dir no em deixaria prou satisfet.
Va ser un concert en el qual l'Ana es va posar el públic a la butxaca des del primer moment. Fins i tot va intentar ensenyar-nos com es canta en una casa de fados, això és sense micros i aprop de la gent. Va fer també una juguesca amb en Jorge Fernando on ell cantava i era ella qui tocava la viola de fado. O després li aguantava el micro al Jorge mentre cantava..........un bolero.
I una descoberta per mi, el guitarrista que semblava sortit directament de la classe de quart d'ESO va fer aixecar-nos a tots per tal de mostrar-li el nostre reconeixement. És alló que jo en dic un crac.
Finalment vaig poder saludar la Ana, un cop acabat el concert i abans de les entrevistes de rigor em vaig presentar com l'amic d'en Tó Moliças i vaig poder parlar amb ella uns instants i canviar quatre? paraules. Amb lo tallat que jo sóc i la seva timidesa, la cosa no va donar per molt . Em quedo amb la seva senzillesa i uns beijinhos.
A la guitarra baixo Jose Elmiro Nunes, amic de tó que també ha fabricat la guitarra que toca.
Crec que el guitarista jovenet es diu Angelo. Ho he de confirmar

Cap comentari: