dissabte, 25 d’octubre del 2014

Fados 10

I seguia recollint fados i fent-me la meva colecció d'aquella música que quan més escoltava, més volia escoltar. I tenia molt on escollir, i aquell que havia de ser el número deu, em va fer descobrir la veu fina i acollidora de la Cristina Branco, i hi vaig incloure dos temas. 

Aquest que us deixo avui, recordo que em va semblar una lletra d'aquelles profundes (crec que és un poema de Fernando Pessoa) i que per tant semblaria que lligaria més amb una música com el fado menor, però ella el canta amb una música mes alegre, diríem i em va semblar un encert.  


Del seu segon àlbum Murmúrios....
Amb la guitarra portuguesa Custódio Castelo, autor de la música, a la viola de fado C.M. Proença i Marino de Freitas a la viola-baixo:


Mágoa






Bóiam leves, desatentos, 
Meus pensamentos de mágoa 
Como no sono dos ventos 
As algas, cabelos lentos 
Do corpo morto das águas. 

Bóiam como folhas mortas 
À tona das águas paradas. 
São coisas vestindo nadas. 
Pós remoinhando nas portas 
Das casas abandonadas. 

Sono de ser, sem remédio, 
Vestigio do que não foi, 
Leve mágoa, breve tédio, 
Não sei se pára, se flui; 
Não sei se existe ou se dói.

dilluns, 13 d’octubre del 2014

Interfado 2014

El proper dia 15 d'octubre tindrà lloc l'inici del  Festival de Fado de Catalunya, que tindrà lloc a Lleida, enguany en la seva tercera edició, organitzat per INTERFADO, l'Orfeó Lleidatà i la Paeria, sense oblidar l'ànim i l'esforç de la Carolina Blàvia.

Els dos primers dies, 15 i 16, aquest encontre amb Portugal, estarà destinat a la gastronomia amb un curs de cuina portuguesa a càrrec del xef Antoni Rúbies.

Ja el dia 17 a dos quarts d'onze del vespre, al Cafè del Teatre Escorxador hi haurà fado-jazz amb la cantant Sofia Ribeiro, i el dia 18 al mateix espai la cantant Kinga Rataj, s'atreveix amb el fado més tradicional des de la seva ànima polaca.

Encara que trobem a faltar, enguany, el màgic so de la guitarra portuguesa, la tria de les dues interprets que ens visiten, es prou encertada. La Sofia Ribeiro a qui he pogut escoltar aquests dies, em sembla una cantant versàtil, amb una veu amb mil matisos que fa que en qualsevol cosa que canti, el Fado es faci present.
La Kinga Rataj, és un d'aquells casos en que el fado s'enganxa en l'ànima dels qui no sent portuguesos, es troben en la necessitat vital de cantar Fado. Nosaltres sabem d'això, doncs a casa nostra en tenim força exemples. I és que quando o fado te prende.....

Una mostra del que podrem escoltar a Lleida aquest cap de setmana...




Fado português

José Régio / Alain Oulman 


O fado nasceu um dia
Quando o vento mal bulia / E o céu, o mar prolongava.
Na amurada dum veleiro
No peito dum marinheiro / Que estando triste cantava

Ai que lindeza tamanha
Meu chão, meu monte, meu vale
De folhas, flores, frutas de oiro...
Vê se vês terras de Espanha
Areias de Portugal
Olhar ceguinho de choro

Na boca dum marinheiro / Do frágil barco veleiro
Morrendo a canção magoada
Diz o pungir dos desejos
Do lábio a queimar de beijos / Que beija o ar e mais nada








Só à noitinha

Frederico Valério / Amadeu do Vale / Raul Ferrão 
Repertório de Amália

Tive-lhe amor
Gemi de dor, de dor violenta
Chorei sofri 
E até por si fui ciumenta
Mas todo o mal tem um final

Passa depressa
E hoje você, não sei porquê

Já não me interessa

Bendita a hora que o esqueci por ser ingrato
E deitei fora as cinzas do seu retrato;
Desde esse dia, sou feliz, sinceramente
Tenho alegria p’ra cantar e andar contente;
Só à noitinha, quando me chega a saudade
Choro sózinha, p’ra chorar mais à vontade

Outra paixão no coração

Sei que já sente
Por uma qualquer 

Que foi mulher de toda gente
Assim o quis

Seja feliz como merece
Porque o rancor, como o amor

Também se esquece


dilluns, 6 d’octubre del 2014

Amália Rodrigues, 15 anys

El mes d'octubre em remet any rera any a moltes coses, algunes de bones i altres que no tant. Però inevitablement, i potser perque sempre ajuda a suportar moments i records, Amália sempre ve al cap.

Avui fa 15 anys que ens va deixar la que fou l'artista que va posar Portugal de nou al món, a través de la seva veu, la fadista que ens va donar a conèixer què és el Fado, aquesta música tant propera i alhora tan poc coneguda. La persona, l'artista, la cantadeira que amb el seu do va enamorar el món.

I encara avui la recordem. I aquest racó de fado no vol tampoc deixar de recordar-la.

Disse-te adeus e morri

Vasco de Lima Couto / José António Sabrosa *sextilhas* 
Repertório de Amália

Disse-te adeus e morri
E o cais vazio de ti
Aceitou novas marés;
Gritos de búzios perdidos
Roubaram aos meus sentidos
A gaivota que tu és

Gaivota de asas paradas
Que não sente as madrugadas / E acorda à noite, a chorar
Gaivota que faz um ninho
Porque perdeu o caminho / Onde aprendeu a sonhar

Preso no ventre do mar
O meu triste respirar
 / Sofre a invenção das horas
Pois na ausência que deixaste
Meu amor, como ficaste / Meu amor, como demoras

 Letra tirada do blog fadosdofado
Canal de Youtube Alex cruzde malta