dissabte, 6 de juliol de 2013

Fado Alberto

Miguel Ramos
És per ordre alfabètic, el que segueix en la llista dels anomenats fados tradicionals. Aqui al blog, ja l'hem escoltat diverses vegades i en diferents estils.
D'aquesta música n'és autor el violista Miguel Ramos (1901-1973), membre d'una família que ha aportat, i aporta encara, molt al fado.
Es tracta d'un fado em "mode menor" que pren el nom del cantador per al qual es va composar, l'Alberto Correia.

Aqui en aquest vídeo que segueix, en podem escoltar només la música, per fer-nos una idea de la seva tonada.


Avui escoltarem un fado cantat en castellà. Es tracta d'un poema de Pablo Neruda, que diuen que el poeta va dedicar a Amália Rodrigues, en un encontre entre els dos que va tenir lloc a París, on la fadista actuava al teatre Bovino, i el poeta participava en una trobada de poetes comunistes. Més tard el poema va formar part del llibre "Cien sonetos de amor" on el podem trobar en el lloc LXVI.
En tractar-se d'un sonet, per tant amb versos d'onze sil·labes que encaixa perfectament amb l'Alberto, però també amb altres músiques com la del  fado Licas, tal com ho va gravar el fadista Rodrigo.

No te quiero, sino porque te quiero


No te quiero sino porque te quiero
y de quererte a no quererte llego
y de esperarte cuando no te espero
pasa mi corazón del frío al fuego.

Te quiero solo porque a ti te quiero,
te odio sin fin, y odiándote te ruego,
y la medida de mi amor viajero
es no verte y amarte como un ciego.

Tal vez consumirá la luz de enero,
su rayo cruel, mi corazón entero,
robándome la llave del sosiego.

En esta historia solo yo me muero
y moriré de amor porque te quiero,
porque te quiero, amor, a sangre y fuego.