Ha estat al concert de sa mare.
Mentre l'esperava, després del concert,
l'he vista i gairebé li demano l'autògraf a ella. El darrer cop va se a Sant Boi -em sembla- i encara no havia sortit. Llavors ja era un sol, doncs ara imagineu-vos. Només que a mi m'ha fet olletes. Però ja ho fa la canalla quan em veu. Deu ser el bigoti.
A la mare ja li he escrit al seu bloc el que m'ha semblat el seu concert i li torno ha donar les gràcies ...................
"Vai permitir-me minha menina de ser o primeiro a dar-lhe os parabéns pela net com este o meu português amador."
He arribat al concert amb el cor una mica encongit sense saber ben bé que venia a escoltar, amb recança. No ho veia això del Fado en català. Però com a Jericó, després del primer tema, les muralles han caigut. I tot m'ha estat tan fàcil, ens ho has fet tan fàcil que m'he rendit, ens has rendit, a tots. I que et podem dir pobrets de nosaltres. Només GRÁCIES per ser i pel regal de la teva veu i aquests poemes que has sabut encabir tan bé en les músiques dels fados tradicionals.
Gràcies de nou i un beijinho a les dues.
.................................millor a les tres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada