Sempre a Saudade

Tants dies sense passar per aqui... Sempre hi ha alguna cosa que passa per davant dels bons moments, d'aquells que haurien de passar per davant de tot. Avui he escrit al meu amic Vasco Almeida a qui fa tant de temps que no veig ni hi parlo, i m'he adonat de la saudade d'allò que hem viscut a les nits fadistes de Lisboa. De la gent, dels músics i cantadors i cantadores. i ja estic pensant i mirant el calendari per tornar el més aviat possible. M'ho prometo un cop i un altre i acostumo a complir les promeses.

Fins aviat Lisboa, fins aviat amics.

El so de la guitarra portuguesa de Paulo Valentim

Partir é morrer um pouco

Segur que tots els anys ens deixen persones que formen part d'una o altra manera del nostre univers. Però també és segur que hi ha persones que ens toca més a fons la seva partida. O potser veiem la nostra partida més a prop. 

Em deia fa temps algú, que quan som joves la mort, és sempre la dels altres, i a mida que ens anem fent grans, comprovem que ara la mort la veiem més nostra... Tan se val, forma part de la vida  i així l'hem d'entendre i acceptar. Un alicient més per viure la vida amb plenitud mentre poguem.

Marxar és morir una mica, morir és quedar-se en els cors.

Partir é morrer um pouco

Mascarenhas Barreto / António dos Santos

Adeus parceiros das farrasDos copos e das noitadas
Adeus sombras da cidade;
Adeus langor das guitarras
Canto de esperanças frustradas
Alvorada de saudade

Meu coração como louco
Quer desgarrar-me do peito / Transforma em soluço a voz
Partir é morrer um pouco
A alma de certo jeito / A expirar dentro de nós

Quem parte, semeia vida
Por caminhos sem guarida / Num rosário de cansaços
Sangra na alma uma ferida
De tortura da partida / Que me afasta dos teus braços

A dôr é como uma bruma
Que torna o meu canto rouco / Nesta angústia de deixar-te
Sonhos desfeitos em espuma
Partir é morrer um pouco / Triste fado de quem parte

Já solta o barco, as amarras
Lisboa, manda-me um beijo / Deixa este fado por troco
Trinam de luto as guitarras
Singra a saudade p'lo Tejo / Partir é morrer um pouco

Voam mágoas em pedaços
Como aves que se não cansam / Ilusões, esparsas no ar
Partir é estender os braços
Aos sonhos que não se alcançam / Cujo destino é ficar

Já zarpam o navio da barra
Adeus ó branca Lisboa / Adeus oh meu Tejo amigo
Abraço ao peito a guitarra
Deixo este fado e perdoa / Levo a saudade comigo

Deixo a minh'alma no cais
De longe, canso sinais / Feitos de pranto a correr
Quem morre, não sofre mais
Mas quem parte é dôr demais / É bem pior que morrer

Bon Nadal

Para lembrar que os que perdemos ficam sempre no nosso coração, o lugar deles na nossa vida permanece! Este dedico ao meu Avô Brás, eu sei que ele ouve..... Este tema é do meu amado Jorge Fernando. Beijos e abraços!



 Això publica l'amic Ângelo Freire al seu perfil de Facebook, i no em puc estar de portarlo aqui al meu racó de fado. Una meravella així necessita ser divulgada.

Obrigado Ângelo Feliz Natal

Enquanto as estrelas brilham sobre os campos
Anunciando um tempo especial
Nós dois andamos tristes p'los recantos
Por saber que tu não vens neste Natal

À mesa e no sítio do costume
O teu lugar vazio vai-nos lembrar
Quando os três, sentados frente ao lume
Velhas histórias nos levavam a brindar

A velha chaminé que tantas vezes
Nos viu trocar as prendas em segredo
Não vai ouvir-te a voz nas nosss preces
Nem ter prenda p'ra te dar, de manhã cedo

E longe, muito longe cá da terra
Na hora da sagrada comunhão
Na luz divina que esta noite encerra
Teus olhos vão brilhar por nós, irmão

Não há natal enquanto não estiveres
Enquanto não estiveres não há natal




 

José Manuel Neto

Parabéns José Manuel!!

Nascut a Lisboa el 29 d'Octubre de 1972, avui fa 44 anys, aquest guitarrista és un dels meus ídols fadistes. Fill de fadista, el fado va formar part del seu univers natural des de sempre.

S'acostà a la guitarra portuguesa de manera autodidacta i avui el seu virtuosisme l'ha portat a ser un dels músics més reputats d'aquest instrument que no deixa indiferent ningú.

Ahir vaig tenir la sort de poder parlar per Skipe, juntament amb els meus companys del Clube de Leitura de portuguès, amb l'autor del llibre O caçador do verão, l'Hugo Gonçalves, sobre el seu llibre, però també d'altres coses com per exemple de com una societat que ha viscut  molts anys sota una dictadura, fa la transició a la democràcia, i com n'és de difícil canviar les consciències. I també vam parlar de fado, clar.

 Aprofito aquest cantinho per agrair  a qui va fer possible aquest intercanvi de parers amb l'escriptor, la Sandra Cruz, que va ajudar molt a la millor comprensió de l'obra. l'Hugo va causar una molt bona impressió a la turma. Li'n donem les gràcies, o nosso obrigado i esperem trobar-nos un dia per Lisboa i compartir unes estones mentre escoltem bon Fado i bon vi.

Ara escoltem el so de la Guitarra Portuguesa....

José Manuel Neto - guitarra

Carlos Manuel Proença - viola de fado

Fotografia de portada de Joana Constante
Video de Inlovewithfado

Fado a LLeida

Enguany té lloc la cinquena edició del Festival de fado de LLeida, organitzat per  Fundació Orfeó lleidatà i l’Ajuntament de Lleida, conegut per Interfado, l'anima del qual és la Carolina Blàvia.

Ja han començat els actes amb una mostra gastronòmica portuguesa. També ens ofereixen el film José e Pilar, sobre el Nobel de literatura José Saramago i el cap de setmana una mostra de fado des de diferents òptiques i maneres de sentir-lo.

Us deixem aqui el programa decap de setmana.

Una mostra del que podrem escoltar a Lleida....

ReyFado Lisboa - EPK

No podrà ser. El proper 20 d'octubre no podré estar a Santiago de Compostela per gaudir d'aquest espectacle al Centro Dramático Galego. Físicament no hi seré, però el meu cor no podrà evitar ser allà.

Aquest ReyFado Lisboa és un projecte interessant que ens evoca el món fadista, un viatge iniciàtic, si es vol, i un poc turístic al bell cor d'aquesta música que curiosament no deixa ningú indiferent. Hi ha qui l'estima només escoltant-la un cop, i n'hi ha que de seguida manifesta la tristor que provoca. 

-És trist. Diuen.

A tall d'aquests comentaris, quants cops hauré explicat, el mateix que ens diu la Mísia en aquest video: "El Fado ens parla de la Vida i de la Mort... i te tot el que hi ha entremig, que no és tot majoritariament alegre.

Aquest projecte que ens explicarà el Fado, té uns noms propis, uns fadistes  que m'agraden particularment, el Pedro Moutinho, Matilde Cid i la Sandra Correia, la meva fadista d'elecció.

Us deixo amb el video que es va publicar el passat mes d'abril