Un fadista d'ànima

Deiem el já llunyà gener de 2011 que el segon cd del fadista Leonel Moura, estava a punt de sortir. Amb el títol "Oceanos e marés", el mes de març d'aquell any, el cd veia la llum.

En vam parlar i vam publicar el tema "O pastel de nata"  aqui a defado.

Seguim a Leonel Moura des de l'any 2009, quan un bon amic comú, en David Castro em va fer arribar el primer cd d'en Leonel, "Na minha voz há fado"

M'agrada l'estil entregat i senzill d'en Leonel, i també perquè compon i s'endinsa principalment en el Fado Tradicional.

És per això que a mode d'homenatge hem confeccionat aquest video amb el tema central del seu segon cd, un fado tradicional, el Fado Daniel.

Obrigado amigo Leonel, um grande abraço deste teu amigo de Barcelona, que até não fica tão longe de Portugal, graças a essa ponte à que chamamos Fado.

Fados 13

Ens havíem saltat el número 13, d'aquesta mostra, la qual cosa no té res a veure amb cap tema de supersticions, sinó més aviat amb aquesta mena de despiste permanent en el qual navego fa força temps... en fi, quan  descobrim l'errada: solució.

I en aquest cas em venia de gust escoltar aquest Lágrima cantat per l'Ana Sofia Varela, a qui vaig veure cantar en directe per primer cop a la mítica Mesa de Frade.

Li dedico aquest post al meu amic Fernando de Torredembarra, a qui aquest fado li té el cor robat. Una abraçada Fernando.

http://jsilva.bloguedemusica.com/7694/Lagrima/

Agraïm al blog de jsilva la seva col·laboració per confeccionar aquest post.

Lágrima

Amália Rodrigues / Carlos Gonçalves
Repertório de Amália
Cheia de penas... cheia de penas me deito
E com mais penas... com mais penas me levanto
No meu peito... já me ficou no meu peito
Este jeito... o jeito de te querer tanto

Desespero... tenho p'ra meu desespero
Dentro de mim... dentro de mim um castigo
Não te quero... eu digo que te não quero
E de noite... de noite sonho contigo

Se considero... que um dia hei-de morrer
No desespero... que tenho de te não ver
Estendo o meu xaile... estendo o meu xaile no chão
Estendo o meu xaile... e deixo-me adormecer

Se eu soubesse... se eu soubesse que morrendo
Tu me havias... tu me havias de chorar
Por uma lágrima... por uma lágrima tua
Que alegria... me deixaria matar

Fados 14

D'aquesta nova llista de fados per la meva particular col·lecció, destaco aqui el so de la guitarra de Jaime Santos, un dels músics importants, i que per causa de la seva partida l'any 1982, no vaig poder escoltar en vida. Encara no corria jo per aquest món fadista, i els meus coneixements sobre aquesta música eren més que limitats.

Ja amb l'arribada d l'Internet tot es va fer més fàcil i anar descobrint fadistes a la xarxa omplia i omple bona part del meu temps.

Vaig descobrir aquestes variacions i aqui les vaig posar per cloure aquest "pupurri fadista" que cal enmarcar en el seu moment. Segurament avui no faria el mateix recull.... però tampoc seria tan diferent... ;)

Variações sobre o fado Mouraria


 

 I encara un altra meravella de interpretació, Unes variacions en Re Major


 

Sofia Ribeiro

Recordem avui a una de les fadistes que va participar al tercer Festival de Fado de Catalunya celebrat el passat octubre a Lleida, la Sofia Ribeiro a qui vam tenir el plaer d'escoltar al Cafè Teatre del Escorxador.

La Sofia Ribeiro no és una fadista a l'ús. El seu repertori té múltiples influències del jazz, de la música brasileira i naturalment de la música portuguesa i, per tant, del Fado i tots aquets elements curosament barrejats ens van mostrar a una cantant que no pot, ni vol, defugir la seva ànima fadista.

Acompanyada pel clarinet de Gabriel Amargant, i la guitarra de l'italià Bartolomeo Barengui, ens va regalar un seguit de clàssics i de temes seus, deixant un molt bon regust als nombrosos espectadors d'aquesta tercera entrega del Festival de Fado de Catalunya.

    Fotos cedides pel periodista Javier de Castro, a qui agraïm la seva amabilitat.

Us deixem a la seva particular interpretació del clàssic d'Amália Rodrigues i música d'Alfredo Marceneiro "Fado Bailado"  Estranha forma de vida

Estranha forma de vida

Amália Rodrigues / Alfredo Duarte *fado bailado* 
Repertório de Amália
Foi por vontade de Deus
Que eu vivo nesta ansiedade;
Que todos os ais são meus
É toda a minha a saudade
Foi por vontade de Deus

Que estranha forma de vida / Tem este meu coração
Vive de vida perdida
Quem lhe daria o condão / Que estranha forma de vida

Coração independente / Coração que não comando
Vives perdido entre a gente
Teimosamente sangrando / Coração independente

Eu não te acompanho mais / Pára, deixa de bater
Se não sabes onde vais
Porque teimas em correr / Eu não te acompanho mais

Marta Pereira da Costa

He vist en un parell d'ocasions a la Marta Pereira tocar la guitarra portuguesa al Clube de Fado, i jo en la meva ignorància no vaig, llavors, veure-hi la particularitat que una dona toqués la guitarra portuguesa....

El fet cert, però, és que no és pas habitual en el fado, potser n'hi ha més però no les conec.

Vaig llegir que l'any 2012 va gravar un cd acompanyant al seu marit Rodrigo Costa Félix, que  va ser el primer on una dona acompanyava tots els temes d'un disc.

No valorem la raresa que una dona toqui la guitarra portuguesa, aquest instrument tan acaronador, però alhora tan difícil, sinó la qualitat amb que ho fa. Jo particularment quant més l'escolto més m'agrada.

El passat 28 de febrer es va presentar a Faro amb  el seu espectacle Uma Mulher, uma Guitarra, que per la llunyania ens va deixar amb més saudades... si això és possible. 

 


Encara una mica més del seu canal de Youtube....

Adéu a un mestre

No ens ha passat per alt la mort del mestre Fernando Alvim el passat 27 de febrer.

Fernando Alvim va acompanyar amb la seva viola a molts guitarristes de guitarra portuguesa, especialment a Carlos Paredes durant vint-i-cinc anys. Sovint, quant veiem una parella de guitarristes ens fixem més en la guitarra portuguesa que en la viola de fado. La guitarra portuguesa ens embolcalla i potser ens amaga la viola d'acompanyament, que té una importància capital per aconseguir el resultat final. I el mestre Alvim, un home senzill i sensible, semblava que passava desapercebut... però no era ben bé així, perquè fa poc més de tres anys apareix "Fados e canções do Alvim", un homenatge dels companys de professió. Un homenatge ben merescut, que valora i reconeix la vàlua del mestre.

Un treball que com deia ell, va ser motivat per la insistència de la seva muller Rosário, que demanava a Alvim que composés fados i cançons, que tragués tot el que ella sabia que el mestre tenia dins. El resultat final és un doble cd gravat amb fadistes, interprets, poetes, i que com ell deia està pensat en funció de cada un dels artistes que el van acompanyar en aquest treball.

Veiem al mestre...  acompanyant a Carlos Paredes

Aquest fado-cançó que canta Cristina Branco, és un poema de Manuela de Freitas, i la música de Fernando Alvim... Escoltem-á sencera.

Cedo



Hi ha persones que deixen petja. Jo que no l'he vist mai en directe, només amb el que he vist a la xarxa, i les entrevistes que li han fet, em quedo amb la seva senzillesa. És això el que espero del món del fado, i és el que Alvim ens deixa.
Adéu mestre.