Liberàlia, el teatre sensorial

Liberàlia, què vols fer que no fas.

Amb aquest títol ens presenten l'alternativa  a una manera de fer, a una manera  de entendre i de bellugar-nos per el món.

Un acostament a comprendre que tenim més poder que no ens pensem, i que aquest poder ens diu que podem canviar i dirigir el que està sent la nostra existència, però, això si: per coneixe'l t'hi has de atrevir.

T'hi atreveixes?

No us perdeu aquesta posada en escena que ens proposen els amics de Liberàlia, només ens cal trobar un moment i acostar-nos al Teatre La Vilella, al Passeig de l'Exposició 95 de Barcelona. I amb música en directe.

T'ho perderàs???

Largo da memòria

Recordar el nostre passat per entendre millor el nostre present. Així doncs, es tracta d'un viatge al "Lago da Memória", aquell espai on es troba allò que ens dóna sentit avui.

Aquest és el motiu que empeny aquest gran fadista quan ens regala el seu darrer treball discogràfic, tot passejany per aquest "Largo"

D'allò que va ser, esdevé això que ara us mostro -diu el fadista.

Vet aqui la seva aspiració! i després d'escoltar el cd, li diem que si, que ho ha aconseguit.

Aqui us deixo un tast, un fado "Tertúlia", una música d'Armandinho, poc cantada avui, i que en Ricardo recupera del seu "Largo"

Fados 11

Continuem amb la col·lecció que anava muntant, i ja anem pel número 11. Recordo que n'anava confegint un cada setmana, i que, en la meva dèria, volia que el resultat final tingués un sentit. Amb el pas dels anys constato que anem canviant de gustos, i allò que ens semblava perfecte, després de meditar-ho molt, ara ens sembla que hi ha força despropòsits.

Peró, en fi, no cal renegar mai d'allò que fem i pensem, o pensem i fem, en temps pretèrits. Ara també som en temps "pretèrits" d'un futur que encara hem de visitar... esperem!

Un dels temes del cd és d'una cantant brasilenya, la Roberta Miranda, que té una dilatada carrera musical, i que va fer una incurssió, un "mergulho" en el món del fado l'any 2001, que jo valorava i valoro, com molt reexida.

Aqui us deixo un fado Bailado, música d'Alfredo Marceneiro, amb una introducció de la propìa Roberta amb un poema titulat Fado da Ilusão, per introduir  Estranha forma de vida, versos d'Amàlia Rodrigues.

    
Fado da Ilusão
Roberta Miranda

Se um dia eu pudesse escolher
Um nome para meu amor
O chamaria de fado
Não o chamaria de Maria, de José
De nenhum outro nome a não ser de fado
Pois o fado é a reunião de todos os sentimentos
Ele passa da alegria para o desespero
Com a mesma rapidez da luz
Ele é feliz, triste, amargurado, esperançoso
Imponente como uma gaivota
impotente como a morte
que vem chegando lentamente para todos nós
e nada temos a fazer
pois quem sabe
você entenderia que nasci pra te amar
e ao invés de machucar meu coração
como acontece na historia da vida
vivida por todos os casais apaixonados
você seria o meu fado
o fado da ilusão!

Estranha forma de vida

Amália Rodrigues / Alfredo Duarte *fado bailado* 


Foi por vontade de Deus
Que eu vivo nesta ansiedade;
Que todos os ais são meus
Que toda a minha a saudade
Foi por vontade de Deus

Que estranha forma de vida / Tem este meu coração
Vive de vida perdida
Quem lhe daria o condão / Que estranha forma de vida

Coração independente / Coração que não comando
Vives perdido entre a gente
Teimosamente sangrando / Coração independente

Eu não te acompanho mais / Pára, deixa de bater
Se não sabes onde vais
Porque teimas em correr / Eu não te acompanho mais

letra tirada do blob fadosdofado

Marta Pinto

Marta Pinto

Ja coneixem sobradament el canal de youtube 4FadoLisbon, del qual portem aqui alguns del videos que grava, sobretot a una casa de fados de la que gosto muito , em refereixo  A Nini, un restaurant on tots els dijous al vespre s'ofereix fado de qualitat. Es tracta d'un lloc molt familiar, amb una bona cuina, amb preus assequibles i fado de qualitat.

Jo hi he passat moments molt agradables en bona companyia i bons músics

Avui us deixo amb Estrela da Tarde de José Carlos Ary dos Santos i Fernando Tordo.

Estrela da tarde

Ary dos Santos / Fernando Tordo

Era a tarde mais longa de todas as tardes que me acontecia
Eu esperava por ti, tu não vinhas, tardavas e eu entardecia
Era tarde tão tarde que a boca tardando-lhe o beijo, morria
Quando à boca da noite surgiste na tarde, qual rosa tardia

Quando nós nos olhamos, tardamos no beijo que a boca pedia
E na tarde ficamos, unidos, ardendo na luz que morria
Em nós dois nessa tarde que tanto tardaste, o sol amanhecia
Era tarde de mais para haver outra noite, para haver outro dia

Meu amor, meu amor, minha estrela da tarde
Que o luar te amanheça e o meu corpo te guarde
Meu amor, meu amor, eu não tenho a certeza
Se tu és a alegria ou se és a tristeza
Meu amor, meu amor, eu não tenho a certeza

Foi a noite mais bela de todas as noites que me adormeceram
Dos nocturnos silêncios que à noite, de beijos e aromas se encheram
Foi a noite em que os nossos dois corpos cansados não adormeceram
E da estrada mais linda da noite, uma festa de fogo fizeram

Foram noites e noites que numa só noite nos aconteceram
Era o dia da noite de todas as noites que nos precederam
Era a noite mais clara daqueles que à noite se deram
E entre os braços da noite, de tanto se amarem, vivendo, morreram

Eu não sei meu amor, se o que digo é ternura, se é riso, se é pranto
É por ti que adormeço, e acordado recordo no canto
Essa tarde em que tarde surgiste dum triste e profundo recanto
Essa noite em que cedo nasceste despida de mágoa e de espanto
Meu amor... nunca é tarde nem cedo para quem se quer tanto

lletra extreta del blog de l'amic José Fernandes Castro 
video del canal de youtube 4FadoLisbon

Razões para visitar Portugal

Jofre Pons

La primavera passada el meu amic Paulo Guerra em va enviar un mail amb aquests dos vídeos que us deixo aqui avui.
Son unes quantes raons per visitar Portugal, aquest país tan proper i tan llunyà, aquest país que poques vegades mirem perque els nostres ulls i desitjos se'n van cap al nord, tot oblidant que a ponent hi ha una terra fantàstica que a molts ens té enamorats: Portugal.

Aquest mail d'en Paulo el vaig conservar per encavir-los aqui al blog, però el projecte anava quedant pendent encara que no oblidat.

En les darreres jornades culturals del departament de portuguès de l'Escola d'Idiomes Drassanes de Barcelona, en Jofre Pons del Instituto Camões de Barcelona ens va regalar una distreta conferència sobre la seva relació amb Lisboa, que em va fer recordar els vídeos que en Paulo Guerra m'envià, de manera que us deixo amb ells. Tot i que, com sempre, trobo a faltar alguna referència una miqueta més extensa al Fado.... bé, res és a gust de tothom. 

 Segur que trobareu més videos sobre Portugal si passeu per youtube. Avui m'ha abellit deixar-vos amb aquests.
Només afegir que per sobre de les belleses del paissatge, de la bona gastronomia i de tot el que els videos ens mostren, fins i tot més enllà del Fado, el millor de Portugal són, sens dubte, les seves gents.

....ja estem de nou amb la Saudade!!!

Obrigado Paulo Guerra por me mandares os videos, e ao Jofre Pons por nos ter mostrado com a sua especial sensibilidade a sua relação com Portugal. Abraços aos dois.

Nina Simonet

Nina Simonet

El passat mes de setembre, la bona amiga Valéria Mendez a través del seu perfil de facebook va llançar, a mode de joc un repte a tots els amics: Ens havíem d'imaginar que cada un de nosaltres havíem estat escollits per organitzar un gran espectacle de Fado en una gran sala.

L'exigència només era una: que havíem d'escollir els deu fadistes que més ens agradessin. Deu i només deu. I que estiguessin en actiu en aquell moment.

Jo no acostumo a participar en juguesques del facebook, però reconeixo que aquesta em va encaterinar i de seguida em vaig descobrir amb un llapis a la mà, buscant un tros de paper per confegit la llista.

Feina complicada aquesta. Sobretot per no ultrapassar el número de fadistes que ens demanava la Valéria.

De tan en tan anava fent una llambregada als comentaris i veia que ja tenia respostes, algunes de fermes i altres que apuntaven un primer nom i seguien buscant...

Jo anava fent la llista i hi tenia quartanta-dos fadistes i me'n venien més al cap. Li vaig escriure un comentari sobre això, que no demanés impossibles!!!  I la seva resposta divertida i enginyosa: "Vols escriure una llista telefònica?!?"

Anava llegint les respostes dels amics de l'amaliana Valéria i m'adonava que ningú feia referència a Mariza ni a Carlos do Carmo. Cosa ben curiosa.

La meva llista l'encapçalava la Sandra Correia, que hi figurava també en moltes altres llistes, i quan l'amiga Valéria va publicar la seva, la Sandra Correia figurava en la quarta posició. En el tercer lloc anava la japonesa Hideko Tsukida, en el segon en Rodrigo Costa Félix i en el primer lloc Nina Simonet, de qui mai havíem parlat encara en aquest cantinho defado, cosa que fem avui, reconeixent que després d'escoltar-la uns quants cops, ens ha arribat endins.

Confesso

Frederico Valério / José Galhardo

Confesso que te amei, confesso
Não coro de o dizer, não coro
Pareço um outro ser, pareço
Mas lá chorar por ti, não choro

Fugir do amor tem seu preço
E as noites em claro atravesso
Junto do meu travesseiro;
Começo a ver se te esqueço
Mas lá perdão, não te peço
Sem que me peças primeiro

De rastos a teus pés
Perdida te adorei
Até que me encontrei perdida
Agora já não és 
Na vida o meu senhor
Mas foste o grande amor da minha vida

Não penses mais em mim, não penses
Não estou nem p'ra te ouvir por carta
Convences as mulheres, convences
Estou farta de o saber, estou farta

Não me escrevas mais, nem me incenses
Quero que tu me diferences
Dessas que a vida te deu;
A mim já não me pertences
Mas lá vencer-me, não vences
Porque vencida estou eu

I encara una mica més....


 

lletra extreta del blog amic fadosdofado
videos del canal de Nina Simonet.