El Fado torna a Barcelona, Estem de sort.
I ho estem doblement perquè qui ens visita, i ens acosta a aquesta música tan propera i alhora tan desconeguda, és ni més ni menys que una de les veus més admirades en el panorama fadista dels darrers anys: Ana Moura.
Inútil és buscar l'origen, la història i cap a on va el fado. És només, com afirma l'Ana, que el fado és especial perquè no és més que emocions, sentiments. No li calen adjectius ni traduccions. I als sentiments només els cal que els deixin fluir. Llavors, diuen, que el Fado Acontece.
Ara estem de sort. Una mica de Lisboa arriba a Barcelona hi ho fa a través d’aquest pont d'unió que es diu Ana Moura.
Gaudim-ne!
A la Sala Apolo de Barcelona divendres 31 a les 9 del vespre!!!
No hi falteu!!!
Un tast amb aquest video.
Un poema de Manuela de Freitas amb música de Pedro Rodrigues (fado Primavera) amb aquesta sonoritat amb què la fadista ha volgut vestir aquesta música tradicional....
Cabelo negro, comprido / E negro xaile bordado
Subindo à noite a avenida
Quem passa julga-a perdida / Mulher de vício e pecado
E vai sendo confundida
Insultada e perseguida / P’lo convite costumado
Entra no café cantante
Seguida em tom provocante / Pelos que querem comprá-la
Uma guitarra a trinar
E uma sombra, devagar / Arranca pró meio da sala
Ela começa a cantar
E os que a queriam comprar / Sentam-se à mesa a olhá-la
Canto antigo e tão profundo
Que, vindo do fim do mundo / É prece, pranto ou pregão
E todos os que a ouviam
À luz das velas pareciam / Devotos em devoção
E os que há pouco a ofendiam
De olhos fechados ouviam / Como a pedir-lhe perdão
Vestido negro, cingido
Cabelo negro, comprido / E negro xaile traçado
Cantando pr’aquela mesa
Ela dá-lhes a certeza / De já lhes ter perdoado
E em frente dela, na mesa
Como em prece a uma deusa / Em silêncio ouve-se o fado.
lletra extreta del blog de l'amic José Fernandes de Castro
Video del canal Rita6ouveia
