dissabte, 23 de maig del 2009

Natacha


A la Nat no recordo haver-li preguntat quin era el fado que més li havia agradat d'aquell CD. Així que per dedicar-li'n un només ho puc fer intentant fer alguna associació de idees.
La Nat té per llengua materna el francès, i parla castellà molt bé -i català, també- però sempre amb aquell puntet, aquell accent tan particular de qui aprén la llengua de gran, i ho fa amb una cadència que fa que et paris a escoltar-la. Així que per la dolçor de les seves paraules, aquest títol m'ha semblat la millor associació de idees.


Dedicat a la Natacha



potser només escolteu 30 segons del fado. És cosa del servidor. Cliqueu sobre del títol de la cançó dins la caixeta blava...

Há palavras que nos beijam

Alexandre O'Neil / Mário Pacheco

Há palavras que nos beijam
Como se tivessem boca
Palavras de amor, de esperança
De imenso amor, de esperança louca

Palvras nuas que beijas / Quando a noite perde o rosto
Palavras que se recusam / Aos muros do teu desgosto

De repente, coloridas / Entre palavras sem côr
Esperadas, inesperadas / Como a poesia ou o amor

O nome de quem se ama / Letra a letra revelado
No mármore distraído / No papel abandonado

Palavras que nos transportam / Aonde a noite é mais forte
Ao silêncio dos amantes / Abraçados contra a morte

lletra extreta del blog fadosdofado

dijous, 21 de maig del 2009

Evelyn


Quan vaig començar en el meu intent de divulgar el Fado entre la gent que m'era més propera -ja ho he dit altres vegades- vaig començar per les meves companyes de classes de portuguès, Toni, Natacha, Evelyn, Veerle i la professora: la Rita.
En aquell moment vaig editar un CD amb diversos fados i l'escoltàvem a classe i el comentàvem un poc. No sempre, clar. Hi havien prioritats i el Fado no n'era una!
Li vaig preguntar un dia a l'Evelyn quin era de tots els que vaig gravar el que més li agradava i sense dubtar-ho massa em va contestar "...el todos temos nosso fado, de la Névoa!"
Doncs Heus ací el fado preferit de l'Evelyn, un poema que ens parla de la necessitat d'acceptar allò que ens passa, sigui quin sigui el signe. Acceptar tot allò que no podem canviar, tal vegada perque en l'acceptació està el propi benestar.

Dedicat a l'Evelyn




O fado de cada um

Silva Tavares/ Frederico de Freitas
Repertório de Amália

Bem pensado, todos temos nosso fado
E quem nasce mal fadado melhor fado não terá
Fado é sorte e do berço até à morte
Ninguém foge, por mais forte, ao destino que Deus dá


No meu fado amargurado, a sina minha
Bem clara se revelou
Pois cantado, seja quem for adivinha
Na minha voz, soluçando
Que eu finjo ser quem não sou

Que bom seria poder um dia, trocar-se o fado
Por outro fado qualquer
Mas a gente, já traz o fado marcado
E nenhum mais inclemente
Do que este de ser mulher

lletra extreta del blog fadosdofado

diumenge, 17 de maig del 2009

Maria de Nazaré


En el primer viatge a Lisboa per escoltar Fado, en una d'aquelles màgiques nits, em van dur a Bacalhao de Molho o Casa de Linhares, on vaig poder escoltar aquesta fadista i també l'Ana Moura i la Raquel Tavares, en aquell espai extraodinari que és el soterrani del que va quedar de l'edifici dels comtes de Linhares, d'estil renacentista, després del terratrèmol del 1755.
Em va semblar una fadista "de raça" com diu el fado que escoltarem.
En veure-la feia la sensació que el lloc on cantava era el seu lloc natural, no en va, porta més de trenta anys fent caliu fadista en les nits lisboetes.
Diu en la seva web Canto porque cantar o fado é cantar a complexidade dos sentimentos que animam o corpo e a alma...

De Cesar d'Oliveira i João Nobre
Ser Fadista




Ser fadista

Fado... meu vagabundo de rua
Não sei que vida é a tua que andas armado em senhor
Fado... t
u gostas é de algazarra
Dum xaile, duma guitarra, das patuscadas do amor

Ser fadista... ser um fadista de raça
É enfrentar a ameaça, é uma graça que Deus nos deu
Ser fadista... é o destino que chora
Nascido na mesma hora em que o fadista nasceu
Ser fadista... é
dar a mão á saudade
Que anda a chorar p'la cidade, é
ser pobre com altivez
Ser fadista... é
destino que se perdoa
Oração á fé de Lisboa, s
er fadista é ser português

Fado... h
á uma voz que te chama
P'rás vielas de má fama onde o fado já morou
Fado... p
aras á porta da vida
Onde uma mulher perdida p'ra não chorar, te cantou


lletra extreta del blog fadosdofado

dimecres, 13 de maig del 2009

Yolanda de Carvalho


Heus ací una dona que nascuda a Cartagena (Espanya) viu a Lisboa i canta Fado.
Quines coses passen! Potser el fado és això, el destí que cada ú té a la vida.
Hi vaig contactar per la xarxa, pel bloc, o bé per alguna d'aquestes pàgines d'amics virtuals, no me'n recordo, però el fet és que sense bellugar-te de casa coneixes gent, i aixó és extraodinari, i més si penses que han visitat el teu espai i els ha agradat prou com per posar-se en contacte amb tu.. Extraodinari, i li ho agraeixo a la Yolanda, persona d'una gran sensibilitat que té el plus que es es necesita per cantar fado, perque no s'oblida de donar sentit a allò que canta.

Del seu treball "De uma forma diferente" escoltem un poema del qual ella n'és l'autora i que canta amb música de fado Meia-Noite

Este amor vindo de longe



Ai desânimos e angustias
deixai de me atormentar
que o meu peito já não sabe
como esta dôr sufocar.

O silêncio e a distância
a que ele me condenou
provocam em mim a saudade
de um tempo em que me amou.

Brotam gritos da minha alma
misto de fúria e solidão
mas digam-me como se acalmam
os desejos da paixão.

Vem saciar minha boca
com teus lábios vem beijar
não é súplica de louca
mas sim de quem quer amar.

diumenge, 10 de maig del 2009

Dulce Pontes


La Dulce Pontes és una d'aquelles persones possïdores d'una veu excepcional per a la qual el mot extraodinari de segur que queda curt.

Nosaltres a casa nostra, segurament la vam conéixer l'any 1991 tot veient el festival d'Eurovisió, amb un tema molt bo i molt ben cantat titolat "Lusitana paixão" que va aconseguir una bona clasificació en el festival.

Una veu així, i a més de Portugal havia d'apropar-se al Fado. I així ho ha fet en diverses ocasions i molt especialment en el seu darrer treball "O coração tem três portas", un doble CD amb DVD inclòs molt recomanable, en el qual en els primers temes del disc !, s'endinsa en el fado tradicional.

Sentirem un tema que va cantar Amália Rodrigues: Não é desgraça ser pobre" de Norberto Araújo i Santos Moreira amb música do Fado Menor do Porto.




Não é desgraça ser pobre
Não é desgraça ser louca
Desgraça, é trazer o fado
No coração e na boca

A moedinha de prata / Vale menos que a de cobre
Se a pobreza não nos mata / Não é desgraça ser pobre

Nesta vida desvairada / Ser feliz, é coisa pouca
Se as loucas não valem nada / Não é desgraça ser louca

Ao nascer, trouxe uma estrela / Nela, o destino traçado
Não é desgraça trazê-la / Desgraça, é trazer o fado

Desgraça é andar a gente / De tanto cantar, já rouca
E o fado teimosamente / No coração e na boca

dimecres, 6 de maig del 2009

António Pinto Basto


"Igreja de Santo Estevão" és un d'aquells fados que en sentir-los per primer cop, et deixen tocat.
Em va passar a mi i de seguida vaig començar a buscar-ne versions de diferents intèrprets. Així vaig saber d'aquest fadista António Pinto Basto, i llegint-ne la biografia veig que compartim any de naixement i avui justament 6 de Maig l'António en fa 57. Així que: -Parabéns António, que sejam muitos mais anos a viver e cantar o Fado...e eu o veja!

Amb lletra de Gabriel d'Oliveira i música de Joaquim Campos -Fado Vitória-
Igreja de Santo Estevão


Na igreja de Santo Estevão
Junto ao cruzeiro do adro
Houve em tempos guitarradas;
Não há pincéis que descrevam
Aquele soberbo quadro
Dessas noites bem passadas

Mal que batiam trindades
Reúnia a fadistagem / No adro da santa igreja
Fadistas, quantas saudades
Da velha camaradagem / Que já não há quem a veja

Santo Estevão, padroeiro / Desse recanto de Alfama

Faz o milagre sagrado
Que voltem ao teu cruzeiro

Esses fadistas de fama / Que sabem cantar o fado