Tia Macheta

Berta Cardoso (1911-1997), cantadeira coneguda com "La veu d'or del fado", va començar a cantar molt aviat, als setze anys, i en algun lloc he llegit que va ser a Espanya on va gravar el seu primer disc.
Jo no havia pas escoltat gaire res d'ella, només "Noite de São João".
Va ser al blog fadocravo -molt recomanable de visitar- on vaig "descobrir" més coses d'ella. Especialment Cruz de guerra i aquesta Tia Macheta.
Havia sentit aquest fado per Maria de Fátima que m'agrada
força. La veu, però, més fina i amb una dicció exquisida (que als no-portuguesos ens va molt bé) fa que el seu estil m'agradi encara molt més.
La "veu d'or del fado" canta amb lletra de Linhares Barbosa (el príncep dels poetes) i música de Manuel Soares (Fado Manuel Soares)

la fotografia esà extreta del blog Fadocravo

Tia Macheta

O amante não aparecera

triste Severa sempre fiel
chamou a tia Macheta
velha alcoveta, pra saber dele.

A velha pegou nas cartas
sebentas, fartas de mãos tão sujas
e antes de as embaralhar
pôs-se a grasnar, como as corujas.

"Ele não vem minha filha
di-lo a espadilha, há maus agoiros.
Há também uma viagem
um personagem e a dama d'oiros"

"Este conde é o meu fraco
tome um pataco, tia Macheta"
a velha guardou as cartas
de sebo fartas, sob a roupeta.

Caíram três badaladas
fortes, pesadas, três irmãs gémeas
cá fora nos portais frios
cantam vadios feias blasfémias.

O fidalgo não voltou
Severa o esperou, até ser dia
e desde essa noite é que existe
o fado triste da Mouraria.

Podeu veure el vídeo de la editora del blog fadocravo

AQUI

Dedicatòries

No he estat mai caçador d'autògrafs, però a vegades no me'n puc estar...

un aniversari

Aquesta petitona de la Marina, que va néixer l'altre dia, ja té 3 anys.

Moltes felicitats, Marineta.

Recado a Lisboa

La Carmencita já té casa

Finalment l'Antònia del Portús ens va liurar la tortuga, la Carmencita, que tenia i que l'hi havia donat una amiga.
Li vam demanar per dur-la a un centre de recuperació de tortuga mediterrània, ja que és una Testudo Hermanni Hermanni pròpia de la zona catalana de la Mediterrània. De primer volíem dúr-la a L'Albera al C.R.T. de l'Albera però al final l'hem dut una mica més a prop, a Masquefa al C.R.A.R.C. un altre lloc que recomanem visitar.
Fa molta ràbia que un animal com aquest que fa 35 milions d'anys que s'arrossega pels nostres boscos i que no se li coneix cap malifeta i no ha contribuït mai a destrossar res, estigui en perill d'extinció, just ara que els humans ens estem expandint tant. Alguna cosa de segur estem fent per que això passi.
Espero que per la Carmencita no sigui massa tard i pugui contribuir a la repoblació de tortuguetes pels nostres boscos

Alfredo Marceneiro

Que puc dir jo d'Alfredo Marceneiro. La seva biografia ha estat escrita, reescrita, copiada una i mil vegades. A mi només em toca dir el que em passa quan el sento que és senzillament el desig d'haver pogut veure'l cantar. Malhauradament això ja no és possible i ens hem de conformar amb els pocs videos i gravacions que hi ha. M'agrada tot el que he sentit de Ti Alfredo i alhora d'escollir el fado per aquest post, he escollit Moinho desmantelado. Amb lletra de H. Rego i música popular, aquest poema fa un homenatge a les coses que ara ja no ens fan servei, però que abans ens n'han donat tant i tanta vida. Ens parla de la manca de gratitud que tenim per les coses que ja no ens sembla necessitar. Dono les gràcies a fadista per haver-me fet arribar la lletra, i tantes altres coses des de Portugal. Només espero poder agrair-li-ho ben aviat a Lisboa en una Casa de Fado i al voltant d'una taula amb un bon jantar e bom vinho. Gràcies Ofélia.

Moinho desmantelado

letra. H. Rego música: popular

Moinho desmantelado pelo tempo derruido tu representas a dor deste meu peito dorido. É grande a tua desgraça ao dizê-lo sinto pejo porque em ti apenas vejo a miseranda carcaça perdeste de todo a graça heróica do teu passado hoje ao ver-te assim mudado minha alma chora e descrê e quem te viu e quem te vê Moinho desmantelado. Moinho, pombo da serra que triste fim tu tiveste alvas farinhas moeste pr'ó povo da tua terra hoje a dor em ti se encerra foste votado ao olvido foi-se o constante gemido dessas mós trabalhadoras doce amante das lavouras pelo tempo derruido. Finalizas tua vida em fundas melancolias ás tristes aves sombrias hoje serves de dormida no teu seio dás guarida ao horrendo malfeitor tudo em ti causa pavor é bem triste a tua sorte sombria estátua da morte tu representas a dor. Junto de ti eu nasci óh meu saudoso moinho e do meu terno avozinho quantas histórias ouvi agora tudo perdi sou pela dor evadido e pelo mundo esquecido moinho que crueldade, és o espelho da saudade deste meu peito dorido.

(en vermell, paraules que la dicció del fadista no permet que s'entenguin perfectament)