Oceanos e Marés

El proper mes de març surt al mercat el nou CD del fadista alentejano Leonel Moura, del qual ja nem parlat alguna vegada aqui al blog.

Com diu a la seva web, Leonel Moura escriu bona part dels fados que canta. En el seu primer treball discogràfic "Na minha voz há fado" podem trobar dotze temes la majoria composats pel propi Leonel, i cantats amb músiques de fados tradicionals.

Ara veurà la llum el seu segon treball, també amb temes seus, i l'amic Leonel ha tingut l'amabilitat de enviar-me'n un tast, la qual cosa li agraeixo infinitament.

Us deixo amb aquest "Fado do pastel de nata" del qual n´`és l'autor, tot esperant la sortida del seu nou treball "Oceanos e marés"

O pastel de nata
Fado seixal

Vai à mesa do freguês
Servido em salva de prata
Esse vaidoso Burguês
É nobre é português
O belo pastel de nata

Bem cremoso e tostadinho
O rei da pasteleria
Amigo do cafézinho
É melhor ainda quentinho
Quando nasce um  novo dia

É servido com canela
Ou servido ao natural
É de aparência singela
Esta iguaria tão bela
No mundo não há iguall

É famoso no estrangeiro
E tanta vaidade tem
Dos pastéis é o primeiro
E o povo do mundo inteiro
Vai aos pastéis de Belém

Com a bica ou com galão
Ou outra qualquer bebida
Pra manter a tradição
Pastel de nata na mão
E o povo lá vai à vida

Dimecres a Òmnium

Vaig publicar el passat mes de juny un article que parlava de la meva indignació amb la manera amb que han anat evolucionant les coses en aquesta societat nostra. Lluís Llach ja ens avisava amb aquell "No és això companys, no és això pel que varen morir tantes flors".  I és ben veritat.

Les coses que m'indignen i que indignen cada cop més gent, no han canviat pas, si de cas han empitjorat més, i per tan ens hem indignat una mica més.

Déiem que aquell moviment que va néixer fort i espontani, només era una llavor que aniria germinant amb força, una força que no es pot parar, encara que sembli que que afirmar això ara, sigui una exageració.

No es pot aturar perque quan algú és agredit, respon a l'agressió. I un poble, una societat agredida té una força numérica molt gran, però té el més important: LA RAÓ

Tenim la raó contra bords i lladres..... i ens alçarem en encesa espera el meu poble i jo!

Salvador Espriu

Us deia tot això per fer-vos saber que el proper dimecres ala seu d'ÒMNIUM del carrer Diputació de Barcelona, tindrà lloc la presentació del llibre "Quan succeeix l'inesperat. El 15-M i l'esquerra" d'en Ferran Pedret i Santos.

Vegue-ne la informació. Us hi esperem

Amorim Gonçalves

Vam conéixer aquest fadista a Madeira a la casa de fados "Sabor a Fado" de Funchal, de la fadista Alexandra Sousa, on vam passar unes fantástiques nits de fado, i per tan en tornarem a parlar ben aviat en aquest cantinho nostre.

De moment us deixo amb la veu d'Amorim Gonçalves i aquest fado musicat, creació d'António Mourão

Acabou ontem à noite

António Mourão

Constantino Menino

Tudo acaba, tudo morre

Não pode o mundo parar

Acabou ontem à noite

A loucura de te amar.

Muita vez a morte é vida

Depois de muito sofrer

Acabei com a loucura

Para voltar a viver.

Libertei-me da maldade

Cantei, chorei e bebi

Abençoada loucura

Que me fez dono de mi.

Quem me viu, chamou-me louco

E sorriu o meu cantar

Sem saber que em mim morria

A loucura de te amar.

Angelina Pinto

 Fa  algun temps que vaig escoltar aquest poema de l'amic José Fernandes Castro cantat per l'Angelina Pinto, que m'havia quedat a la llista immensa que tinc de coses per publicar al blog.
Avui, les casualitats s'han conjurat per recordar-m'ho i aqui us el deixo amb aquest muntatge de la pròpia fadista.


Fruto proibido
 (Amb la música del fado Os loucos de Fontes Rocha)

Fruto proíbido

José Fernandes Castro / Fontes Rocha *os loucos*

Trago no corpo, um mar de tempestade
Trago no olhar, milhões de roseirais
Na mente, trago imensos vendavais
Na alma que me dói, trago saudades

Na voz, trago palavras por gritar
No peito, trago um sonho proibido
Tu és o meu desejo permitido
Por ti eu não me canso de sonhar

Sou verso triste se não estás comigo
Fico buscando, a voz do amor teu
Estar longe de ti, já não consigo
Nem consigo fitar a luz do céu

Eu quero ser o teu amanhecer
Eu quero ser o sol do teu verão
Prefiro ser a luz do teu viver
Do que ser o prazer da solidão.

Dia de reis

Us deixo avui, dia de reis, un dia pels més menuts i també pels que no ho són tant... amb el so de la guitarra portuguesa d'António Marramaque i de la viola de fado d'António Reis amb aquesta Aguarela de fados que van tocar el desembre passat al Restaurant Lisboa de Barcelona.

Una música perque ens acompanyi mentre descobrim què ens han dut els Mags de l'Orient....

Janeiro 2012

Comencem un nou any, i en van 2012 des que es van dedicar a contar-los. El cert és que passen de pressa, a cuita-corrents, els anys, i amb ells passen moltes coses, algunes passen per no tornar i d'altres passen i es queden.... Ens quedem amb les que es queden a fi de bé, i una d'elles és la veu d'aquesta admirada fadista, l'Ana Moura a qui hem dedicat tantes entrades en aquest raconet de fado que potser pensareu que és la meva preferida......
Potser si!!
Gener, Enero, Janeiro amb l'Ana Moura.

Como o tempo corre

Un vídeo de l'amic Américo