dimarts, 20 de setembre del 2011

Ponte da Barca va sentir Sandra Correia

No em canso d'escoltar aquesta veu, aquesta manera de cantar que amb la seva simplicitat aconsegueix deixar-nos bocabadats, i ens fa sentir que el Fado acontece...

La Sandra Correia ha cantat aquest estiu a la localitat de Ponte da Barca. Va ser el pasat 23 de juliol, i com tantes altres vegades ens hem quedat amb les ganes de ser-hi presents.

La tecnologia ens permet, però, reviure uns instants d'aquell concert...

Aqui us en deixo un tast, amb Chuva, aquest bonic poema de Jorge Fernando, cantat amb el tempo adequat i tot allò que aquests versos demanen, sense afegits que no serveixen, ni posats que desmereixin.


As coisas vulgares que há na vida não deixam saudade
Só as lembranças que doem ou fazem sorrir
Há gente que fica na história da história da gente
E outras de quem nem o nome lembramos ouvir

São emoções que dão vida à saudade que trago
Aquelas que tive contigo e acabei por perder
Há dias que marcam a alma e a vida da gente
E aquele em que tu me deixaste não posso esquecer

A chuva molhava-me o rosto gelado e cansado
As ruas que a cidade tinha, já eu percorrera
Meu choro de moço perdido gritava á cidade
Que o fogo do amor sobre a chuva, há instantes morrera

A chuva ouviu e calou meu segredo á cidade
E eis que ela bate no vidro trazendo a saudade.

Ara un fado Alberto

....i encara una Marcha
"A Marcha d'Alfama"

Alfama não envelhece

Raúl Ferrão / Frederico de Brito
Repertório de Maria Armanda

Alfama não envelhece e hoje parece mais nova ainda
Já se chegou á janela, reparem nela como está linda
Vestiu a blusa clarinha, que a da vizinha é mais modesta
E pôs a saia garrida que só é vestida em dias de festa
Becos escadinhas, ruas estreitinhas
Onde em cada esquina há um bailarico
Sol pelas vielas e em todas elas
Perfumes de manjerico
Risos gargalhadas, fados desgarradas
Hoje em Alfama é um demónio
E em cada canto o suave encanto
Dum trono de Santo António

Já se não ouvem cantigas, e as raparigas de olhos cansados
Ainda aproveitam o ensejo, p'ra mais um beijo nos namorados
Já se ouvem sinos tocando, galos cantando á desgarrada
Mas mesmo assim, Dona Alfama só vai para a cama quando é madrugada.


O meu obrigado aos amigos João Costa Menezes e José Fernandes Castro 

dijous, 15 de setembre del 2011

Crónica de un dia de verano

Un dia d'agost van anar d'excursió...

dijous, 8 de setembre del 2011

Rosario Solano

Que el fado atrapa moltes persones es ja una cosa ben sabuda. No cal que siguis portuguès, encara que per allà diuen que n'has de ser, de portuguès, per cantar fado donant-li el matís que requereix...
Però els sentiments de la gent, s'entossudeixen a no donar la raó a aquells que opinen que s'ha de ser portuguès per cantar-lo.
Hi ha, no obstant, matisos que podrien donar lloc a la discrepància i servir per discusions més profondes, però el cas és que el tarannà, el jeito, és fonamental per fer qualsevol cosa.
La Rosario Solano, és un d'aquells casos que es donen de tan en tan, com els de la Névoa, la Càrol Blàvia, la Maria Berasate i d'altres. Queden atrapades pel fado i necessiten explicar els sentiments i les emocions a través d'aquesta expressió musical que  transcendeix la própia música ....


En aquest vídeo gravat a fadotv i que está al Yotube en el canal fonito ens canta un clàssic, "Sou do Fado" o conegut també com "Fado Loucura" un poema d'aquells que deixen emprenta i que és present en el repertori de molts fadistes.

Ploreu, ploreu poetes del meu país/
troncs de la mateixa arrel/
de la vida que ens ha unit/
 i si vosaltres no siguessiu amb mi/
llavors no hi hauria Fado/
ni fadistes com jo sóc...

 
Un cant als poetes que escriuen pel Fado, i una reivindicació de les bondats de cantar-lo.
Acompanyada pel Paulo Jorge -al qual vam tenir la sort d'escoltar a Barcelona acompanyant la Sandra Correia-  a la guitarra,  i el seu inseparable José Maria Cortés a la viola de fado...

Fado Loucura

Frederico Brito / Júlio Campos de Sousa *fado loucura*

Sou do fado, como sei
Vivo um poema cantado / De um fado que eu inventei
A falar não posso dar-me
Mas ponho a alma a cantar /E as almas sabem escutar-me
Chorai, chorai poetas do meu país
Troncos da mesma raíz, da vida que nos juntou
E se vocês não estivessem a meu lado
Então não havia fado, nem fadistas como eu sou

Esta voz tão dolorida
É culpa de todos vós / Poetas da minha vida
É loucura, oiço dizer
Mas bendita esta loucura / De cantar e de sofrer.


El proper dia 24 de Setembre dins dels actes de celebració de Santa Tecla, la Rosario Solano actua a la Plaça del Rei de Tarragona.
Extremenya que viu a Sevilla i treballa com a professora de matemàtiques, la Rosario ja fa algun temps que va ser atrapada pel bitxet del fado. Per les nostres contrades és acompanyada a la guitarra clàssica pel José Maria Cortés "Chemón" i per llaüt  de l'Eduardo Maestre, o en altres moments pel Giorgios Karalis, però és habitual trobar-la com a convidada d'alguna casa de fados de la saudosa Lisboa.

El passat Octubre, va oferir un concert a Sevilla que us deixo en aquest enllaç de la US...
Cliqueu a la fotografia!!

dilluns, 5 de setembre del 2011

Portugal e suas canções

Aquest és el títol d'un LP que va gravar en Max el 1966, amb músiques de la seva Madeira natal e alguns clàssics com Sinal da Cruz, A Rosinha dos limões, o aquest que sentirem ara.

Tinc la sort de tenir amics que em fan arribar aquestes perles, avui molt difícils d'aconseguir. Només puc dir-los: Muito obrigado!

Poema del prolífic Artur Ribeiro amb música de Carlos Rocha.

Perdida



Artur Ribeiro / Carlos Rocha 

Não rias não faças troça / De quem passa enquanto danças
Já foste menina e moça / Já tiveste louras tranças

Agora louca e perdida / De tudo o que já foi teu
Andas a rir divertida / Do mundo que te perdeu

Assim perdida
Da vida ausente
Estás convencida que esta vida é só o presente
Mas não te esqueças
Que a boa estrada
Só aparece depois da má terminada

Deixa a roupa da desgraça / Cair de manso a teus pés
E verás que bem se passa / Sem luxos nem cabarets

E de novo assim vestida / Duma maneira diferente
Deixarás de ser perdida / Serás mulher novamente.


 Porto Santo és el nom de l'ilha on va néixer en Max, i li canta aquest poema que va li va dedicar i on queda palès el sentiment de pertinença a un lloc. No puc evitar d'emocionar-me sempre que l'escolto. I sentir desitjos d'anar-hi....

Porto Santo

Max / Liberto Lopes / Teodoro Silva
Repertório de Max
Oh ilha do Porto Santo / Da uva tão saborosa
O teu Sol, é um encanto / Tua praia, é a mais formosa

Até Zarco ao descobrir-te / E ao pisar teu solo amigo
Foi quase como a pedir-te / Protecção e puro abrigo
Terra amiga... como tu não há igual
És a jóia mais antiga... das jóias de Portugal
Porto Santo... o nome te fica bem
Por isso te quero tanto... como quero á minha mãe

Oh linda ilha doirada / Da água pura e sadia
Da Lua tão prateada / Do sossego e da alegria

Tens os teus velhos moinhos / Moendo o pão do senhor
E nos beirais, os pombinhos / Atiram canções de amor.


Um muito obrigado aos meus amigos do Porto, Madeira e Geneve

dimecres, 31 d’agost del 2011

Guitarrada

Em fa l'efecte que el so de la guitarra portuguesa no deixa indiferent  ningú.

Fins i tot aquells que no l'han escoltat mai, o que no hi havien posat atenció, quan senten d'aprop el seu so, queden atrapats per aquesta afinació tan particular, a la què la viola de fado (guitarra clàssica) i la viola-baixo li donen el contrapunt que configura un resultat que embolcalla.

Aqui tenim dos estils o potser n'és un de sol i només canvia el fet que són dues generacions diferentsde músics...


Del canal Traditional09 una guitarrada amb
LUÍS RIBEIRO guitarra portuguesa
ANA LUÍSA viola de fado
TÓ MOLIÇAS viola baixo


Del canal Inlovewithfado una guitarrada amb
ÂNGELO FREIRE guitarra portuguesa
DIOGO CLEMENTE viola de fado
JOSÉ MARINO DE FREITAS viola-baixo 


dijous, 25 d’agost del 2011

Carla Pires al Caixa Fórum

S'ha convertit en un costum -que celebrem- que el fado ens visiti al Caixa Fórum cada mes d'Agost. Si l'any passat va ser la Joana Amendoeira, enguany ha estat la Carla Pires qui ha omplert aquest espai a l'aire lliure del só que no enganya de la guitarra portuguesa i de la paraula resplendent dels poemes que el fado embolcalla.
Només un "però" i és sobre l'espai, que tot i ser agradable, és petit i la sonoritat, fora de la part frontal, no és gens bona.

Els comentaris de la Carla no van ser escoltats amb prou claredad per la majoria dels assistents, que seguíem la seva actuació. Aquest és un assumpte a resoldre per l'organització. L'altre -i des d'aqui ho demano- seria que fos Caixa Fórum qui es decidís a tirar endavant un Festival de Fados a Barcelona, ciutat la nostra, mancada d'aquesta possibilitat agradosa que ja tenen tantes ciutats de la resta d'Espanya.

Queda feta la proposta.....   

La Carla Pires que em sembla més autèntica quan ens canta el fado més tradicional, que no pas quan agafa viaranys d'estil més incert, va estar acompanyada a la guitarra portuguesa per Sandro Costa, a la viola de fado per António Nieto i a la viola-baixo per Vasco Sousa.



La fadista ens va regalar alguns dels poemes del seu primer CD Ilha do meu Fado,  però sobretot ens va cantar alguns dels fados que integren el seu proper treball discogràfic que té previst veure la llum el mes vinent. Estarem amatents per veure'n el resultat...

Aqui us deixo amb un fado musicat, un poema de la recordada Rosa Lobato Faria amb música de'n Mário Pacheco.
Molt recomanable seguir-ne la lletra.

Aprende o meu coração

Rosa Lobato Faria / Mário Pacheco
Repertório de Carla Pires

Quem me quiser há-de saber as conchas
A cantiga dos búzios e do mar
Quem me quiser há-de saber as ondas
E a verde tentação de naufragar

Quem me quiser há-de saber as fontes
A laranjeira em flor, a cor do feno
A saudade lilás que há nos poentes
O cheiro da maçã que há no inverno

Quem me quiser há-de saber a chuva
Que põe colares de pérolas nos ombros
Há-de saber os beijos e as uvas
Há-de saber as asas e os pombos

Quem me quiser há-de saber a espuma
Em que sou um turbilhão subitamente
Ou então não saber coisa nenhuma
E embalar-me ao peito, simplesmente.


La lletra del fado extreta del blog amic fadosdofado