La llèngua portuguesa

Aquests dies llegint, o millor dit rellegint -la meva memòria és fugissera- el llibre de la Teresa Pàmies "Nadal a Porto" he tingut l'ocasió de recrear-me en les paraules que escrigué Gaziel sobre la llengua portuguesa.

Deia en Gaziel en el seu llibre de viatges dedicat a la "Península inacabada" : "Llegit, el portuguès, ens sembla una llèngua que no val la pena estudiar, com si no fos res més que una mena de castellà vell, un semigallec, amb unes quantes paraules, poques, exclusives i pròpies. Per això els espanyols es creuen de bona fe, que el portuguès qualsevol l'entén".

La Pàmies ens recorda, també les paraules d'en Josep Pla quant parlant de Portugal deia: "... el portuguès és una lléngua vellutada, ombrejada, amb vegetacions de molsa tardoral, tan agradable al tacte. Les seves vocals tenen tota la gamma musical, però no pas la gamma dels instruments, sinó la gamma gutural i humana, que, sovint, és prodigiosa".

Tal vegada és per això que me n'he enamorat d'aquesta lléngua que amb la finor de les seves "esses", "zetas", les seves expressions respectuoses i la seva calidesa, endolceixen la parla. Diria que és una lléngua per la poesia... encara que no només.

I és per això que, modestament, fem els possibles per aprendre-la un poquet.

Clube de Fado

En el darrer viatge a Lisboa el passat Desembre, vam passar pel Clube de Fado. Era dimarts i el local era vuit, apenes dues parelles en una taula, i amb poques ganes de escoltar fado, una senyora sola amb una copa de vi, i, si mal no recordo en una altra taula una altra parella callada, potser enfadada.
Hi vaig anar per escoltar la Cristina Nóbrega, li ho havia dit per mail que hi aniria. Aquella nit, però, la Cristina Nóbrega no hi era.
Vaig preguntar al cambrer si es cantaria Fado i em va contestar que no ho creia "há pouca gente" em va dir.
L'amo de la casa, en Mário Pacheco va decidir finalment fer un "passe" i acompanyat a la viola pel Carlos Manuel i al contrabaix pel Rodrigo Serrão, van acompayar les fadistes Carla Pires i Cristina Madeiros, de les quals lamento no tenir encara cap gravació.

Cristina Madeiros

Carla Pires

Així doncs, escoltarem la Cristina Nóbrega amb un poema de Pedro Homen de Mello amb música de *fado Marcha José Marqués de Amaral*

FRIA CLARIDADE

No meio da claridade,
Daquele tão triste dia,
Grande, grande era a cidade,
E ninguém me conhecia! Então passaram por mim
Dois olhos lindos, depois,
Julguei sonhar, vendo enfim,
Dois olhos, como há só dois?
Em todos os meus sentidos,

Tive presságios de Deus.

E aqueles olhos tão lindos
Afastaram-se dos meus!
Acordei, a claridade
Fez-se maior e mais fria.
Grande, grande era a cidade,
E ninguém me conhecia!

António dos Santos

La música D'António dos Santos ens recorda més les balades que el Fado, però no em resisteixo a dur-lo aqui per gaudir de la seva manera d'interpretar, senzilla, sense pretensions i amb aquest plus que dóna aquesta càrrega sentimental que hi posava quan cantava.
Tampoc no vam resistir la tentació de comprar l'únic CD que vam trobar a Lisboa d'aquest cantor de balades.
Potser la més escoltada és Partir é morrer um pouco o tal vegada Minha alma de amor sedenta, però a mi m'agrada aquesta Nostalgia de Alfama, poema de una extraodinària bellesa que ens descriu aquest barri senzill i alhora magnificent, com les pròpies balades del cantor.
Poema de António Veloso Reis Camelo i música d'António dos Santos.

Nostalgia de Alfama

 Eu não sei que tem Alfama
P'ra que dela me prendesse
Não a sente quem a difama
Com famas que não merece
Nos seus becos e vielas
Onde o sol põe tanta graça
Há flores e há donzelas
Não há apenas desgraça
Tanto as casas se entrelaçam
P'ra caberem dentro delas
Que os namorados se abraçam
De janela p'ra janela
Quando acesas permanecem
E já tudo adormeceu
Há janelas que parecem
Dependuradas do céu.

Tony de Matos

No tenia molta discografia d'aquest cançonetista i també fadista que era -que és- en Tony de Matos, però aquest "detall" ha estat resolt pel meu amic Antón des de l'altre costat de l'Atlàntic, per la qual cosa li'n dono les gràcies.
Hem escoltat altres vegades en aquest blog creacions d'en Tony de Matos en boca d'altres fadistes, i ens mancava sentir-lo a ell.
Era, com dèiem, un magnífic cançonetista, però l'ànima fadista no li mancava. Va tenir fins i tot, una casa de fados a Rio de Janeiro, on la fadista Adélia Pedrosa va començar professionalment.
Escoltar Tony de Matos és una delícia, per la seva veu, potent i ben timbrada, i melòdica, però també amb sentiment, i és per això per aquesta extraodinària ànima fadista que "o Fado acontece" quan ell canta.
Com diu el poema d'Artur Ribeiro

Nem sempre acontece Fado no cantar estilizado que sai de cada garganta... E, às vezes nada acontece porque quem canta se esquece de dar sentido ao que canta. ... mas, se acontece o contrário ... então acontece Fado e cada verso cantado fica transformado em vida.

Del seu CD Fados és difícil escollir-ne un, però ens hem decantat per un clàssic, un fado musicat "Lisboa à noite" que ens retrata la Lisboa que viu la nit fins fer-se dia. Aquesta Lisboa fadista que tan enyorem, de la qual tenim tantes saudades

Lisboa á noite
Fernando Santos / Carlos Dias
Repertório de Fernanda Maria

Lisboa adormeceu, já se acenderam
Mil velas, nos altares das colinas
Guitarras pouco a pouco emudeceram
Cerraram-se as janelas pequeninas

Lisboa dorme um sono repousado
Nos braços voluptuosos do seu Tejo
Cobriu a colcha azul do céu estrelado
E a brisa veio a medo, dar-lhe um beijo

Lisboa... andou de lado em lado
Foi ver uma toirada, depois bailou, bebeu
Lisboa... ouviu cantar o fado
Rompia a madrugada quando ela adormeceu

Lisboa não parou a noite inteira
Boémia, estouvada, mas bairrista
Foi á sardinha assada lá na feira
E á segunda sessão duma revista

Dali, p'ro Bairro Alto, enfim galgou
No céu, a lua cheia refulgia
Ouviu cantar o fado, e então sonhou
Que era a saudade aquela voz que ouvia.

(lletra extreta del blog fadosdofado)

Natércia Maria

A la ciutat de Porto també hi ha amor, dolor, desig...sentiments. Per això a Porto també hi ha Fado.
Això ens diu aquest poema de Fernando Campos de Castro la fadista Natércia Maria, portuense, que no havia tingut el plaer d'escoltar, i ara gràcies, una vegada més, a l'amic Fernando Batista duc aqui al meu cantinho fadista.
Diu la ressenya biogràfica del Dr. Júlio Couto a la portada del CD "Gritos da alma" que la Natércia, als tres anys ja cantava i encantava família i amics amb les cançons de l'època, per tant no resulta gens estrany que sigui tan castís i arrelat el seu "jeito" fadista.

Aquest "Gritos da Alma" gravat el 2009, és sens dubte una explosió, un desig tal vegada molt temps reprimit de dir-nos -"Mireu aqui estic i així canto, amb tota l'ànima en cada fado que canto".

Parabéns Natércia e um beijinho.
Podeu escoltar més en aquests enllaços
http://www.youtube.com/watch?v=XepLcD1wZqQ&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=cePfMgQpc6A&feature=related
http://naterciamariafado.com.sapo.pt/


Poema de Fernando Campos de Castro i música de Vitor Cardoso.

No Porto também há fado

Fernando Campos de Castro / Victor Cardoso
Repertório de Natércia Maria

No Porto também há Fado
Quando a noite se avizinha
E a cidade nos parece
Que é mais triste e mais sozinha

Quando o silêncio descansa
Com ternura a nosso lado
No Porto também se canta
No Porto também há Fado

Quando há sombra nas vielas
E se acendem as janelas / Num beco mal afamado
Quando os amantes se beijam
E dois corpos se desejam / No Porto também há Fado

No Porto também há Fado
Quando a dor a nós se agarra
Quando alguém amargurado
Veste a voz de uma guitarra

Quando vens para meu lado
Enquanto dorme a cidade
No Porto também há Fado
Com sabor a liberdade

Duarte

Una vegada més volem portar aqui un vídeo del nostre estimat Américo, que ens torna a sorprendre - o potser ja no ens n'hauríem, de sorprendre - amb una altra meravella en aquest cas del fadista Duarte.
És el tercer fado d'en Duarte que l'amic Américo edita, ara és un fado Cigano amb lletra del propi Duarte i cantat amb aquest estil tan vell i tan nou amb què ens ha sorprès aquest fadista.
Les imatges i la seva manera de posar-les, fan encara més amoròs aquest És luto e melancolia que com diu l'amic Américo esta cantat amb molta categoria i expressió fadista.

Obrigado Américo por divulgar o fado e os fadistas com tanto amor e tanto carinho e além disso com tanto respeito.
Esse abraço

Més de Duarte
http://www.youtube.com/watch?v=zzun0Osqquw

http://www.youtube.com/watch?v=OuEwAwlaPIQ