Amália Rodrigues deu anys

Deu anys já que l'Amália ens va deixar. Per nosaltres, tan lluny de Lisboa, dir Amália és dir Fado i també a l'inrevés.
És indiscutiblement la "Rainha do fado" i no cal que busquin ningú per substituir-la, perquè Amália no es pot substituir. Per molt bones fadistes que hi hagi -que n'hi ha- cadascú té el seu lloc i el lloc d'Amália està en el cor de tots els fadistes.
I Amália, la Diva, la Rainha, la Gran Senyora del Fado, no només va cantar fados, va cantar i ens ha deixat registres de cançó francesa, italiana, espanyola, americana... i avui la sentirem en una cançó del folklore popular espanyol...

Un apunt només, si Amália Rodrigues hagués estat anglesa, americana o fins i tot francesa, potser encara estaria més valorada, però sembla que als de la peninsula Ibèrica ens agrada més mirar cap al nord. El fet curiós es que és des del nord d'on venen els millors reconeixements per la nostra Amália.

Mi sardinita



Mi sardinita

Desde Santurce a Bilbao
vengo por toda la orilla
con la saia arremangada
y luciendo la pantorrilla
vengo deprisa
y corriendo
porque me aprieta el corsé

Voy gritando por las calles
Sardina fresca es

Ay mi sardinita
que ricas son
son de Santurce
las traigo yo

La del primero me llama
la del segundo tambien
la del tercero me dice
a como las vende usted
yo les digo a seis gordas
ellas me dicen que a tres
cojo la cesta y me marcho...

sardina fresca es

Ay mi sardinita
que ricas son
son de Santurce
las traigo yo

Kousar Banu

La Fundació Vicente Ferrer és una ONG de desenvolupament compromesa amb el procés de transformar, per millorar-les, les comunitats més desafavorides d'una regió del sud-est de l'Índia al districte de Anantapur.
Podríem escriure molt més però no ens cal. Només heu de punxar AQUI i podreu veure que és i que es pot fer.

Sovint se sent a dir a molta gent que col·laborar amb diners en una ONG, és llençar-los , perque aquests no arriben als necessitats i algú se n'aprofita. A l'altre costat de l'espectre d'opinions hi ha qui diu que es col·labora amb ONGs per netejar la pròpia consciència. Però entre aquests extrems de l'espectre d'opinions hi ha persones que ni ens sentim amb la consciència més neta, ni ens amoïnem massa si es perd algun € pel camí, que acceptem que ni tenim tota la culpa del que passa ni tenim totes les eines per canviar-ho tot. Que acceptem la nostra petitesa i les nostres limitacions. El fet important és poder posar de manifest la voluntat de canviar les coses que no ens agraden, i sentir-nos empàtics amb la nostra espècie.

Us animo a col·laborar amb la Fundació Vicente Ferrer, o en altres ONGs que tenen com a fita la transformació d'aquelles coses injustes que a creat el propi ésser humà. Correspon doncs a l'ésser humà acabar amb elles. Ens correspon já, començar a humanitzar-nos.

Avui us vull presentar al grup de Dones del Poble de Kananganapalli-II amb qui col·laborem dins del programa "De Mujer a Mujer"

I També us presento a la nena més bonica del món, la Kousar Banu de qui en sóc el padrí. La Kousar Banu té una discapacitat psíquica i com sabem aquest és un element de dificultat afegit a tot arreu i més a l'Índia en aquesta casta dels Intocables. És òrfena de pare i té un germà. Viu al poble de Junjurampalli al districte d'Anantapur on traballa l'associació.
Potser algun dia l'aniré a conèixer!

.................................................Apadrineu!

.................................................Perquè no?

Fado - Fado

Hi ha músiques en el Fado que esdevenen tradicionals. Són els fados que "tenen nom" més enllà del títol del poema.
A partir d'un poema que té la seva música, en sorgeixen d'altres que es canten amb aquesta mateixa música, o més ben dit, amb el mateix suport musical.
Aquest és un cas interessant i permet al/la fadista que pretén cantar qualsevol poema, acostar-se als guitarristes i dir-los, per exemple: -Fado Acácio em mim. I llavors les guitarres interpreten el suport musical que necessita el fadista per cantar el poema... Només cal que la mètrica del poema s'avingui amb aquell suport musical.

Un amic meu fadista, em va dir un dia: -Podem-se encontrar um guitarrista, um viola, um guitarra baixo e um cantor ou cantadeira que não se tinham conhecido até esse dia e pode acontecer uma noitada fadista muito engraçada...

Avui amb el mateix suport musical creat pel guitarrista Acácio Gomes dos Santos, sentirem quatre poemes cadascun amb el seu estil, lògicament.
Quan escoltem aquesta melodia, sabrem que es tracta d'un Fado Acácio.

De Rodrigo Costa Félix, Jardim abandonado

Jardim abandonado
João Fezas Vital / Acácio Gomes *fado acácio*

Um dia será assim
Deixarás este jardim
De encontro á noite fechada;
Procurarás outro mundo
Mais distante mais profundo
Onde encontres madrugada

E no longe que não sei
O tudo que em ti sonhei / Será só recordação
E eu ficarei sozinho
Percorrendo o meu caminho / No jardim da solidão

Nunca mais verei o dia
Onde era tudo alegria / Onde era só primavera
No jardim abandonado
Vejo uma sombra a meu lado / A sonhar à tua espera
***********************************************************************************
De Sandra Correia, Venho a falar dos meus medos


Venho falar dos meus medos
António Laranjeira / Acácio Gomes *fado acácio*

Senhora, eu tenho fé
De encontrar a minha luz
Nesta imensa escuridão;
Venho falar dos meus medos
São vossos os meus segredos
Que eu partilho em confissão

Senhora, há tanto tempo / Que me assaltam tantas dúvidas
Não posso viver assim
Um turbilhão de incertezas / Parecem velas acesas
A queimar dentro de mim

Será senhora, o destino
Que me estava reservado / Desde o meu primeiro dia
Que faço ao meu coração
Sofrendo de solidão / Na dôr que não me alivia
**********************************************************************************

Del meu amic Américo dos Santos, Adeus a um amigo

*******************************************************************************

De Jenyfer Rainho, Meu amor não vale a pena

Meu amor, não vale a pena

Nelo / Acácio Gomes *fado acácio*

Meu amor, não vale a pena
Teres dó do meu coração
E sentires falsa ternura;
Quando a sorte nos condena
Ao amor na solidão
Atraiçoá-lo é loucura

Solidão é toda a gente
É cada olhar, cada rosto / Que mora onde a gente mora
Viver a vida de frente
Achar prazer no desgosto / Chorar ao pé de quem chora

É cada pobre que pede
É guitarra abandonada / Á espera de melodias
É cada boca com sede
É tudo dentro do nada / Que preenche os nossos dias

Não te ter e sempre ter-te
Julgar que ainda te tenho / Sabendo que te perdi
É ganhar-te no perder-te
Ter perdido o que não tenho / Ter-te sem esperar por ti

Lletres extretes del blog fadosdofado

(Efectuades les oportunes rectificacions a indicació del bon amic Fernando Batista de Porto. Obrigado)

Carlos Barra

Um fadista en Carlos Barra que vaig conéixer gràcies al meu amic Américo de Vila Nova de Cerveira, lloc on un dia o altre he d'anar per tal de coneixe'l personalment.
Sé que a l'Américo li agrada molt aquest fadista ja traspassat per la forma de dir els versos de manera tal que és molt fàcil de seguir ja que s'enten tot es ben cert perquè vaig aconseguir fer la transcripció de la lletra, digue-ne amb poques errades.

Li dedico molt especialment a l'Américo aquesta entrada d'avui, amb tota l'estima que hem anat forjant en tot aquest temps de relació a traves de la xarxa.

Una abraçada des de Barcelona, amic

Não voltes

ll.- Moita Girão
m.- *Pedro Rodrigues sextilhas*

Porque andas a seguir
Novamente a caminhar
Na poeira dos meus passos
Não ves que eu ando a fugir
A fugir de te encontrar
Novamente nos meus braços.

Desde o dia em que abalaste
O jardím do nosso amor
A saudade não se mede
As rosas murcham na aste
Os cravos perdem a cor
E os lirios morrem á sede.

E o inverno se avizinha
Eu já não sou como era
Cai tanta neve em meu peito
Não pode ser andorinha
Que volta na primavera
Ao ninho que deixou feito.

Sabes que não sei mentir
Se hoje só te posso dar
Um coração em pedaços
Não vês que eu ando a fugir
A fugir de te encontrar
Novamente nos meus braços.

Més enllà d'aquesta entrada d'avui, voldria agrair a tots i totes, les 10.000 visites que aquest blog ha assolit fins ara.
Va començar com una juguesca, potser per intentar que a les meves companyes de clase de portuguès la Veerle, la Natacha, la Toni, l'Evelyn i a la meva estimadíssima professora Rita els agradés un poc aquesta meravella que és el Fado. I d'això no en dessisteixo....
Moltes gràcies a tots. Muito obrigado.

Névoa à Casa Portuguesa

El passat divendres 18 de Setembre la cantant Névoa va participar en els actes festius del tercer aniversari de A casa portuguesa oferint un tast del que és el seu proper treball, un homenatge a Amália Rodrigues per commemorar els deu anys del seu traspàs.

Névoa ens acosta als temas clàssics d'Amália des d'una vessant jazzística, i tan com es podria dir que versiona els fados clàssics, un servidor prefereix veure-ho com un acostament del jazz al fado amb un resultat francament interessant i agradable.

El sò tan personal de la Névoa, el seu respecte pel que és el Fado i la figura de l'Amála Rodrigues i també el fet que està atrapada per la "saudade" i la dolça melangia d'aquesta música tan propera i alhora tan llunyana configuren, crec, un bon treball que esperem veure complet el proper dia 31 d'Octubre a L'Auditori de Barcelona.

Olga Cerpa

Nascuda a l'illa de Gran Canària, Olga Cerpa des de ben petita està en contacte amb la música popular de les Illes Canàries, i així al 1986 entra a formar part del grup folclòric Mestisay. No obstant la seva pertinença al grup Mestisay, l'Olga Cerpa s'ha acostat a la música, també popular, de boleros i coples i també del fado. És a dir canta boleros i coples "vestides de fado". Já l'amic Vítor Duarte en el seu extraodinari blog ens va parlar de l'Olga Cerpa, i podem veure-hi el video del tema Pequeno Fado, cançó "vestida" de fado del seu darrer treball "Pequeno fado y otras canciones de amor". Està bé que altres géneres musicals s'acostin al fado. Escoltem d'aquest darrer treball "Si te contara" del compositor i lletrista cubà Fèlix Rèina.

 

 Si tu supieras mi sufrimiento, 

si te contara la inmensa amargura 

que llevo por dentro. 

La triste Historia que noche tras noche 

de dolor y pena llega a mi alma, 

viene a mi memoria como una condena. 

 Si lo supieras, te importaria, 

si te dijera que en mí ya no queda ni luz ni alegria. 

Que tu recuerdo es el daño más grande 

que me hago yo misma por seguir soñando 

con que tú regreses arrepentido.

Guitarra portuguesa - Bernardo Couto 

Guitarra i Requinto - Pancho Delgado 

Conrabaix - Marco Valero