dissabte, 8 d’agost del 2009

José Pracana


Heus ací un fado que reuneix tots els ingredients que podem demanar-li a aquesta música que acarona l'esperit.
El Fado explica històries, situacions, sentiments; així doncs aquest, amb una lletra magistral de Linhares Barbosa, música popular de "fado das horas" i una interpretació senzilla i sincera d'aquest fadista "amador" que és en José Pracana no decebrà ningú.
D'aquest fadista en vaig tenir coneixement gràcies al blog d'en Vítor Duarte, punxeu aqui i podreu llegir-ne uns trets biogràfics alhora que unes boniques paraules que li dedica el seu amic i fadista João Braga.
José Pracana, guitarrista, cantador, fadista a la fí, està passant els darrers temps per una lluita contra la malaltia que el té apartat de la seva passió. Des d'ací el desig de victòria en aquesta lluita.
Força "Cana"


Lenda das rosas
Linhares Barbosa / Popular *fado das horas*
Repertório de José Pracana

Na mesma campa nasceram
Duas roseiras a par
Conforme o vento as movia
Iam-se as rosas beijar

Deu uma, rosas vermelhas / Desse vermelho que os sábios
Dizem ser a côr dos lábios / Onde o amor põe centelhas
Da outra, gentis parelhas / De rosas brancas vieram
Só nisso diferentes eram / Nada mais as diferençou
A mesma seiva as criou
Na mesma campa nasceram

Dizem contos magoados / Que aquele triste coval
Fora leito nupcial / De dois jovens namorados
Que no amor contrariados / Ali se foram finar
E continuaram a amar / Lá no além, todavia
E por isso ali havia
Duas roseiras a par

A lenda simples singela / Conta mais, que as rosas brancas
Eram as mãos puras francas / Da desditosa donzela
E ao querer beijar as mãos dela / Como na vida o fazia
A boca dele se abria / Em rosas de rubra côr
E segredavam o amor
Conforme o vento as movia

Quando as crianças passavam / Junto á linda sepultura
Toda a gente afirma e jura / Que as rosas brancas coravam
E as vermelhas se fechavam / Para ninguém lhes tocar
Mas que alta noite, ao luar / Entre um séquito de goivos
Tal qual os lábios dos noivos
Iam-se as rosas beijar.


(letra tirada do blog fadosdofado)

dijous, 6 d’agost del 2009

Llibert


O Llibert, o meu filho mais velho, é um grande amante da música. Ele gosta, além da música de hoje, daquela se fazia nos anos da minha mocidade. Nos últimos tempos, por causa de ouvir tanto fado em casa, gosta dele bastante, e claro tem as suas preferências.
Perguntei-lhe assim. -Que fado gostas mais? E sem duvidar um momento contesto: -É tão bom ser pequenino!!!

Eu sabia que ele gostava deste fado, e mais quando é cantado pelo admirado Rodrigo, mas como já fiz um post dele com um vídeo que encontrei no Youtube hoje vamos a ouvi-lo pelo Rei Fernando Maurício.
Dedicado ao Llibert



É tão bom ser pequenino
João Linhares Barbosa / Popular *fado corrido*
Repertório de Fernando Maurício

É tão bom ser pequenino
Ter pai, ter mãe, ter avós
Ter esperança no destino
E ter quem goste de nós

Vem cá José Manuel / Dás-me a graciosa ideia
De Jesus na Galileia / A traquinar num vergel
És morenito de pele / Como foi o Deus menino
Tens o mesmo olhar divinov / Ai que saudades eu tenho
Em não ser do teu tamanho
É tão bom ser pequenino

Os teus dedos delicados / Nessas tuas mãos inquietas
Lembram-me dez borboletas / A voejar nuns silvados
Fui como tu, sem cuidados /Também já corri veloz
Vem cá, falemos a sós / Dum caso sentimental
Que eu vou dizer-te o que vale
Ter pai, ter mãe, ter avós

Ter avós, afirmo-to eu / Perdoa as imagens minhas
É ter relíquias velhinhas / E ter mãe, é ter o céu
Ter pai assim como o teu / Que te dá o pão e o ensino
É ter sempre o sol a pino / E o luar com rouxinóis
Triunfar como os heróis
Ter esperança no destino

Tu sabes o que é a esperança / O sonho, a ilusão a fé?
Sabes lá o que isso é / Minha inocente criança!
Tu és fonte na pujança / Eu, o rio que chegou á foz
Eu sou ante e tu após / Ai que saudades, saudades
A gente a fazer maldades
E ter quem goste de nós

(letra tirada do blog fadosdofado)

dissabte, 25 de juliol del 2009

Marcha de Alfama

Una de les coses per les qals desitjava començar les vacances d'estiu, era retrobar-me amb els amics Paulo i Isabel, i més encara perquè ells em duien el CD de la Carminho, pel qual no tinc prous qualificatius doncs supera totes les expectatives que pogués tenir.
Un dels temes que la Carminho ha gravat: La Marcha de Alfama de Amadeu do Vale i Raul Ferrão, ja l'havia escoltat per la Celeste Rodrigues, aquest monument Fadista, per la qual confesso tenir una passió fora límits.

Paulo, Rosa, Isabel e eu com as camisolas fadistas

Marcha de Alfama

Alfama não envelhece
e hoje parece
mais nova ainda
iluminou as janelas
reparem nelas
como esta linda.
Vestiu a blusa clarinha
que a da vizinha
é mais modesta
e pôs a saia garrida
que só é vestida
em dias de festa.

Becos escadinha ruas estreitinhas
onde em cada esquina há um bailarico
Trovas p'las vielas e em todas elas
perfume de manjerico
Risos gargalhadas, fados desgarradas,
hoje em Alfama é um demónio
e em cada canto um suave encanto
de um trono de Santo António.

Já se não ouvem cantigas
e as raparigas
de olhos cansados
ainda aproveitam o ensejo
de mais um beijo
dos namorados
já se ouvem sinos tocando
galos cantando
a desgarrada
e mesmo assim dona Alfama
só volta p'rá casa
quando é madrugada.


divendres, 17 de juliol del 2009

Andamos de férias!

Aquest blog està temporalment inactiu degut a les sempre necessàries vacances.
Ara bé, si el lloc on m'estic gaudís d'una bona connexió a internet, de segur que seguiria actiu. Però no és el cas, i amb una connexió tant lamentable, és millor posar el rétol de "Tancat per vacances"
Tot i les dificultats faig aquesta entrada per explicar aquest silenci blogaire i també per fer esment del CD de la Carminho, que els meus amics Paulo i Isabel m'han dut de Portugal.
Podria posar-li molts adjectius, però em quedaré amb: Espetáculo!!!
L'amic Américo ja n'ha editat un parell de videos, us deixo amb un extraodinari Fado Licas.

divendres, 26 de juny del 2009

Enfado

Já vam parlar en l'entrada del 15 de Juny de la Càrol Blàvia Galindo, guanyadora de la "Nit de Fado amateur" organitzat dintre dels actes de la setmana de Portugal a Barcelona.
La Càrol és la que posa veu al grup EnFado, format per quatre membres que venen de les terres de Ponent. La Raquel Garcia,la Càrol Blàvia, el Carles Gallofré i l'Agustí Garcia, es van juntar fa set anys formant aquest grup amb l'objectiu de "fer conèixer el Fado a tothom" tal com diuen en la seva web. No deixeu de visitar-la.
Encara que no exactament amb els instruments que li són propis al Fado, aquest grup contribueix a acostar aquesta música tan desconeguda per la gran majoria de catalans, tot i tenir-la tan a prop, i tot i compartir més del que sembla la sensibilitat i el tarannà amb el poble portuguès.
He tingut l'oportunitat de poder contactar amb la Càrol que m'ha fet arribar el tema que va cantar la nit de fado amateur al CAT: "Que Deus me perdoe" i aqui la posem perque els amics portuguesos que mireu aquest blog veieu i escolteu el Fado que es fa en aquesta banda del pont que uneix Portugal i Catalunya.

Que Deus me perdoe






Que Deus me perdoe
Frederico Valério / Silva Tavares
Repertório de Amália

Se a minh'alma fechada se pudesse mostrar
E o que eu sofro calada se pudesse contar
Toda a gente veria quanto sou desgraçada
Quanto finjo alegria, quanto choro a cantar

Que Deus me perdoe se é crime ou pecado
Mas eu sou assim, fugindo ao fado fugia de mim
Cantando dou brado e nada me dói
Se é pois um pecado ter amor ao fado
Que Deus me perdoe

Quando canto, não penso no que a vida é de má
Nem sequer me pertenço, nem o mal se me dá
Chego a crer na verdade e a sonhar, sonho imenso
Que tudo é felicidade e tristeza não há


Llletra extreta del blog fadosdofado

dimecres, 24 de juny del 2009

José Fernandes Castro

La majoria de les entrades d'aquest blog acaben amb un agraïment al Sr. José Fernandes Castro, per usar les lletres de fados que ell ha penjat préviament en el seu.
Al Sr. José Fernandes, malgrat no coneixe'l personalment, el considero el meu amic.
És el Fado, o millor dit: la passió pel Fado, el nexe d'aquesta amistat.
Del meu amic José Fernandes no en sé gaires coses. Sé que és natural de la Vila de Porto i que circunstancialment viu a Suissa. Que és poeta i fadista i que manté vius a la xarxa dos magnífics blogs, l'un de lletres de fados que crec que és un blog de referència, i l'altre amb la collita dels seus propis poemes. També des de Suissa dirigeix i presenta un programa a la ràdio dedicat al Fado.
Li vaig demanar fa uns dies algun fado cantat per ell i molt amablement me n'ha fet arribar uns quants, tots poemes seus, la qual cosa li agraeixo infinitament.
He escollit per aquesta entrada aquest Coração de Portugal, cantat amb música de José Marques no *Fado Rigoroso*

Gràcies amic José.... e um abraço fadista desde Barcelona


Coração de Portugal

Malhoa, fez do fado, a sua glória
Camões, cantou-lhe a alma num poema
Pessoa, rimou fado com história
A vida deu-lhe a sua voz suprema

A guitarra, deu-lhe marca de magia
O desejo marcou seu ritual
A dor do amor gerou a melodia
O sonho, deu-lhe força divinal

A noite, deu-lhe mar de encantamento
A alma, deu-lhe mar de felicidade
O coração marcou o sentimento
A distância marcou sua saudade

Ao fado, eu dedico a minha voz
Cantando o seu fulgor tão genial
Cantá-lo, é sentir dentro de nós
Vibrar o coração de Portugal