Max

Maximiliano de Sousa, Max, nascut a Funchal (Madeira) el 1918, sens dubte una veu dolça i amb sentiment.
No només va ser un fadista. Sastre de professió, el cuquet del món de la "farándula" el tenia ben atrapat, i així, primer amb un grup musical que té éxit a Funchal, passa a conquerir les nits de Lisboa convertint-se en un referent de l'espectacle a la rádio, el teatre , la televisió...
Moment important en la seva carrera quan coneix Armandinho i Linhares Barbosa ja qué amb el fado "Não digas mal dela" la seva popularitat augmenta de manera fulgurant.
Un home amb una gran versatilitat com podem veure en alguns vídeos pexats a la xarxa.

Alfredo Marceneiro, Max i Artur Ribeiro

Avui el sentirem en un fado amb lletra d'Artur Ribeiro i música del mateix Max,

Carrerons d'Alfama/ carrers de la Lisboa antiga/ no hi ha fado que no digui coses/ del vostre passat/ carrerons d'Alfama besades per la llum de lluna/ qui pogués viure-hi/ per viure al costat del fado......

Vielas de Alfama
Horas mortas, noite escura / Uma guitarra a trinar
Uma mulher a cantar / O seu fado de amargura

E através da vidraça / Enegrecida e quebrada
Aquela voz magoada / Entristece quem lá passa

Vielas d'Alfama, ruas da Lisboa antiga
Não há fado que não diga coisas, do vosso passado
Vielas d'Alfama beijadas pelo luar
Quem me dera lá morar p'ra viver junto do fado
A lua, ás vezes desperta / E apanha desprevenidas
Duas bocas muito unidas / Numa porta entreaberta

Então, a lua corada / Ciente da sua culpa
Como quem pede desculpa / Retira-se envergonhada

He llegit...

He llegit en el blog de l'amic Zé de Viela, que l'estimada fadista Ana Moura està malalta.
Sembla que un problema amb la veu l'ha obligada a suspendre unes actuacions des del mes de gener, problemas que l'han dut a ser intervenida quirúrgicament. A hores d'ara no sé com es troba i quan tornarà a cantar. Des d'aquest "cantinho" on ella té un lloc especial li desitgem que millori aviat, que no podem passar sense ella... això si, que vingui algun cop per aqui per Catalunya, que l'estem esperant.
Um beijinho Ana.

Avui amb música de Jorge Fernando, un poema, un sonet de Luis Vaz de Camões, una elegia o poema trist per definició, que plora allò que s'ha perdut.
Lament....

ENDEIXA

Pois meus olhos não deixam de chorar
tristezas que não cansam de cansar-me
pois não abranda o fogo em que abrasar-me
Pôde quem eu jamais pude abrandar.

Não canse o cego amor de me guiar
a parte donde não saiba tornar-me
nem deixe o mundo todo de escutar-me
enquanto me a voz fraca não deixar.

E se em montes, em rios, ou em vales
piedade mora ou dentro mora amor
em feras, aves, plantas, pedras, águas

Ouçam a longa história de meus males
e curem sua dor com minha dor
que grandes mágoas podem curar mágoas.

Beatriz de Conceição

...et vaig dir adéu/no me'n recordo/quin dia de setembre/només sé que era de matinada/el carrer era desert/i fins la lluna, discreta/fingia no adonar-se'n. Vam somriure a l'adéu/com qui sap que la vida/és el nom que té la mort/mai més ens trobàrem/i mai més preguntàrem/l'un per l'altre a ningú. Quina nostàlgia o memòria/explicarà tota la història/de què no vam ser capaços/per nostàlgia o per memòria/jo només sé explicar la història/de la falta que tu em fas.

Un comiat a contracor, potser quan la raó guanya la partida als sentiments...
Un magnífic poema de Manuela de Freitas cantat per aquesta no menys extrodinària fadista Beatriz de Conceição amb música de Fado dos Sonhos de Frederico de Brito.

Una manera de "estilar" molt particular la d'aquesta fadista que no passa desapercebuda. Una d'aquelles veus amb personalitat. Passeu pel YouTube a sentir-ne més coses...

 




  Por saudade ou por memória

Manuela de Freitas / Frederico de Brito *fado dos sonhos*
Repertório de Beatriz da Conceição
Disse-te adeus, não me lembro
Em que dia de Setembro
Só sei que era madrugada;
A rua estava deserta
Até a lua discreta
Fingiu que não deu por nada

Sorrimos á despedida
Como quem sabe que a vida / É nome que a morte tem
Nunca mais nos encontramos
E nunca mais perguntamos / Um p’lo outro, a ninguém

Que saudade ou que memória
Contará toda a história / Do que não fomos capazes
Por saudade ou por memória
Eu só sei contar a história / Da falta que tu fazes

(a letra tirada do blog Fadosdofado)

Aqui podreu veure i sentir la Carminho cantant aquest poema amb una altra música: Fado Marcha de Raul Pinto. Al meu amic Américo li agrada molt aquest fado i amb això estem totalment d'acord. La Carmo Rebelo de Andrade és Fado en estat pur.

Fernando Veloso

Vet aqui un Fadista de cap a peus. Tinc el gust de conéixe'l i d'haver gaudit amb ell més d'una noitada fadista a l'Adega do João i també a Fado Maior.

Encara recordo amb saudade la nit passada a Fado Maior on em van regalar unes "quadras" cantades per en Fernando, en Nuno de Aguiar i la Julieta Estrela "a parceria" això és una "quadra cada ú, amb música popular do Corrido, per il·lustrar-me de com n'és de fàcil gaudir del Fado amb ben poca cosa: unes guitarres, unes veus, uns poemes i molt de sentiment... i passar així uma noite muito engraçada.

Avui, he escollit un fado clàsic amb música de Joaquim Campos no Fado Amora, amb lletra d'un, per a mi, grandíssim poeta: António Botto.
Són tres "quadras" escollides d'un poema més extens, on el poeta es pregunta si no serà hora ja de preocupar-se d'ell mateix després de fer-ho tant pels altres i quedar-ne decebut...
MEUS OLHOS QUE POR ALGUÉM

Meus olhos que por alguém
deram lágrimas sem fim
ja não choram por ninguém
-basta que chorem por mim.

Arrependidos e olhando
a vida como ela é
meus olhos vão conquistando
mais fadiga e menos fe.

Sempre cheios de amargura
mas se as coisas são assim
chorar alguém -que loucura
-basta que eu chore por mim.

Manuel Barbosa

Fa algun temps l'amic Fernando Batista, de Porto, gran divulgador del Fado, em va enviar el CD d'aquest fadista a qui no coneixia. Un dels molts i bons fadistes que dóna aquesta terra.
Fa poc acaba de ser avi i com que já fa algun temps que pensava dedicar-li una entrada amb aquest Fado Maria Rita, doncs aprofito el feliç esdeveniment per fer-ho.
Parabéns amigo Manuel pela neta tão linda que tens, e parabéns também p'ra ela que vai vivir tão perto do Fado e dos bons fadistas!

>

Procura vã
António Rocha / Armando Machado *fado maria rita*
Repertório de António Rocha

Andei á tua procura
Na rua do esquecimento
Procurei mas não te vi;
Nessa noite fria e escura
Ouvi apenas o vento
Que veio-me falar-me de ti

Não sei se o vento mentiu
Ou me disse com verdade / Coisas que nem adivinhas
Pois contou-me que te viu / Na travessa da saudade
E tinhas saudades minhas

Fui lá mas não vi ninguém
Apenas a voz do vento / Que me deixou triste e surpreso
Porque te viu com alguém / Nesse preciso momento
Junto ao beco do desprezo

Cansado de procurar-te
Ruas e ruas em vão / E tu sem nunca apareceres
Resolvi então esperar-te / No largo da solidão
Podes vir quando quiseres

Saudade

El blog Fado das bocas lindas ha començat una sèrie de sondejos entre els seus seguidors -entre els quals m'hi conto- que pretén saber quin, entre els fados que proposa, ens agrada més.

En el primer va ser el més votat un fad cantat per Miguel Ramos lletra de Helder Moutinho amb música do Fado Súplica d'Armando Machado: Balada do sol errado. Jo havia votat as Chaves da vida també coneguda per Não vou, não vou. A la segona entrega si vaig votar la que al final va guanyar: O Sotão de Amendoeira. Per a mi en Fernando Maurício és un dels millors fadistes que he escoltat mai, i aquest fado un dels meus favorits.
Aquest poema ens parla de la Saudade. La saudade que sent qui passa després de molt de temps per aquell lloc on havia sentit cantar la Matilde, aquell lloc del vell barri fadista da Mouraria, aquella rua d'Amendoeira, aquell lloc que encara desprèn el sabor fadista del temps que já no ha de tornar.... Les tres sombras amb posat ufanós que segueixen guaitant la Mouraria "les llàgrimes d'un mariner, les gelosies d'un gitano, les recances d'un rufià..." aquests records que fan que els peus no puguin seguir i fan que quedis palplantat davant d'aquell lloc que desperta as saudades.
La Saudade. Allò que el diccionari ens defineix com enyor, enyorança, recança, nostàlgia. Enyorar, del llatí ignorare : no saber.... I d'aqui trobar a faltar, sentir pena d'algú o d'algun lloc o cosa, trobar a faltar. Trobar a faltar allò que si que sentim i tenim quan estem a prop del lloc o les persones que estimem.
Però la Saudade és un sentiment. I qui és que pot definir els sentiments?
Potser els poetes...
Avui sentirem O sotão d'Amendoeira pel seu creador Fernando Maurício. Amb lletra de Carlos Conde i música fado Marcha de Raul Pinto.

Sotão da Amendoeira
Carlos Conde / Raúl Pinto

Naquele típico sotão
Sob as telhas mais antigas
Da Rua da Amendoeira;
Ainda há traços que denotam
O sabor dado ás cantigas
P'la Matilde cantadeira

Airosa mas inconstante
A Matilde dava ao fado / A graça doutros estilos
No velho café cantante
Que ficava mesmo ao lado / Da estalagem dos Camilos

No sotão esconso e sujo
Três sombras de porte ufano / Espreitam a Mouraria
As lágrimas dum marujo
Os ciúmes dum cigano / E os remorsos dum rufia

Senti presos os meus pés
Mas desviei o caminho / E quedei-me ali á beira
Só para ver outra vez
Aquele sotão velhinho / Da Rua da Amendoeira