Qui podria dir que, si estés al mercat, un CD com aquest no seria um sucesso total.Jo me'l compraria!!!
dissabte, 7 de juny del 2008
Una selecció (36)
Qui podria dir que, si estés al mercat, un CD com aquest no seria um sucesso total.Jo me'l compraria!!!
dimarts, 3 de juny del 2008
Tia Macheta
Berta Cardoso (1911-1997), cantadeira coneguda com "La veu d'or del fado", va començar a cantar molt aviat, als setze anys, i en algun lloc he llegit que va ser a Espanya on va gravar el seu primer disc.Jo no havia pas escoltat gaire res d'ella, només "Noite de São João".
Va ser al blog fadocravo -molt recomanable de visitar- on vaig "descobrir" més coses d'ella. Especialment Cruz de guerra i aquesta Tia Macheta.
Havia sentit aquest fado per Maria de Fátima que m'agrada
força. La veu, però, més fina i amb una dicció exquisida (que als no-portuguesos ens va molt bé) fa que el seu estil m'agradi encara molt més.
La "veu d'or del fado" canta amb lletra de Linhares Barbosa (el príncep dels poetes) i música de Manuel Soares (Fado Manuel Soares)
la fotografia esà extreta del blog Fadocravo
Tia Macheta
O amante não aparecera
triste Severa sempre fielchamou a tia Macheta
velha alcoveta, pra saber dele.
A velha pegou nas cartas
sebentas, fartas de mãos tão sujas
e antes de as embaralhar
pôs-se a grasnar, como as corujas.
"Ele não vem minha filha
di-lo a espadilha, há maus agoiros.
Há também uma viagem
um personagem e a dama d'oiros"
"Este conde é o meu fraco
tome um pataco, tia Macheta"
a velha guardou as cartas
de sebo fartas, sob a roupeta.
Caíram três badaladas
fortes, pesadas, três irmãs gémeas
cá fora nos portais frios
cantam vadios feias blasfémias.
O fidalgo não voltou
Severa o esperou, até ser dia
e desde essa noite é que existe
o fado triste da Mouraria.
Podeu veure el vídeo de la editora del blog fadocravo
dissabte, 31 de maig del 2008
dijous, 22 de maig del 2008
un aniversari
Aquesta petitona de la Marina, que va néixer l'altre dia, ja té 3 anys.
Moltes felicitats, Marineta.
dimarts, 20 de maig del 2008
La Carmencita já té casa
Finalment l'Antònia del Portús ens va liurar la tortuga, la Carmencita, que tenia i que l'hi havia donat una amiga.
Li vam demanar per dur-la a un centre de recuperació de tortuga mediterrània, ja que és una Testudo Hermanni Hermanni pròpia de la zona catalana de la Mediterrània. De primer volíem dúr-la a L'Albera al C.R.T. de l'Albera però al final l'hem dut una mica més a prop, a Masquefa al C.R.A.R.C. un altre lloc que recomanem visitar.
Fa molta ràbia que un animal com aquest que fa 35 milions d'anys que s'arrossega pels nostres boscos i que no se li coneix cap malifeta i no ha contribuït mai a destrossar res, estigui en perill d'extinció, just ara que els humans ens estem expandint tant. Alguna cosa de segur estem fent per que això passi.
Espero que per la Carmencita no sigui massa tard i pugui contribuir a la repoblació de tortuguetes pels nostres boscos
Li vam demanar per dur-la a un centre de recuperació de tortuga mediterrània, ja que és una Testudo Hermanni Hermanni pròpia de la zona catalana de la Mediterrània. De primer volíem dúr-la a L'Albera al C.R.T. de l'Albera però al final l'hem dut una mica més a prop, a Masquefa al C.R.A.R.C. un altre lloc que recomanem visitar.
Fa molta ràbia que un animal com aquest que fa 35 milions d'anys que s'arrossega pels nostres boscos i que no se li coneix cap malifeta i no ha contribuït mai a destrossar res, estigui en perill d'extinció, just ara que els humans ens estem expandint tant. Alguna cosa de segur estem fent per que això passi.
Espero que per la Carmencita no sigui massa tard i pugui contribuir a la repoblació de tortuguetes pels nostres boscos
Subscriure's a:
Missatges (Atom)