La Carmencita já té casa

Finalment l'Antònia del Portús ens va liurar la tortuga, la Carmencita, que tenia i que l'hi havia donat una amiga.
Li vam demanar per dur-la a un centre de recuperació de tortuga mediterrània, ja que és una Testudo Hermanni Hermanni pròpia de la zona catalana de la Mediterrània. De primer volíem dúr-la a L'Albera al C.R.T. de l'Albera però al final l'hem dut una mica més a prop, a Masquefa al C.R.A.R.C. un altre lloc que recomanem visitar.
Fa molta ràbia que un animal com aquest que fa 35 milions d'anys que s'arrossega pels nostres boscos i que no se li coneix cap malifeta i no ha contribuït mai a destrossar res, estigui en perill d'extinció, just ara que els humans ens estem expandint tant. Alguna cosa de segur estem fent per que això passi.
Espero que per la Carmencita no sigui massa tard i pugui contribuir a la repoblació de tortuguetes pels nostres boscos

Alfredo Marceneiro

Que puc dir jo d'Alfredo Marceneiro. La seva biografia ha estat escrita, reescrita, copiada una i mil vegades. A mi només em toca dir el que em passa quan el sento que és senzillament el desig d'haver pogut veure'l cantar. Malhauradament això ja no és possible i ens hem de conformar amb els pocs videos i gravacions que hi ha. M'agrada tot el que he sentit de Ti Alfredo i alhora d'escollir el fado per aquest post, he escollit Moinho desmantelado. Amb lletra de H. Rego i música popular, aquest poema fa un homenatge a les coses que ara ja no ens fan servei, però que abans ens n'han donat tant i tanta vida. Ens parla de la manca de gratitud que tenim per les coses que ja no ens sembla necessitar. Dono les gràcies a fadista per haver-me fet arribar la lletra, i tantes altres coses des de Portugal. Només espero poder agrair-li-ho ben aviat a Lisboa en una Casa de Fado i al voltant d'una taula amb un bon jantar e bom vinho. Gràcies Ofélia.

Moinho desmantelado

letra. H. Rego música: popular

Moinho desmantelado pelo tempo derruido tu representas a dor deste meu peito dorido. É grande a tua desgraça ao dizê-lo sinto pejo porque em ti apenas vejo a miseranda carcaça perdeste de todo a graça heróica do teu passado hoje ao ver-te assim mudado minha alma chora e descrê e quem te viu e quem te vê Moinho desmantelado. Moinho, pombo da serra que triste fim tu tiveste alvas farinhas moeste pr'ó povo da tua terra hoje a dor em ti se encerra foste votado ao olvido foi-se o constante gemido dessas mós trabalhadoras doce amante das lavouras pelo tempo derruido. Finalizas tua vida em fundas melancolias ás tristes aves sombrias hoje serves de dormida no teu seio dás guarida ao horrendo malfeitor tudo em ti causa pavor é bem triste a tua sorte sombria estátua da morte tu representas a dor. Junto de ti eu nasci óh meu saudoso moinho e do meu terno avozinho quantas histórias ouvi agora tudo perdi sou pela dor evadido e pelo mundo esquecido moinho que crueldade, és o espelho da saudade deste meu peito dorido.

(en vermell, paraules que la dicció del fadista no permet que s'entenguin perfectament)

comentaris?

Aquest post és per rebre els comentaris que suposo rebré de les meves amigues i amics

ja estic ansiós!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Homenatge

El passat dia 8, vam recordar l'Elena des de la Universitat on treballava i estudiava. Ho vam fer tots junts perquè cada dia cada un de nosaltres ja la tenim sempre present

les nebodetes

Avui els hem anat a veure a aquests dos solets la Marta i la Marina. Un petó ben fort MUUUUUAAAAACCCC

Gonçalo Salgueiro

Un fadista do Alto Alentejo...Gonçalo Salgueiro . Doneu-hi un cop d'ull
Ha estat l'assessor i el productor musical del darrer disc de Névoa "Entre les pedres i els peixos"
No conec si té per costum cantar a les Cases de Fado

Aqui canta un poema d'Amália que a mi m'agrada molt. Amb música de José Fontes Rocha, "Trago fado nos sentidos"


Trago Fado Nos Sentidos
Amália Rodrigues

Trago fado nos sentidos
Tristezas no coração
Trago os meus sonhos perdidos
Em noites de solidão
Trago versos, trago som,
De uma grande sinfonia
Tocada em todos os tons
Da tristeza e da agonia

Trago amarguras aos molhos
Lucidez e desatino
Trago secos os meus olhos
Que choram desde meninos
Trago noites de luar
Trago planícies de flores
Trago o céu e trago o mar
Trago dores ainda maiores. 

 Obrigado a paisrealproducoes por este video