El tercer recull fadista, per la meva col·lecció de cedes, continua tenint els noms dels anteriors amb la novetat de la Maria Teresa de Noronha,coneguda com la fadista aristocràtica, amb un fado de Coimbra, que en aquell temps jo no sabia diferenciar amb el fado de Lisboa....
Més tard i a poc a poc vaig anar veient les diferències entre les dues músiques i els meus gustos personals van anar prenent partit.
Diuen que la Noronha va ser la primera dona a cantar fado coimbrà, cosa que fins aquells moments estava reservada als homes.
Aqui us deixo amb el fado Hilário, composició de qui va ser referència del fado de Coimbra al segle dinou, Augusto Hilário
FADO HILÁRIO
(Augusto Hilário)
Para cantar procurei
As minhas mágoas sem fim
Eram tantas que acabei
Por chorar com dó de mim
Passarinho, mesmo preso
És mais livre do que eu
Tu vives num cativeiro
E eu na dor que Deus me deu
Já não posso mais sofrer
Com tão amarga saudade
Dai-me a esmola de o esquecer
Minha mãe, por caridade
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada